Miquel Ferrà i Martorell
Les necrològiques (1902)
"La mort no és com s'ha dit la darrera dissort de la vida. En tot cas la que va al davant de la darrera. I és que n'hi ha una altra, després de la mort i aquesta darrera dissort és la d'una mala necrologia. La mort imposa respecte a tothom, llevat dels necròlegs...
La font de la jovenesa (1963)
Qui no ha somniat alguna vegada no envellir? Viure cent o més anys? El miracle de viure dins el seu cos per a sempre? Com reaccionaria la gent si sapigués que existeix una font que dóna una aigua que dóna l'eterna jovenesa al que la beu? Ja durant...
Neix el Capità Misteri (1944)
Era "inventat" un personatge de còmics que tindria un cert èxit en aquella Espanya de postguerra que tant havia de menester la creativitat artística, encara que fos de quiosc. Era temps d'obligada evasió per a molts, temps d'exili interior, temps de no pensar en...
Un vent que mata i un oratjol
"Final de l'hivern. El cel blau era lliure de tot nigul, però el vent del nord movia els arbres com si fossin arbusts, arrabassant-ne gruixudes branques que queien per terra amb greu soroll. Però el vent feia víctimes més interessants. Éssers humans li queien al davant igual que els objectes inanimats. No només feria els vells...
La ciutat de pedra (1974)
És una ciutat de pedra, i els que l'habiten no hi pensen com una ciutat erigida sobre un terra verd, amb pedres ordenades, una al damunt de l'altra, sinó com una immensa roca viva excavada, sobre la qual s'hi haguessin practicat cases, carrers i ponts...
Els ponts de Corea (1953)
"El fred dins la mar era intens. Des de les immenses i desertes planes de Sibèria bramaven els vents tot fuetejant les muntanyes de Corea, on els soldats americans, perduts en missions de patrulla, morien gelats o restaven en positures grotesques. Després, amb...
Dimitrios (1939)
"Un francès que nomia Chamfort va dir una vegada, tot i que sabia que anava errat, que la paraula atzar era un atribut de la Providència. Es tracta d'un d'aquests aforismes convenients, que no són més que fal·làcies, encunyades per desacreditar la...
La nucleïna i altres elements (1879)
La química cel·lular, avui fonamental, va tenir com a "pare" un fisiòleg alemany, Albrecht Kossel, que va estendre les seves investigacions sobre les proteïnes. Aïllà la histidina i creà una reacció per a descobrir la hipoxantina. Aquesta reacció, que du el seu...
El tori radioactiu (1908)
El tori és un element químic de símbol Th, número atòmic 90 i pes atòmic 232,038. Es troba generalment associat a terres rares, sobretot en la monatita. Té un pes específic d'onze amb set i es fon a 1.845 graus centígrads. És radioactiu i dóna origen a una de...
Les ones espacials (1894)
Fou com un miracle. Havent exposat la seva idea sobre el paper, la va dur a la pràctica i així nasqué la ràdio. Poder transmetre mitjançant el so per les ones hertzianes hauria semblat impossible pocs anys abans. Però l'enginyer italià Guglielmo Marconi estava...
Johnny Hazard (1944)
La King Features Syndicate encarregava al popular guionista i dibuixant Frank Robbins, que havia obtingut molts èxits com a autor del personatge de còmic Scorchy Smith, una nova sèrie que s'havia d'inspirar en els pilots de la Segona Guerra Mundial. Robbins es va posar tot d'una a treballar...
L'acer inoxidable (1913)
L'acer, aquesta varietat de ferro que conté un tant per cent de carboni combinat, capaç d'adquirir per tremp una gran duresa i elasticitat, significà, en els segles passats, un gran canvi en el que deien "art de la guerra", des de les més refinades armes blanques fins a les peces artilleres més sofisticades...
Bacillus anthracis (1876)
Robert Koch, bacteriòleg alemany, demostrava l'existència del bacil carbuncós i l'aïllava. Els seus treballs el dugueren a unes conclusions que definiren el concepte d'especificitat, regulat pels seus postulats celebrats i acceptats en el món científic. Segons...
Els valents (1920)
"Hi ha moltes classes de valenties, com hi ha moltes castes de valents. L'una i l'altra cosa les contemplam des de la talaia de la vida i d'això en gaudim dintre de la nostra circumstància. Però en el nostre interior hi batega una finalitat secreta que és la que...
El diari d'un capellà (1996)
"El que és important observar aquí és que se'm considerava un veritable valor quan encara no m'havia llicenciat. S'esperava que jo fos una nova joia de la corona, però quan vaig emprendre els estudis de postdoctorat ja em tenien per un diamant d'imitació. Molta...
Tal dia com avui
Jules Romains recordava en un dels seus textos les inundacions de París de l'any 1910. I el tema sembla relacionar-se d'alguna manera amb el moment actual, amb unes inundacions semblants a les quals enguany (2010) hem pogut...
Tal dia com avui
"Conceptes fantàstics entorn de les realitats còsmiques, domini que la faula tenia encara sobre la geografia menys llunyana; ofuscada interpretació de fenomens els quals agents romanien arcans, pogueren suscitar l'estol de déus, semidéus...
El gran demagog (1914)
Fundava el Partit Radical i nomia Alejandro Lerroux (1864-1949), que segons els seus enemics tenia l'eloqüència d'un gran venedor d'elixirs "curalotodo". Però no es dedicà a vendre remeis de flascó, sinó vida política. Nascut al poble cordobès...
L'esperit de Clementina (1902)
"Dins una caverna sense camí,/ excavant per trobar una mina,/ vivia un miner quasi cinquantí/ amb sa filla Clementina". Aquesta cançó, que es ballava, es podia sentir tot el dia en el pont dels emigrants a bord del transatlàntic Gedeon...
El gran demagog (1914)
Fundava el Partit Radical i nomia Alejandro Lerroux (1864-1949), que segons els seus enemics tenia l'eloqüència d'un gran venedor d'elixirs curalotodo. Però no es dedicà a vendre remeis de flascó, sinó vida política. Nascut al poble cordovès de La Rambla, explicaria...
- 'No excloguis ningú. Comparteix el català', la campanya per a sensibilitzar els parlants de la importància de mantenir la llengua pròpia
- MÉS es reforça per liderar l’esquerra del país i fer front al discurs d’extrema dreta imperant
- La poesia com a refugi íntim: Joan Perelló presenta 'Hivern humil' a la llibreria Embat
- La jutgessa no veu «viciada» la relació sentimental de la infiltrada mallorquina a Girona i n’arxiva la querella
- La comunitat LGTBIQ+ reivindica la lluita de Margarida Borràs, primera dona trans dels Països Catalans