S'han fet d'esquerra pura i dura, de portes a fora, clar. Ahir Matas apel·là a la llei Anguita: Programa, programa, programa, per intentar el pacte amb UM. I si Munar no accepta, aleshores Matas té previst assumir el paper de Diego Valor i es presentarà en solitari a la reelecció malgrat no tenir majoria absoluta en el Parlament. Aquesta actitud s'ha de llegir en clau interna del PP, ja que Matas no pot oferir en públic el sacrifici dels seus caps de llista al Consell i a Cort per, al final, obtenir una humiliant negativa com un piano i quedar en ridícul davant els seus.
Però tot el que està escrit més amunt és comèdia. En realitat Matas ja fa dies que li ha oferit a Munar el que tu vulguis, els càrrecs que desitgis. Sacrificaria a qui sigui per tal de continuar ell de president del Govern. A l'hora de la veritat, ni Anguita ni quixotades en solitari. A l'hora de tallar el bacallà és la dreta de sempre: urbanitzadora, voraç i disposada a tot per mantenir-se en el poder. Matas vol salvar la cara de portes a fora i moure els fils de sempre sota la taula. Però el fet que adopti dues cares és la prova més fefaent de la seva actual debilitat. Necessita treure les dents a Munar, però ho farà des de l'ombra, no pot quedar esportellat a la vista del seu partit per si ha de passar a ser cap de l'oposició.
