"Conceptes fantàstics entorn de les realitats còsmiques, domini que la faula tenia encara sobre la geografia menys llunyana; ofuscada interpretació de fenomens els quals agents romanien arcans, pogueren suscitar l'estol de déus, semidéus, herois, genis, titans, arpies, faunes, nimfes, sàtirs, dríades, nàpies, sílfides, sirenes i ondines, i amb tals filaments es pogué teixir el teló enlluernador. No hi ha necessitar de minvar llur estima per a conèixer que, en esvair-se aquelles personificacions híbrides, inconsistents i episòdiques, no restà desert l'àmbit que poblaren.

La virtut màgica de les ciències a les quals es pretén negar la fertilitat artística ha substituït aquell món infantil, de vegades amb certeses, altres amb hipòtesis, que totes i cada una captiven la fantasia o impressionen l'ànima per llur enlairament, l'amplada sense mida, la potència sense límits i l'harmonia encisadora. Dintre d'aquest dibuix colossal, les ciències il·luminen en cada un dels menors replecs de la vida orgànica meravelles i delicadeses inefables...".

Això deia Antoni Maura en un dels seus discursos commemoratius, en aquest cas dedicat a la mort de Juan Navarro Reverter, que havia estat bibliotecari de la "Real Academia Española" de les lletres i que exercí tant de polític com d'escriptor i científic, segons explica el mateix orador.

"Tot plegat ha donat volada i riquesa sense mesura a la font de les emocions artístiques. Es podrà embotar de manera transitòria la sensibilitat, potser estragada per hàbits que evolucionen de manera tardana; però l'ànima no torna vella i se li hauria de canviar el nom quan perd l'atribut diví de percebre i crear la bellesa artística. Molt lluny de desheretar-la, les ciències han agegantat els incentius i els elements per tal que aquest do excels pugui esplaiar-se i floresqui.

Tornant al meu afer, del qual potser m'he distanciat massa, no són cosa discordant sinó molt agermanada, les vocacions que de forma simultània seguí amb la seva vida de gran treballador, el company, la qual absència ploram avui. Tant de bo hi hagués hagut prou temps per avançar més en la demostració positiva que la seva pròpia tasca ofereix de la compatibilitat. Dissortadament, la seva mala salut de septuagenari ens privà de la seva col·laboració en gran part del decenni transcorregut des que ingressà en aquesta acadèmia.

Encara que no foren molt nombroses, varen merèixer la nostra aprovació i el nostre aplaudiment les paperetes concernents a la seva perícia professional, incorporades al text de la propera XV edició del Diccionari. Quan va intervenir en les deliberacions corresponents, bé mostrà les qualitats que li hem reconegut...".

Lloances després de la mort, quelcom que els pobles mediterranis fan d'allò més bé. Però en aquest cas Maura les dosificà com pertocava.