Si el Partit Popular de les Balears fos una empresa privada, faria temps que els accionistes haurien tret al carrer tota la direcció per incompetent i haurien exigit responsabilitats per via judicial al seu president executiu. Ningú no entendria que una companyia que domina el mercat perdés la posició dues vegades i fos conduïda a una situació tan calamitosa com l’actual.

La notícia que publicam és una prova del fracàs de la direcció del PP balear. El partit té ara 958 militants més que el maig de 2007, quan perdé les eleccions. Una cosa similar també succeí aquí el març de 2004, com a resposta a la manifestació contra la participació espanyola en la guerra de l’Iraq. Centenars de persones s’hi afiliaren els dies següents.

Si el PP balear fos una empresa que cotitza en borsa, diríem que les seves accions es mantenen en alça, tot i que els darrers gestors n’hagin embrutat la marca, hagin presentat números en vermell i alguns, fins i tot, hagin ficat mà a la caixa. Aquest fet insòlit just té una explicació coherent: aversió a la "competència" i fidelitat al "producte" propi.