A la fresca de la intimitat i les vacances, em trob amb dos grans lletraferits d'aquest país de països "un de ja mort i un altre que ja gemega pel Dolor que l'acompanya", tots dos coetanis i tots dos vells amics. Amb tots dos he compartit, en successives etapes, l'alegria i la responsabilitat d'escriure. Parl de Nadal Batle i de Francisco Umbral. Tant els 216 articles d'en Batle, que ja havia llegit en aquest diari, abans de comprar «El mal bocí», on només n'hi ha 71 de seleccionats, com les 260 pàgines on Umbral opina, elucubra, divaga i sermoneja «del socialismo a don Froilán» m'han transportat, en virtut de la paraula ben escrita, als paradisos perduts de l'enteniment i he comprovat que dos estils idèntics, innovadors i càustics, de gran humor i cultura, em dibuixen la mateixa realitat des de dues branques oposades del mateix arbre cultural comú...