Després de quatre anys repartint guardons arreu dels Països Catalans, els premis Mallorca 2009 han tingut un marcat accent local. Només el poeta català Hector Bofill (Badalona, 1973) s'escolà dins una fotografia que es completava amb la sollerica Rosa Maria Colom (premi de narrativa), el bunyolí Guillem Rosselló Bujosa (premi de narrativa juvenil) i l'inquer Miquel Àngel Raió (premi teatre Principal de texts dramàtics). Fins ara, en les tres anteriors edicions, només Bernat Nadal havia aconseguit inaugurar, l'any passat, el palmarès local en aquests premis que instaurà Maria Antònia Munar, aleshores al capdavant del Consell de Mallorca, el 2005. Precisament, l'ara presidenta del Parlament i d'altres membres d'Unió Mallorquina foren els grans absents en una gala que tingué menys públic que en altres ocasions. El teatre Principal tornà a ser escenari d'aquests guardons que, amb 70.000 euros en el de narrativa, s'han convertit en un dels més ben dotats en llengua catalana.
El grup Cap Pela fou l'encarregat de donar el sus i amenitzar la gala. També foren els encarregats de llegir el poema de Pere Quart Corrades de l'exili, leitmotiv d'aquesta gala, que serví així per commemorar el 70è aniversari de l'èxode republicà i els 30 anys de democràcia local. La gala recordà, així, figures rellevants del món de la cultura que, per diversos motius i circumstàncies, hagueren de partir lluny de casa com Avel·lí Artís Gener (Tísner), Walter Benjamin, Francesc de Sales Aguiló, el grup Quilapayun, Aleksandr Solzhenitsyn, Rovira i Virgili, Rafel Albertí, Joan Oliver, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Gabriel Alomar i Villalonga, Luís Buñuel, Pablo Picasso, Eduardo Gaetano, Josep Carter i Agustí Bartra. Tots ells foren recordats a través d'un documental que acabà amb aquelles recordades paraules de Pau Casals "I'm a catalan.... the greatest nation in the world".
La presidenta del Consell, Francina Armengol, i la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, foren les amfitriones de l'acte. En els seus discursos, ambues apel·laren en la "promoció de l'ús social de la llengua catalana" i la importància d'aquests guardons per a la seva dignificació literària. "Ho de dit més d'una vegada. En un país en què la llengua pròpia té un ús, absolutament normal, els premis literaris tenen només una funció literària", digué la presidenta.
Ni premi ni cava ni present
La gala també inclogué algunes anècdotes. No sabem si pels nervis o per desconcert protocol·lari, tres dels quatre premiats oblidaren el premi en el moment de tornar al patí de butaques. A l'hora de la foto oficial se'n temeren.
En acabar l'acte, Rosa Campomar, presentadora de la cerimònia, prometé al públic una copa de cava i un present literari. A la sortida, sí és vera que hi havia moltes copes de cava, però totes eren plenes de vi blanc, negre, aigua, cola o taronjada. De cava, senzillament, no n'hi havia. L'altra sorpresa fou el present literari que no era res més que dos tastets de la col·lecció Poemes a la sala d'espera i una butlleta d'inscripció a les jornades d'estudi L'exili republicà: política i cultura.
