Un nombrós públic omplí anit el fossar de les Moreres a Barcelona, durant els primers actes de commemoració de la Diada de Catalunya d'aquest dijous. D'una banda, a una cita ciutadana i cívica organitzada des de fa trenta anys per l'associació cultural Memorial 1714, amb seu a la mateixa plaça del Fossar, es feren diverses intervencions enmig d'un ambient entre l'emoció i la festivitat.
Destacà la del col·laborador de dBalears.cat Bartomeu Mestre i Sureda 'Balutxo' –vegeu-la íntegrament aquí- , i també hi parlaren Daniela Grau, de la Catalunya Nord, i Josep Guia, de València.
A més, a l'indret també es produí una marxa de torxes, un acte que es repetí a moltes localitats catalanes, de la mà de simpatitzants i càrrecs de formacions com Esquerra o la CUP.
Acte institucional
Abans hi hagué un acte oficial a la Llotja de Mar, on per primer pic el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, honraren la memòria de les víctimes del setge de Barcelona, que culminà amb la desfeta de l'11 de setembre de 1714.
Era una cerimònia de caràcter institucional i tancada al públic, i per això els ciutadans no pogueren acostar-se al Fossar, encara que se sentiren consignes sobiranistes i crits de suport a Mas a la seva arribada. A les balconades penjaven algunes senyeres independentistes.
A l'acte hi anà representació municipal, en aquest cas el batle de Barcelona, Xavier Trias, així com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, i la resta de consellers del gabinet Mas. També hi participaren agents dels Mossos d'Esquadra vestits amb la formació de gala.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)