El cap d'estat Felip VI i la seva família ja són al Palau de Marivent. Els informatius de les televisions públiques estatals, pagades per tots nosaltres, ens detallen però la duresa del treball de Felip VI per si no ho teníem prou clar; resulta que ha de rebre les autoritats illenques les quals surten de la trobada encantades de la vida i quasi bavejant, tindrà la reunió anual amb la societat civil, la participació en la Copa del Rei i, per si tot això fos poc, haurà d'estar a l'aguait de les decisions que prenguin les darrerament esbojarrades institucions catalanes. Però tranquils, que si cal, viatjarà amb urgència a Madrid per frenar qualsevol acció que el govern de Rajoy consideri il·legal. Els governs responsables, ja se sap, han de vetllar per la legalitat. Un referèndum pactat entre els governs català i espanyol, on el poble de Catalunya és pogués expressar lliurement, seria una barbaritat inadmissible pels interessos dels ciutadans. A qui se li acut? Permetre el mateix que han permes estats com el Regne Unit o Canadà...

La corrupció estructural, la ineficàcia i mala gestió dels diners públics, en canvi, són coses que no semblen ser, pel Govern central, motiu de gran preocupació. Un referèndum en canvi sí, que amb aquestes coses, no s'hi juga. Per això, Felip VI, se sacrificarà especialment aquest estiu. Com a cap d'estat, considera que és la seva obligació i a la tasca en qüestió, no hi escatimarà esforços. Si es dediquessin la meitat d'esforços, treball i energies que es dediquen a fer inviable que un poble es pugui expressar lliurement, a qüestions més útils per a la ciutadania, tendríem un paisatge social i econòmic fins ara desconegut. Però cada governant té les seves prioritats. Que hi farem. Alguns, a més de molt nacionalistes, són autoritaris. Solen ser els que veuen nacionalismes arreu... Excepte el seu.

I és que crida l'atenció el rebuig radical per part de les autoritats espanyoles a reconèixer el fet plurinacional. En moments com aquests, quan Felip VI fa suposats gestos d'apropament cap al sobiranisme català, mitjançant la celebració del 25é aniversari dels Jocs Olímpics, la paraula nació per a referir-se, òbviament al conjunt de l'estat i a les nacions que el conformen no deixa d'aparèixer. Com si parlar d'estat plurinacional fos equivalent a parlar d'independència. Paradoxalment, aquesta visió monolítica i tancada és la que dóna força i arguments sòlids a l'independentisme de les nacions perifèriques. I això, algú tan preparat com Felip VI que, pobre, passa els estius sense abaixar ni un moment la guàrdia, potser ho hauria de saber. En teoria, promoure solucions des del respecte a totes les institucions implicades entra també dins les seves funcions. Per amenaçar, reprimir i llençar ultimàtums, ja existeixen altres actors.