Quantes vegades no t’ha caigut bé alguna cosa que heu menjat fora de casa? Ens podem fiar del que ens donen als restaurants? Nova York té creat des de fa anys un sistema per a garantir la qualitat i la higiene dels establiments. Està basat en la transparència i la reputació i funciona. Per què?
Els restaurants passen inspeccions obligatòries periòdicament. De la mateixa manera que a les Balears. La diferència, i és fonamental, és que el resultat de la inspecció és públic. L’establiment ha de tenir un rètol a l’entrada amb la qualificació A, B, o C, en funció de la puntuació obtinguda. La A és la millor i si l’establiment no obté aquest nivell d’idoneïtat, està mal vist.
Els novaiorquesos i residents ho tenen clar: si el restaurant és A, cap problema. Si és B, vigila el que menges. Si és C, no hi entris.
No s’ha de confondre aquest sistema amb les estrelles Michelin, ja que no fa referència a la qualitat del menjar, ni a l’estètica del local, ni a la innovació dels seus plats. Es basa purament en criteris com la neteja, la higiene, la traçabilitat dels aliments o el control de plagues.
D’aquesta manera, és tal l’incentiu a obtenir una A, que la higiene i la qualitat del restaurant passsen a ser absolutament imprescindibles per a qualsevol propietari, ja que contràriament es queden sense clients. I el cost per al sistema públic és zero, ja que no requereix més que obligar a informar públicament de la puntuació obtinguda a la inspecció.
