L’activitat política es reprèn aquest setembre amb un conflicte ben evident: l’oposició dels centres educatius a les polítiques del Govern Bauzá. Els suports a la vaga són cada vegada més grans, mentre l’Executiu es nega a negociar qualsevol de les seves mesures. Aquests mesos d’estiu han estat la millor mostra d’una forma de fer marcada per ‘l’ordeno y mando’. Els expedients als directors menorquins, les vacances d’un alt càrrec mentre l’Assemblea de Docents empren les mobilitzacions, la defensa aferrissada del TIL sense tenir en compte qualsevol crítica raonable, el silenci davant qualsevol possible diàleg, etc. Tot això ha generat un clima de divisió que farà molt difícil l’entesa entre la Conselleria i la comunitat educativa.
En només un dia s’han recaptat prop de 4.600 signatures a favor dels directors expedientats. També s’han recaptat milers de signatures a favor de l’aturada indefinida. Aquestes xifres demostren fins a quin punt els pares, professors i alumnes estan en desacord amb els responsables del Govern. L’oposició ja ha demanat la compareixença parlamentària de la consellera Camps, però l’Executiu només dóna mostres exigües de voler començar a parlar. L’autisme polític pot generar una crisi social difícil de solucionar i que només empitjorarà la qualitat de l’ensenyament, afectat a més per les retallades sagnants. Si no es refan els pots de diàleg, i es posa un poc de seny en tota aquesta situació, el curs que està a punt de començar pot esdevenir una travessia ben feixuga. Un desert molt llarg i àrid.
