muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 18°
19°

La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca es manifesta en contra del pla de segregació de l'alumnat

La Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca s'ha concentrat aquest divendres davant la Conselleria d'Educació i Universitats per rebutjar el pla de segregació de l'alumnat ja que consideren que és «segregador, il·legal i va contra l'interès dels alumnes».

Els sindicats i associacions representades han llegit el manifest 'Per la inclusió, la igualtat d'oportunitats i la no segregació' impulsat per la Xarxa Educativa per la Llengua.

La presidenta de la Junta de Personal Docent no Universitari de Mallorca, Catalina Bibiloni, ha explicat que la concentració davant la Conselleria és una primera acció d'altres que vendran en «una legislatura que es preveu llarga i fosca», encara que de moment prefereixen esperar a veure quants centres s'adheriran a la mesura.

La Junta de Personal ha animat els centres educatius a llegir el manifest i a fer-se fotos per difondre la iniciativa a les xarxes socials en els pròxims dies».

El manifest recull el rebuig absolut al pla publicat la setmana passada en el BOIB en considerar que va contra l'interès superior de l'alumne i que tendrà com a conseqüència que hi hagi alumnes que acabin la seva escolarització sense les mateixes oportunitats que altres companys.

El text recorda que el principi d'igualtat lingüística contingut en l'Estatut d'Autonomia i la llei educativa no pot quedar a costa de la voluntarietat del pla.

Les organitzacions consideren igualment inadmissible que es faci comptes destinar 60 milions d'euros a l'aplicació del pla i han recordat que aquests recursos satisfarien demandes com la reducció de ràtios, l'ampliació de plantilles per a atenció a la diversitat, la reducció de la burocràcia i la millora de les infraestructures.

També hi ha hagut concentracions en les delegacions territorials de Menorca i Pitiüses.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Catalunya no és el Principat tot sol, fa devers d'un mes
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:5menosmas
Per la meva glòria, fa devers d'un mes
«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!»

Pere Capellà (1935)
Valoració:5menosmas
Per una pàtria completa, fa devers d'un mes
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó." Josep Maria Llompart (1991)

Pissarra_1992_n065.pdf
Valoració:4menosmas
Per Catalunya integral, fa devers d'un mes
«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». La Nostra Terra (1930)
Valoració:4menosmas
Per Catalunya Gran, fa devers d'un mes
"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."
Valoració:3menosmas
Per Som catalans els mallorquins?, fa devers d'un mes
«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:8menosmas
Per arg, fa devers d'un mes
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:6menosmas
Per Fiu Fiu, fa devers d'un mes
Fora catalanistes
Valoració:-8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente