Era "inventat" un personatge de còmics que tindria un cert èxit en aquella Espanya de postguerra que tant havia de menester la creativitat artística, encara que fos de quiosc. Era temps d'obligada evasió per a molts, temps d'exili interior, temps de no pensar en profunditat sobre una societat que es moria de fam a causa del bloqueig econòmic i l'aïllament del darrer baluard feixista que era Espanya. Neixia, en part inspirat en el Phantom americà, un heroi d'aquí, que el llunyà 1973 analitzava l'especialista en el gènere i per a Comix, Federico Moreno, allà on deia: "En la llarga nòmina de capitans de la historieta espanyola, pocs justifiquen aquest grau o tractament. No s'hi troba aquest capità Misteri, que, fidel al seu sobrenom, es reserva les raons que el mogueren a emmascarar-se i a imposar la seva justícia per selves i deserts.

Aquesta incògnita, les seves inesperades entrades en escena, proporciona un cert misteri al qual no contribueix el desenvolupament de l'acció... El lector coneix el seu nom, John, i contempla els seus poders físics i paranormals, dóna salts inversemblants i hipnotitza persones i animals. Té dos col·laboradors, el seu fidel i gegantí Sancho Tonelada i l'entramaliat Balín... Tot seguint els gusts de l'època, l'acció havia de prevaler sobre qualsevol altre contingut i els arguments elementals encadenen, sense gairebé pauses, bregues, tortures, batalles, lluites amb animals...". Vestit d'explorador de cintura en avall, el tors nu mostrant els muscles, una caputxa que amaga el seu rostre, armat amb revòlver, aquest capità de paper es llança a l'aventura amb un vigor físic que el fa victoriós en el domini de les arts de la lluita i dels actes més arriscats.

Diu el comentarista esmentat que "la diferència de drets entre els germans de raça del Capità, que són tots els blancs, i els que no ho són, és establerta segons les més acusades tendències colonialistes de l'època. El tercer protagonista actua de manera decisiva per mantenir l'hegemonia de les forces d'ocupació, massacrant els nadius que s'han rebel·lat a l'Índia o a les muntanyes d'Aràbia...". La sèrie havia estat concebuda per Àngel Puigmiquel, havent-ne ideat el personatge i el primer guió. La resta de dibuixos i guions fou tasca d'Emili Freixas. Les aventures tingueren una durada relativa, del 1944 al 1949, amb un total de quaranta-quatre pàgines, distribuïdes en planxes corresponents a una trentena d'entregues. En resum, quatre aventures, La Secta de Saong, En les Selves Oceàniques, La reina de Tanit i El tigre sagrat.