Què hem de repensar i què hem de tenir clar quan parlam de sobirania?
31/03/17 0:00
S’usa molt de fa una temporada el mot repensar, afegit d’algun concepte com és mallorquinisme, sobiranisme o els ja denostats catalanisme, nacionalisme o independentisme. Les paraules denoten i connoten. Hem cregut que si baratam el terme feim desaparèixer les connotacions que ens incomoden i que podem denotar de bell nou, com si res no hagués passat; però som a la parada de les cebes (dit en llenguatge partforanista).
També a Opinió
- Sóller: Un metge malmena una pacient catalanoparlant i li diu que com que ha vengut de fora, no està obligat a entendre-la
- Brutalitat policial a Palma: surt a la llum el vídeo de l’agressió a una jove per part de la Policia espanyola
- Els arquitectes de les Balears alerten dels perills de construir en rústic: «Serem un decorat de cartró pedra on serà difícil viure»
- Educació abonarà uns 35 milions d’euros als docents en compliment de la sentència que dictamina el retorn del 2,9 % a les nòmines
- Marta Sastre, víctima d'una agressió trànsfoba: «L'agent em va agafar del coll, em va tirar a terra i em va dir 'Ahora ya no eres tan valiente'»
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La sobirania és un concepte polític del segle XVI elaborat per Jean Bodin. Defineix el poder d'un estat. Lapidàriament, sense concessions: "imprescriptible, perpetu, irresponsable..." Aquesta fórmula ha tingut un èxit tan gran que ara mateix no existeix territori ni població al planeta que no estiguin sotmesos a aquest domini tan absolutament arbitrari originalment. Aquesta idea monolítica continua essent la prevalent. I certament s'ajusta al sentit primigeni del concepte. Quan Pujol i Ibarretxe començaren a parlar de "sobirania compartida" era per a assolir més poder, com una tàctica que els permetés guanyar espais de decisió política. Però no per a parlar amb propietat etimològica i semàntica real del concepte. Quan Ada Colau parla, com fa avui el meu admirat Xurí, de "sobirania fiscal, econòmica, cultural, energètica, medioambiental" el que aconsegueix, trossejant la concepció original, és posposar la independència. Segurament la intenció de la batlessa de Barcelona, no la de l'autor de l'article. El que cal tenir clar: Sobirania = Independència.
Ben dit, Mateu!!
Hi ha dues provabilitats que ens autogovernem o que intervinguin els forasters. Ací hi ha l´arrel de tot. Cal que triem què volem fer amb el nostre futur.
"Final del regnat de Jaume III. L'any 1343 Pere IV comte de Barcelona armà una esquadra amb la que se apoderà de Mallorca amb poc esforç, i a continuació se féu coronar rei. Jaume III fugí a les seves possessions del Rosselló, des d'on intentà per tots els medis pacífics que el seu cunyat li restiús els estats que li havia usurpat; l'any 1349, a un intent desesperat, se dirigí amb una petita flota cap a Mallorca, aconseguí desembarcar, però poc després fou derrotat a lo terme de Llucmajor, on perdé la batalla i també la vida." Per tant en Pere IV era un usurpador i tots els altres governants. Ara ès Castella que també està en situació de usurpadora a Mallorca.
La batalla de llucmajor va ser el 1349 i no es va perdre cap estat: el Regne ja havia passat de Jaume III a Pere III, son cunyat.
L'estat se perdé el 1348, a la batalla de Llucmajor.
gràcies Mateu¡¡ la bastimenta forta l´heu de posar a la part forana, i tu fas molt bona feina....els nins i nines de la part forana han de ser veritables guerrers de la nostra cultura, veritables troians amagats dins el cavall. Aquí, a Palma, no es pot respirar de castellans ferotges d´odi, de profunda incultura, d´una baixesa moral i intel·lectual que fa por, i també de mallorquins traïdors (un percentatge a considerar¡). Les escoles de la part forana són magnífiques i enriquidores....les concertades de Palma són les que executen el mal cultural.....semblen espais militars i castellans. La cultura mallorquina, és a dir, catalana, és una altra cosa, està revestida d´una especial dignitat i amor a la cultura, d´una noblesa de caràcter, d´una especial reverència a la raonabilitat. Mil gràcies Mateu¡
Un sobiranista a Mallorca ha de tenir un objectiu prioritari: recuperar l'Estat que vàrem perdre el 1715. Si en lloc de reconstruir la Nació Catalana es deleix per una revolució espanyola no és un sobiranista: és un espanyol, això sí, molt d'esquerra!