La King Features Syndicate encarregava al popular guionista i dibuixant Frank Robbins, que havia obtingut molts èxits com a autor del personatge de còmic Scorchy Smith, una nova sèrie que s'havia d'inspirar en els pilots de la Segona Guerra Mundial. Robbins es va posar tot d'una a treballar en el projecte i pocs mesos després, a final de la primavera del mateix any, naixia Johnny Hazard, heroi de l'aire, aventurer, enfrontat a bandits, gàngsters i pirates orientals...
Johnny, Diane i el professor Granger aconsegueixen plaça a l'avioneta de Biff Brandon, tot ignorant que un altre dels passatgers, Slash Dillon, és algú que fuig de la llei. Sortint a joc, en ple vol, la pistola del malfactor, Biff, intenta desarmar-lo i queda fora de combat, de manera que, casualment, Johnny es troba allà dins per poder agafar el maneig de l'aparell. Posa aleshores rumb cap a la mar per tal de dirigir-se a Macau. Tanmateix, es posa en contacte amb un radar britànic i fa tot el possibles perquè aquests l'obliguin a aterrar. No enganya el gàngster i, no donant resposta a l'estació de radar pel que fa a la seva identificació, una peça antiaèria dispara contra l'aparell, deixant un motor inútil en un dels impactes. Johnny fa un aterratge forçós a una petita illa de la mar de Xina. Mentre Johnny, Biff i el professor Granger inspeccionen el terreny, Slash Dillon manté presonera Diana.
La tensió hi és continuada. Els passatgers passen la nit dins l'avió sota la vigilància del malfactor. La presència sobtada d'un vaixell complicarà les coses...".
Heus aquí el fil argumental d'una d'aquestes aventures d'historieta gràfica, planxes dominicals a tot color d'una èpica gairebé perfecta. D'aquesta manera, Johnny Hazard entrava per la porta gran en el món ideològic del moment, la propaganda dels Esats Units a favor de la causa aliada i, alhora, al mercat americà del paper imprès a la conquesta d'Europa.
Tenint un públic infantil i juvenil, lector de quaderns, hi havia els stripcòmics de la premsa, les tires il·lustrades del periòdic de cada dia i les planxes dels fulls dominicals. Tot plegat era un divertiment i alhora una propaganda efectiva. Els herois de ficció s'enfrontaven a les forces de l'Eix i al mal que aquestes generaven. Així es podien difondre, amb poques paraules i moltes imatges, opinions, doctrines, missatges que influïen sobre la consciència de la gent que vivia en els països bel·ligerants i també dels que habitaven nacions neutrals. L'esquematisme per a difondre idees clau era dins la tècnica del còmic tot un encert.
