Elisa Rosselló: «Les dones, com a mares, s’han convertit en responsables de transmetre els estereotips que les han menystingut i relegat a l’àmbit domèstic»

- La primera impressió del lector és que la teva obra és molt ambiciosa la dediques : «A tota la humanitat». ...

Em dirigesc a tota la humanitat perquè abord el problema del patriarcat com un aspecte sistèmic que afecta a tothom. El fet que existeixin privilegis per al col·lectiu dels homes no és positiu ni tan sols per a ells perquè els fa viure enganyats, els impulsa a no poder ser ells mateixos. Els homes reben molta pressió social i exigències que els allunyen de la vertadera llibertat i autorealització. Per això el subtítol del meu llibre és «una mirada crítica». Pens que necessitem treballar i exercitar l’esperit crític per poder anar a l’arrel de la qüestió, només així podem caminar cap a la solució.

- La lluita feminista segons tu, va més enllà de la lluita pels drets de la dona, aspira a l’eradicació de la violència. Però on queda aquella frase de Hobbes «l’home és el llop de l’home»?

Estic convençuda que el feminisme no permet l’explotació en cap de les seves vessants. Qui maltracta les persones té una concepció prepotent de sí mateix allunyada de la realitat i pot passar que qui maltracta persones es senti també en disposició de maltractar la terra. Per això hi ha maltractadors que es justifiquen dient que la seva conducta és la «natural» o normal. Però jo consider que aquest discurs és demagog, no convenç als qui actuen amb pensament crític. Qui «fa mal a l’alteritat», comet abús.

«L’home és un llop per a l’home» és una afirmació que necessita contextualitzar-se per ser entesa. Pens que la humanitat té una base biològica que ens empeny a sobreviure i a defensar-nos dels atacs exteriors. Però d’aquí a afirmar que som llops per als nostres semblants, hi ha molt de recorregut. El que vull dir és que no naixem cruels. Pens més aviat que el gènere humà té una base biològica, però com diu Aristòtil disposa d’una «segona naturalesa» que és la cultura, que és allò que es va fent, es pot construir i deconstruir. Som éssers que sentim i feim, però també som éssers pensants capaços de consensuar, de dialogar, de canviar… Per això crec que l’educació en el tema del patriarcat, és molt important.

- Si al llarg de la història els esclaus, els negres, els obrers; en definitiva, els col·lectius minoritzats han aconseguit revoltar-se per lluitar pels seus drets, per què la dona no s’ha revoltat abans, per què s’ha deixat fer?

Les dones ja des de l’antiga Grècia han estat relegades a la llar. El seu paper ha estat exclusivament educar els fills. De manera que la mare s’ha convertit en la principal responsable de transmetre estereotips que l’han menystinguda i l’han relegada a l’àmbit domèstic. La submissió ha perdurat perquè han estat les mateixes dones que han transmès estereotips com aquest: «com a dona has de ser guapa, has de saber cuinar i cosir per agradar al teu espòs».

- I aquests rols s’han imposat a la força o s’han assumit voluntàriament?

Les dones han assumit el patriarcat voluntàriament perquè se’ls ha venut el relat de la felicitat. Et venen la idea que si ets bona mare, dolça, atractiva i dus bé la casa; seràs feliç. Per això, s’ha perpetuat aquest model i ha funcionat tant de temps. En canvi les bruixes que han estat menystingudes històricament perquè s’han apartat d’aquest estereotip, s’ha sabut que eren dones amb molts coneixements que no depenien econòmicament de cap home i per això han estat castigades, jutjades i fins i tot condemnades a la foguera.

- Segons tu, quan la societat hagi pres consciència de la injustícia dels abusos sobre els més febles, s’haurà fet una gran passa cap a la igualtat. Però què me’n dius d’aquelles dones que no tenen gens d’interès a deixar el seu paper en l’àmbit domèstic.

Moltes dones no tenen interès d’ ocupar llocs públics i això és molt lícit. Igual que moltes dones volen ser mares i d’altres no. Allò important no és que totes les dones ocupem llocs rellevants en l’àmbit del poder, però sí que és important oferir les mateixes oportunitats a tothom i que les persones que ho desitgin puguin aspirar-hi. La llibertat passa per tenir informació adient per poder prendre decisions personals lliures, però per tenir consciència primer cal descobrir-la. L’educació és el camí. S’ha de fomentar l’esperit crític dins l’aula i els currículums s’han de redactar amb perspectiva de gènere.

- A Mallorca hi ha proves clares que ha estat una societat matriarcal ( en el ball comanda la dona, a les rondalles les dones prenen decisions) perquè sovint sa madona era la que portava l’economia de la casa. Com s’explica aquesta convivència ambivalent de societat matriarcal i alhora patriarcal?

A Mallorca conviu un matriarcat tradicional que relega l’home a l’àmbit públic. La dona comanda però només de portes cap endins. La dona mallorquina és la qui treu la família endavant, és lluitadora i es guanya el respecte de la família pel seu tarannà. De cara a la galeria però l’home té un paper com a cap de família i és qui «oficialment duu els calçons». En el fons és una manera de fer on tothom importa i aporta, ara bé, els rols són molt fixos, no es poden rompre. La nostra insularitat, el boom turístic i l’arribada de migració, ha impulsat la barreja amb altres cultures que fluctuen amb la nostra, de manera que podem dir que el resultat és que a Mallorca matriarcat i patriarcat fluctuen i conviuen cadascun en el seu àmbit.

- Sabem que una de les institucions responsables de fomentar l’odi contra la dona és l’església catòlica i la prova més rellevant és el llibre del gènesi segons el qual l’origen del pecat és la dona representada en Eva perquè va fer tastar la fruita prohibida a Adam. Però com és possible que aquesta idea s’hagi perpetuat fins ara?

Efectivament l'església és una institució patriarcal. Tot i així, el cristianisme anterior, és a dir el cristianisme primitiu, no era així. Jesús de Natzaret era igualitari i dignificava les dones. Ara bé, l’església ho ha invisibilitzat. El discurs demonitzador de la dona, en realitat s’ha construït per por i inseguretat encoberta i és una manera de mantenir un control i uns privilegis injustos.

La lectura del 'Gènesi' té una interpretació hermenèutica alternativa en la que Eva és més curiosa que Adam, i la seva intel·ligència l’impulsa a voler saber per ella mateixa quin gust té la fruita prohibida. Vist així Eva passa a ser la mare de la saviesa, la ciència, el coneixement…

En l’actualitat hi ha col·lectius de teòlogues feministes molt potents: dones formades, creients que comencen a tenir veu. El Papa Francesc va obrir camí perquè per primera vegada va triar dones per ocupar llocs directius a l'administració central de l'Església. Veurem si hi haurà continuïtat…

- Si capitalisme i patriarcat van sempre de la mà perquè es basen en l’explotació dels més dèbils, ser feminista implica ser anticapitalista?

Ser feminista implica estar en contra de qualsevol tipus d’opressió. Marx ja va observar que la història és una successió d’abusos d’opresors contra oprimits: des de l’esclavisme de l’antiguitat, passant pel sistema feudal i finalment a la revolució industrial. El que no va veure és que en el cas de les dones hem de parlar d’una doble opressió que sovint ha estat ignorada. Per això Flora Tristan parla de la dona com « la proletària del proletariat». El sistema capitalista -com el masclisme - fomenta la desigualtat, la divisió entre pobres i rics, però a més a més, sotmet els col·lectius més vulnerables. A Occident tenim la sort de poder accedir a la cultura i la formació, però les dones migrades no tenen aquesta sort.

- El discurs feminista ha anat lligat al llarg del temps al discurs de l’esquerra. Ara bé, no hauria de ser un fet transversal la lluita per la igualtat dels drets de la dona?

Les dones conservadores no tenen cura de les dones que formen part de col·lectius vulnerables, és més, de vegades les releguen a l’àmbit de les cures i la neteja i les exploten laboralment per això moltes vegades es mouen dintre de l’economia submergida. La indefensió de les dones migrants és real. La dreta mira cap a un altre costat, només li preocupa la situació de la dona empresària que ja té un estatus. En realitat ja els va bé continuar en el rol tradicional en el qual l’home és el portador de seguretat i economia perquè gaudeixen d’una sèrie de privilegis que no volen perdre.