La Comissió de Peticions del Parlament Europeu aprovà, dia 11, les recomanacions de l'informe elaborat per dos eurodiputats sobre l'urbanisme espanyol. L'informe es va dur a terme a les comunitats de Madrid i de València i a la província d'Almeria. Tot això ja ho sabíeu, perquè se'n va fer una difusió regular en els mitjans de comunicació. També sabíeu que l'informe és demolidor i que s'aprovà amb el vot en contra del... És clar, del PP. Endevinar-ho no tenia premi, donada la facilitat extrema de la qüestió. L'informe parla de destrucció d'una cultura -la cultura litoral, ai las-, de batles de mig pèl, d'abusos del dret de propietat, de plans que no responen a cap necessitat real sinó a la satisfacció de l'avarícia i la cobdícia, de destrucció de la bellesa, etc. En la seva presentació a la Comissió, els dos europarlamentaris -el laborista britànic Cashman i l'ultradretà polonès Libicki- varen informar del comportament obstruccionista, groller i amenaçant de part dels responsables valencians d'urbanisme. A València, com ja és habitual en aquestes situacions, el PP criminalitza els eurodiputats socialistes, que votaren a favor de l'aprovació de l'informe, i, en general, adopta aquesta actitud lamentablement previsible d'acusar sonorament els acusadors. Qualsevol que hagi recorregut el litoral llevantí jutjarà com una falta de vergonya monumental la reacció dels responsables valencians d'urbanisme, però amb això ja hi compten els estrategues del PP. A pesar de la receptabilitat social expressada a les recomanacions aprovades per la Comissió, servidor no he pogut llegir ni escoltar que aquí ens féssim eco suficient d'un fet al qual es refereix l'informe, ço és la deixadesa de la gent davant d'aquesta situació. Els autors de l'informe no anaren ni a Màlaga ni vengueren aquí, però tampoc al País Valencià no assenyalaren la sòrdida circumstància que la corrupció no és per norma un fet políticament estigmatitzant, tota vegada que polítics reconegudament corruptes guanyen eleccions sovint per majoria absoluta. Aquesta complicitat activa és la gran absent de l'informe, que, per més que al·ludeixi a actituds flonges de l'electoral, no s'atreveix a assenyalar l'origen de l'hecatombe urbanística, és a dir la complicitat de la gent, perquè ningú no vol entrar a debatre fins a quin punt la corrupció no està controlada en cercles polítics i empresarials, sinó que s'ha estès, en un procés de metàstasi fiblant, a una part cada cop més ampla -i baixa- de la població. No d'altra manera s'explica la presència d'alguns polítics, també d'aquí, a les llistes electorals. Endevinar-ho no comporta premi. Allò que dèiem: és massa fàcil.