cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
25°

Tal dia com avui

Romains i la ciutat negada (1932)

Jules Romains recordava en un dels seus textos les inundacions de París de l'any 1910. I el tema sembla relacionar-se d'alguna manera amb el moment actual, amb unes inundacions semblants a les quals enguany (2010) hem pogut veure a diferents poblacions europees, sent-ne tot un seguit a poblacions espanyoles, i com a conseqüència d'un any brutal en pluges i tempestes. En referència al moment aquell, històric i sorprenent, escrivia l'autor francès ja esmentat: "És impossible imaginar alguna cosa que modifiqui d'una manera més divertida els aspectes d'una ciutat que hom creu conèixer i que dóna a la vida de cada dia un interès dramàtic més sostingut.

Cada matí era obert el diari amb la por de saber si algun nou barri es trobava sota l'aigua, si les ones no sortien de l'indret més imprevist de París, com és ara la boca del metro, o si l'electricitat, la llet o el pa no mancarien als habitants durant un bon nombre d'hores. El mateix diari apareixia amb la primera pàgina coberta de grans fotografies aquàtiques, com si nedàs sobre una bassa d'aigua.

En el decurs de la jornada, l'interès era, sempre seguit, entretingut pels comentaris que aquella comportava, pels passejos que hom feia. Es podia comprovar in situ que tal carrer, que el vespre abans es trobava sec i banal, era pujat de categoria, de via pública a canal de navegació. En el mateix moment que escrivia això, el Sena pujava de nivell, i que abans que jo acabàs aquella frase, l'aigua, dins tota l'extensió de París, hauria pogut arribar a la mitja polzada.

Les emocions que hom sentia no podien ser interrompudes pels escrúpols de consciència, ja que no hi havia en cap cas víctimes mortals. Pel que fa als materials que s'havien fet malbé, la gent els acceptava amb més mal humor de desesperança. I totes aquelles incomoditats eren considerades per molts com a simples divertiments. La gent comprenia que durant la seva existència no tindrien una altra avinentesa com aquella per jugar a compatricis venecians.

Estic ben segur que l'espectacle actual de París en res se sembla a Venècia. Jo hi afegiria, fins i tot, que París no m'ha semblat mai tan nòrdic. I em sent obligat a dir que el París dels barris submergits, amb les cases en remull i al llarg de molts carrers dins una aigua bruta, per on naveguen els botiguers duent queviures i els mariners que es donen l'alerta per no xocar les seves perxes, és autènticament una vila de canals.

Però més aviat haig de pensar en les viles marítimes del Nord (que no pas amb Venècia), com per exemple en els indrets més característics d'Amsterdam. "París inundat. Unes postals insòlites. Un Sena desconegut. Quan la ciutat exerceix un canvi en totes les seves perspectives que algun arista impressionista no obvià en les seves teles.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.