El diari d'un capellà (1996)

"El que és important observar aquí és que se'm considerava un veritable valor quan encara no m'havia llicenciat. S'esperava que jo fos una nova joia de la corona, però quan vaig emprendre els estudis de postdoctorat ja em tenien per un diamant d'imitació. Molta lluentor però pura bijuteria. Fou una gran desil·lusió per a tots, començant per mi mateix, naturalment. Els meus superiors s'ho varen prendre amb tota la bondat possible. Mai no em convidarien a incorporar-me al claustre de professors de Sant Jeroni ni de cap altra universitat de l'orde, però sí que m'oferiren un lloc a una de les seves escoles preparatòries. I si no m'interessava sentir-me tan humiliat, sempre em podien prestar a la diòcesi per fer feina en les trinxeres parroquials. Això darrer és el que vaig triar i així fou com vaig acabar a Sant Eduard...". Aquest fragment forma part de la novel·la titulada The story of B. An adventure for the mind and the spirit.

I així és la cosa: ens conta com un capellà compra un quadern que vol omplir a manera de diari i, amb aquest, comença una aventura mental, ceberal, tot anant d'un racó a l'altre de la ciència humana, de la filosofia circumstancial, de l'especulació racionalista, puix que es cerca la veritat com un caçador que s'endinsa en la selva per tal d'aconseguir la peça desitjada. L'autor del llibre, Daniel Quinn, se'n surt, tot i que les literatures més experimentals no sempre arriben allà on volien anar.

"Jo dic que no sóc molt bon sacerdot. Supòs que això és un poc com dir que el cavall que estira un carro no és molt bo perquè s'esperava participar en una cursa i no arribà al nivell que es demanava. La veritat nua és que no s'ha de ser molt bon sacerdot per aconseguir el nivell que es requereix per a una parròquia. Aquest comentari no és tan cínic com sembla: el sacerdot és només un mediador de la gràcia, no una font de gràcia, al cap i a la fi. És clar, s'ha de tenir bon caràcter i ser pacient i tolerant amb els defectes humans, que ja és molt, però hom no espera que siguis un Sant Pau o un Sant Francesc, i el sagrament que puguis rebre d'un perfecte porc és igualment eficaç que el que et sia donat de mans d'aquell que és un cúmul de virtuts.

Tal com van les coses en els temps que corren, et consideraran un veritable tresor mentre no resultis ser un pederasta o un alcohòlic...". Tot i que aquesta reflexió pot sonar més o menys actual, pertany a un llibre que fou redactat abans del 1996, any de la primera edició. En realitat, aquesta novel·la, un poc desconcertant, vendria a debatre i reconèixer el bé i el mal, amb l'home enmig d'aquests extrems. Amb un llenguatge viu, dinàmic, culte, l'autor ens mostra magistralment la diversitat, el que per a un és blanc i per a un altre, negre. Allà on res és el que sembla. El món, el nostre món, al cap i a la fi.