Fa poc, vaig expressar en públic el desig de disposar de més narrativa sobre temes actuals, d’aquí i ara. Bones novel·les de bons autors, reclamava. Doncs m’han arribat a les mans dues novel·les recents que han satisfet plenament el meu anhel. Tant Sicília sense morts com El mal situen l’acció en la Mallorca contemporània, amb trames de corrupció, abusos, segrests, revenja i mort del tot versemblants.

Sicília sense morts, de Guillem Frontera (Ariany, 1945) —autor amb una llarga trajectòria de llibres publicats des d’aquell premi Gabriel Maura per Els carnissers (1968)— se centra en personatges que són, o es creuen, «qualcú», que perpetren les malifetes des del poder que atorga la política, i qualsevol semblança amb la realitat diria que no és casualitat. Publicada per Club Editor el febrer d’enguany, ja ha estat objecte d’elogis públics i publicats als quals no puc més que afegir-me.

Els personatges de El mal —primera novel·la de Joan Vicenç Lillo i Colomar (Alaró, 1959), en autoedició de maig de 2014, amb una segona edició a l’octubre— són, i se saben, uns «no ningú». Lillo narra els fets des de la perspectiva de la víctima: víctimes d’abusos en l’àmbit familiar, de segrest, d’esclavitud sexual, de seqüeles de la Guerra Civil, de la crueltat com a espectacle, de la inoperància policial... El resultat, que no s’allunya gaire d’allò que se’n diu un thriller —un thriller nostrat— està ben construït i enganxa el lector, i no només amb l’ham que apareix a les primeres pàgines i que no es resol fins a la darrera. Ja ha estat presentada a Palma, Alaró i Santa Maria i, sens dubte, la trobareu a les millors paradetes de la Diada de Sant Jordi.