Aquests dies he tengut l'oportunitat de compartir una estona amb uns observadors privilegiats de la realitat turística d'aquesta illa. En dic privilegiats perquè reuneixen unes característiques que no corresponen ni al típic alemany o britànic de paquet o de «tot inclòs» ni a l'estudiós acadèmic amb coneixements teòrics sobre models turístics. Es tracta d'un grup de trenta-tres estudiants universitaris irlandesos en viatge d'estudis. I per «viatge d'estudis», que ningú no entengui vacances disfressades. Durant una setmana els estudiants, constituïts en equips, havien d'observar, investigar i treure conclusions sobre una sèrie de temes per fer-ne una presentació pública el darrer dia (tot i que, el «públic», el solen formar ells mateixos). Els temes proposats giraven entorn de sis eixos: el turisme de patrimoni històric, el turisme cultural, el turisme de ciutat, l'ecoturisme, el turisme rural i el turisme gastronòmic. Els estudiants reben una certa formació teòrica durant les visites i les activitats que realitzen en companyia de la professora que els acompanya però, la major part del temps, s'havien d'espavilar per investigar sobre el terreny, reunir informació i documentar-se per tal d'elaborar la presentació final. Em convidaren a assistir-hi com a públic per dotar d'autenticitat (o això em digueren) les presentacions.

Com a resultat de la feina de només una setmana, la veritat és que no n'esperava gran cosa, però les presentacions em varen sorprendre favorablement perquè reunien ingenuïtat i formació acadèmica, coneixement empíric i bagatge teòric. Tots els equips varen ser capaços de detectar aspectes positius i negatius del tipus de turisme que els tocà estudiar i tots delataven un cert astorament davant tot allò que havien conegut de Mallorca en només una setmana i que no sabien, ni s'imaginaven que podia oferir. No entenien per què Mallorca no potencia llocs d'interès cultural i patrimonial com Lluc, que saberen identificar com el cor espiritual de Mallorca, o Petra, on trobaren a faltar informació, i informants, sobre Juníper Serra. Es queixaren de la senyalització deficient d'una ciutat com Palma, on els va costar Déu i ajuda trobar els Banys Àrabs, tot i saber que existien, fet que els va dur a batiar-la com a «Palma, ciutat de tresors amagats». Es lamentaren de la manca d'oferta de plats locals a les cartes dels restaurants de les zones turístiques i de la dificultat de trobar-hi productes locals a les botigues. Tots els equips, sense excepció, criticaren la destrucció del paisatge i la hipoteca del futur que representen les grans obres viàries i la construcció descontrolada de segones residències que venen agències immobiliàries a preus inassequibles per a la població autòctona i, tanmateix, a través de publicacions on no apareix cap de les llengües oficials. S'havien molestat en aprendre a dir quatre coses en català, expressions de cortesia bàsica en deien, com ara «Bon dia!«, «Un cafè amb llet», «Per favor» o «Moltes gràcies» però, fora dels pobles que trobaren més autèntics, com Montuïri o Sóller, tengueren poques oportunitats de fer-les servir.

Com a exercici acadèmic, el treball sobre el turisme a Mallorca representa poc més d'un 10 per cent de l'avaluació total dels estudiants al llarg d'aquest any acadèmic però demostra una perspicàcia que sembla que no tenen ni el 10 per cent de les nostres autoritats turístiques. Ara són a ca seva aquests joves i no cal menysprear l'efecte multiplicador de tot allò que podran contar a familiars i amics sobre els tresors patrimonials, culturals, paisagístics, gastronòmics,... descoberts a una illa que encara es ven com a destinació de només sol i platja.