Pere Antoni Pons acaba de publicar la seva quarta novel·la, 'Contra el món' que, sens dubte, serà un dels llibres en català de l'any.
És una obra al·legòrica i realista, tràgica i sarcàstica, íntima i universal, 'Contra el món' és la novel·la més lúcidament ambiciosa de Pere Antoni Pons: una història de vides trasbalsades que bull de vitalitat i que és, alhora, un retrat poderós del nostre temps.
Pere Antoni Pons i Tortella (Campanet, 1980) és filòleg, escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com Última Hora, Ara, El Temps o Serra d'Or.
Anteriorment havia publicat les novel·les 'La felicitat dels dies tristos' (2010); 'Tots els dimonis són aquí' (2011); 'Si t'hi atreveixes' (2014). Totes tres amb Editorial Empúries.
Pere Antoni Pons va ser el protagonista del programa d'Ona Mediterrània, 'Converses a Ona' durant la qual va parlar, sobre tot de 'Contra el món, però també de l'actualitat literària i política de Mallorca... i del món.
La premissa argumental de la novel·la és que un cataclisme inconcebible fa desaparèixer la serra de Tramuntana de Mallorca. Però el món continua endavant i, malgrat tot, també ho fa la major part de la població de l'illa, que afronta una reconstrucció tan salvatge com quimèrica.
Pons explica que «la premissa argumental de fer desaparèixer la serra de Tramuntana feia vuit anys que em voltava pel cap. No volia fer una 'fricada' demencial, però després va passar allò impossible (la Pandèmia) i no només va passar allò que semblava impossible, sinó que ens hi hem acomodat dramàticament».
Pos també explica que en un viatge per feina a Aràbia Saudita va veure la construcció de Neom, un nou país amb tot tipus d'equipaments enmig del desert, que en certa manera li va semblar que hi havia un «correlat» entre allò que passa a Aràbia i el que passa a Mallorca.
«Un personatge de la novel·la ho diu clarament, hi ha riquesa en la devastació», conta Pons que es demana «quanta riquesa provoca una catàstrofe o una guerra? Quan cinisme, quanta cobdícia hi cap?». I és que un altre dels personatges també diu que «un dels majors defectes de la humanitat, és també una de les seves millors virtuts: la capacitat d'adaptar-se a tot».
L'autor també declara que «he volgut fer una novel·la enèrgica i desesperada», «no hi ha una tesi política, no hi ha un programa polític», però «he volgut tractar determinats tabú i determinats traumes dels quals, de vegades, fa por parlar-ne. Per exemple una cosa que m'obsessiona bastant: jo crec que és una experiència traumàtica per algú que no té recursos, haver d'abandonar ca seva i partir cap a un altre lloc, és evident que això és una experiència traumàtica, i s'hi ha d'empatitzar. Però també viu una experiència traumàtica qui no s'ha mogut de ca seva i veu com, en poc temps, el seu món ha estat girat damunt davall, jo crec que hi ha molts de mallorquins que han patit aquest trauma».
Finalment, Pere Antoni Pons fa un repàs a l'actualitat de la literatura en català que segons ell viu un gran moment.
Podeu escoltar l'entrevista sencera al següent enllaç:
