La presentació, dimecres passat, d'una proposta tècnica per a la protecció de la Serra de Tramuntana ha estat recollida per la premsa de manera desconcertant: els titulars de premsa i els resums radiofònics han destacat, per sobre del contingut de la iniciativa, les consideracions sobre si era o no una proposta consensuada del Pacte o si ha estat o no una actuació lleial per part de la Conselleria de Medi Ambient. Potser és un símptoma de l'estat de salut de la nostra vida política: el contingut de les coses no importa tant com l'interminable fulletó dels estira-i-arronsa entre partits. Una coalició entre cinc partits dóna per molt, en aquest sentit, però ens hauríem de plantejar si això és el que els polítics han de donar a una ciutadania que ja en té prou amb l'oferta de coses com El cor de la ciutat o Corazón, corazón. Alguna cosa no marxa quan, l'endemà de presentar-se un document important de cara a avançar en una demanda ciutadana històrica (com és la protecció de la Serra), els focus es concentren a saber si Els Verds ens hem portat bé o no. Davant això, no sé si està de més expressar justificacions, però per si de cas recordarem que Els Verds hem consensuat amb els altres partits les decisions polítiques de la Conselleria de Medi Ambient, i així ho continuarem fent: res ha anat ni anirà a Consell de Govern sense pacte previ.
Tots els que varen assistir a l'acte de dimecres passat a la universitat saben que el que es va oferir va ser un detallat estudi dels valors de la Serra de Tramuntana, una proposta de les directrius que ha de seguir la seva conservació i, sobretot, una invitació al debat i a la participació per fixar, entre tots, el millor model de protecció. Entre tots, entenem, vol dir entre tots: no entre els cinc partits del Pacte de Progrés, sinó entre les diferents administracions (inclosos els ajuntaments de l'àrea) i entre sectors socials tan diversos com són els propietaris, els pagesos, els ecologistes o els empresaris turístics. Una política ambiental moderna no pot anar deslligada de l'objectiu de revitalització de l'activitat productiva als grans espais protegits habitats, ni de la defensa de la qualitat de vida dels residents. Plantejar-se les coses així obliga a un especial esforç de debat, un especial esforç de participació ciutadana per arribar a una solució amb el màxim consens possible: així es fa, de cada vegada més, als països ambientalment avançats, i així ho ha volgut fer la Conselleria de Medi Ambient. Tots els que pensen que Els Verds hem incomplert les regles de joc per presentar aquesta iniciativa estan convidats a conèixer els documents que es varen presentar. Hi trobaran una proposta sòlida i oberta. No hem de tenir por d'escometre la feina per protegir la Serra de Tramuntana: és una aspiració ciutadana de molts d'anys d'història, un compromís de les forces polítiques que governen les Illes Balears i l'opció més intel·ligent per defensar el nostre futur com a destinació turística. Cercar el consens, però, no vol dir tenir por de les reaccions contràries, més o menys sorolloses, dels sectors més immobilistes de la societat: evitar una fotografia de conflicte no justifica deixar de governar en favor del que s'entén que és l'interès comú. Tothom està convidat a participar en el procés de protecció de la Serra de Tramuntana.
Miquel Àngel Llauger, conseller per EU-Els Verds al Consell de Mallorca
