De vegades em fan consultes sobre com diria tal o qual paraula o expressió en anglès i no sempre tenc la resposta adient, o no la tenc en el moment, i puc estar setmanes, o mesos, a trobar-la.

N’he fet esment més d’una vegada, jo, en aquestes mateixes pàgines, quan encara eren de paper. Però ara és el batle de Dublín qui n’ha fet, tot donant suport al procés cap a la independència de Catalunya i al caràcter plebiscitari de les eleccions previstes per al proper 27 de setembre.

La protagonista d’aquesta història és una persona nascuda a un altre país, que va fixar la residència a Mallorca en assolir la majoria d’edat i que ja hi duu més anys que la mitjana d’edat de la població illenca.

L’any 1849, es va erigir a Londres un monument en honor de Lord Nelson, vencedor de la Batalla de Trafalgar. Quaranta anys abans, el 1808 s’havia inaugurat, en ple centre de Dublín, un monument similar. És fàcil de comprendre que el context d’ambdós monuments era ben diferent.

Fa poc, vaig expressar en públic el desig de disposar de més narrativa sobre temes actuals, d’aquí i ara. Bones novel·les de bons autors, reclamava. Doncs m’han arribat a les mans dues novel·les recents que han satisfet plenament el meu anhel.

Desprovists de bosses, mòbils, càmeres,... els poetes del XVII Festival de Poesia i acompanyants abandonam el microbús amb el document d’identitat com a únic objecte personal. Al primer control, repassada la llista i comprovat que hi som, rebem una tarja de visitant perhom. 

Com tothom sap, el Liffey —‘an Life’, en gaèlic— és el riu que travessa la capital d’Irlanda i desemboca en la badia de Dublín. El que potser no tothom sap és que el «diari degà de la premsa irlandesa en català» utilitza el nom del riu com a capçalera. Sí, no m’ho invent: hi ha premsa irlandesa en català.

A la concessionària de cotxes, m’atén una dona jove. M’informa de totes les característiques, tècniques i estètiques, del cotxe que m’interessa i respon amablement a totes les meves preguntes. La conversa es desenvolupa en un tipus de bilingüisme que té carta blanca per aquestes terres, com si fos la cosa més normal del món: ella en castellà i jo en català.

La gent que em coneix —o que m’hagi llegit— sap que m’agrada trobar connexions entre Irlanda i Mallorca o Irlanda i els Països Catalans en general. Per estrenar aquesta nova etapa de col·laboració amb el dBalears, gràcies a l’amable invitació dels gestors d’Ona Mediterrània, he trobat adient, tot coincidint amb la proximitat de Sant Patrici, de comentar-ne una.

L’artista italià Gilberto Zorio va inaugurar ahir l’exposició Estel-Creu, una instal·lació arquitectònica amb forma d’estrella de cinc puntes que s’emmarca dins el corrent artístic de l’arte povera. L’obra ha estat construïda per l’artista durant 12 dies dins el mateix recinte de l’església de Sant Domingo, on romandrà fins al 14 de setembre.