De vegades em fan consultes sobre com diria tal o qual paraula o expressió en anglès i no sempre tenc la resposta adient, o no la tenc en el moment, i puc estar setmanes, o mesos, a trobar-la. Els casos més difícils són aquelles paraules o expressions molt especialitzades en un context o que adquireixen un ús molt específic, no sempre d’acord amb el significat original. Un exemple concret seria l’expressió «peix al cove», associada per sempre a la manera de negociar amb Madrid de Jordi Pujol. Consultada fa devers mig any, no se’m va ocórrer fins la setmana passada que l’expressió més apropiada seria “bird in the hand”, tot i perdre la connotació pujoliana de política que Salvador Cardús ha definit com a sinònim d'impotència negociadora: «aquella que agafa tot el que pot aconseguir, mal siguin quatre engrunes, i sigui en les condicions que siguin».

D’un altre tipus de dificultat són alguns epònims, paraules derivades de noms de persona, com ara «estraperlo», originàriament el nom d’un joc de ruleta elèctrica derivat dels promotors, Strauss i Perlowitz. Un joc prohibit per fraudulent, origen d’un escàndol de corrupció política durant la Segona República Espanyola, que va acabar amb el Partit Radical d’Alejandro Lerroux. Llavors hi ha els mots d’etimologia dubtosa com ara «botifler», que n’hi ha que diuen que prové del francès «beauté fleur» [bellesa flor] en referència a la flor de lis de l’escut d’armes del borbó Felip V. Ara que recordam el Tricentenari 1715-2015, em qued amb la definició que en dóna Joan Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana: «D’ací el sobrenom de botifler donat des de 1700 a la figura odiosa dels traïdors a la causa nacional, denominació comuna a totes les terres catalanes, en totes les quals ha estat comú que els caragirats s’escudessin en la conveniència de protegir llurs altes pretensions socials per mitjà de l’aliança amb els enemics externs del nostre poble». Però com traduir-lo a l’anglès?

Doncs fa dos dies, tot escoltant la cançó The Patriot Game [El joc del patriota] de Dominic Behan, em va venir la paraula, un epònim de fet, que vol dir exactament el mateix: “quisling”. Derivat del nom de Vidkun Quisling, un polític noruec conegut pel seu col·laboracionisme amb els invasors nazis durant la Segona Guerra Mundial, un quisling es defineix com a «persona que ajuda un enemic que ha pres el control del seu país». Es considera sinònim de traïdor i actualment s’aplica, sobretot, a polítics que semblen afavorir els interessos d’altres nacions o cultures per sobre de la pròpia. La cançó, molt popular per cert, recorda la mort d’un jove voluntari de l’IRA en una acció contra la frontera l’any 1957. Comença: «Veniu, joves rebels, i escoltau el meu cant / perquè l’amor al país és una cosa terrible / Fa fugir la por amb la velocitat d’una flama, / i ens fa tots partíceps del joc del patriota». I acaba: «I ara jagut aquí, el cos tot foradat / pens en els traïdors que negociaren amb l’ànima / Tant de bo que el meu rifle hagués fet el mateix / a aquells quislings que malvengueren el joc del patriota». Botiflers, idò!