Dia 11 de maig de 1561, ara farà 450 anys, una armada turca composta de 22 vaixells i 1.700 soldats comandada per Euldj Alí (Otxalí) arribà davant el Port de Sóller. Els sollerics, amb el capità Angelats al capdavant, juntament amb reforços provinents d'altres viles, derrotaren els otomans. Destacà també l'heroïcitat de les germanes Francesca i Catalina Casesnoves, les Valentes Dones de Can Tamany, que rebutjaren amb decisió l'atac enemic.

Començam la passejada a la rotonda del Monument, als afores de Sóller, a la carretera del Port. L'escultura que dóna nom al monument és obra de Pere Pavia, recorda la batalla de 1561. Data de l'any 1961, quart centenari de l'esdeveniment. Just en el punt on conflueix la carretera de Lluc (Ma-10), travessam la carretera i voltam a la dreta, per un nou viarany que discorre vora el marge lateral de la carretera de Lluc, que queda a la dreta; a l'esquerra es veu la casa de Can Roc. Tres o quatre minuts més endavant, deixam el camí paral·lel a la carretera i, després de pujar uns graons, voltam a l'esquerra, pel camí de Can Tamany i de Son Llampaies. Mentrestant, a la dreta, queda Can Pastor i Can Soler Vell i, a l'esquerra, el camí de Cas Batlet. A la dreta es troba Son Avinyona Nova, mentre la vista s'enlaira cap al puig de l'Ofre. En la propera cruïlla, voltam a l'esquerra, pel camí de Can Tamany. Passam una torrentera i observam un cartell que diu: "Sóller 5 min.; Port de Sóller 55 min.". Superam el camí de Cas Pagès i arribam a les cases de Can Tamany. Les cases, avui dividides en diverses propietats, s'estenen davant una carrereta amb emparrat. Unes rajoles i una làpida recorden el fet històric de les cases; la làpida diu: "A les Valentes Dones de Can Tamany, heroïnes de l'11 de maig de 1561. Les dones de Sóller 1961". Les rajoles, de 1999, reprodueixen l'agraïment del poble. Observam també les teules pintades del voladís.

El camí continua per Can Tamany i volta a l'esquerra, mentre que a la dreta queda Ca n'Estarelles. Just després, Can Terés s'alça davant les nostres passes, i el nostre camí puja, empedrat i estret, per l'esquerra. Dues cases renovades queden a l'esquerra. El camí torna a ser de carro i deixam el portell de Can Gotxu. Aquest antic camí puja suaument, entre alzines, i arriba a un camí de carro transversal, que hem de travessar. Un minut més amunt, enllaçam, després de pujar dos graons, amb el camí de carro, cap a la dreta. Tres minuts després, deixam a la dreta un gran portell, identificat amb el nom de Can Gall. Una mirada cap enrere ens mostra la vall de Sóller. Aquest tram planer, amb oliveres a l'esquerra, ens indica la proximitat del coll d'en Borrassà. Hi arribam, pròpiament, quan assolim el creuer de camins. Anam per la via de l'esquerra, que ens conduirà directament al Port de Sóller, mentre que el camí recte continua fins a la Figuera. Un cartell indica: "Port de Sóller 30 min.; Sóller 30 min.", mentre que el que marca cap a la Figuera diu: "Port de Sóller 50 min.". Més a la dreta queden les cases de Son Llampaies.

Davallam del coll d'en Borrassà per camí de ferradura. Cap a la dreta, observam les esmentades cases de Son Llampaies, amb Ca n'Alfonso, i més enllà, la contrada de la Figuera i el puig de Bàlitx. La davallada es fa més marcada i, a l'esquerra, observam una canaleta. El nostre camí tomba a l'esquerra, per un sender que davalla entre oliveres perdudes, engolides pel pinar, alhora que dissenya alguns revoltets en descens. La torre Picada i els edificis veïns apareixen davant la nostra vista. Franquejam una canaleta per una rampa empedrada i veim les cases del Port de Sóller. Entre mates i murta, passam un portellet. Dos minuts més avall, arribam vora la nova carretera, amb la boca disforja del túnel de la Mola a l'esquerra. En tendència a la dreta, voltam vora un forn de calç i una barraqueta de pedra. Superam un pontet nou de fusta i una barrereta, ens deixa vora la rotonda de la Figuera. A la dreta, continua el camí de la Figuera (Ma-212). El següent carrer, en direcció nord-est, que s'allunya del Port, és l'avinguda 11 de Maig -en record de la batalla contra els corsaris-. Agafam aquest carrer per pujar a la torre Picada.

Passam per la plaça dels Reis de Mallorca i continuam pel carrer de Bèlgica, ja als afores de la població. Aquest és el punt on comença una pujada amb els darrers xalets del Port. Quan arribam al primer revolt, hi hem de posar atenció, ja que hem de deixar la carretera de la urbanització, que gira cap a l'esquerra, i hem de continuar en línia recta i ultrapassar una barrera metàl·lica, per un camí de carro, asfaltat. El paisatge és ara dominat per les oliveres, amb garrovers. L'ascensió acaba en el coll de l'Illa, que es troba marcat per una paret amb filferro i un portell amb barrera metàl·lica. A l'altre vessant del coll, traspassat el portell i en pujada, hi ha un dels camins que condueixen a la torre Picada. Hi arribam per caminet estret i en pujada, en uns deu minuts. La torre, poderosa, guaita sobre el penya-segat.

La torre Picada, anomenada des d'antic torre de Pedra Picada, s'alçà entre els anys 1614 i 1622. Fou bastida per protegir la contrada de les Puntes, amb la cala de les Cambres i el coll de l'Illa, per on desembarcaren els corsaris l'any 1561. El 1875 fou venuda pel Govern en pública subhasta i passà a mans dels propietaris de la Casa del Port. La torre és de secció circular, de devers 11 metres i mig de diàmetre, amb un cordó d'imposta perimetral a la part superior. És d'alçat lleugerament troncocònic i assoleix 11 m.

Davallam de la torre Picada, per anar al Port de Sóller, pel mateix camí per on hem pujat. Una vegada hem arribat a la rotonda de la Figuera, avançam cap al centre del Port. Observam a l'esquerra el camí de l'hotel Es Port, amb la seva torre antiga de defensa. És de secció quadrada i protegia les cases de la possessió del Port, una de les poques construccions del Port de Sóller al segle XVI. Des de l'hotel, passam una segona rotonda, després de la qual, per l'antic torrent, ara cobert, arribam al passeig vora mar del Port de Sóller, dit el Través, on acabam l'excursió.