Quim Torres
La fusió de conselleries perd força i es prioritza l'eliminació d'empreses
La fusió de Conselleries, plantejada inicialment en les reunions del Pacte per negociar els pressuposts, perd força a mesura que avancen les trobades i en la d'ahir ja ni es va plantejar. En canvi, els socis prioritzen l'eliminació d'empreses públiques dins un context de contenció de la despesa i en la propera cita, prevista per a la setmana que ve, ja hauran de començar a definir quines desapareixeran.
Galmés preveu iniciar el curs i Leciñena diu que té l'agenda plena
Les dues conselleres socialistes que apareixen en les travesses d'una hipotètica remodelació del Govern: la titular d'Educació Bàrbara Galmés i la d'Interior, Maria Àngels Leciñena, volgueren transmetre ahir una imatge de tranquil·litat i avançaren que tenen previst complir una agenda plena d'actes durant els propers dies. En una pausa de les jornades parlamentàries organitzades pels socialistes, ambdues es deixaren veure pels passadissos de la remodelada seu del PSIB.
Antich analitza fer canvis en el Govern “des de tots els àmbits”
El president del Govern, Francesc Antich, confirmà ahir que està analitzant "des de tots els àmbits" com millorar l'administració i reconegué, concretament, que estudia "que es pot fusionar i on es pot donar més racionalitat i, a la vegada, més eficàcia". Així confirmava que el Pacte està valorant un possible fusió de conselleries, tal com ja avançà dBalears, i es proposa una reducció del sector públic, integrat per prop de 170 empreses públiques, consorcis, fundacions i d'altres.
El Govern estudia implantar un impost per a les empreses que més contaminen
La crisi econòmica i la davallada d'ingressos públics que aquesta genera han duit el Govern balear a plantejar-se l'aplicació d'un impost ecològic amb una filosofia semblant a la d'un altre que ja s'aplicà la dècada passada i que acabà sent anul·lat pel Tribunal Constitucional. Es tracta del conegut com a impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Si hi hagués acord entre les forces del Pacte, es podria recuperar ara sense els defectes que en forçaren la desaparició. I si s'aplicàs, l'Administració autonòmica recaptaria aproximadament 20 milions d'euros anuals. L'impost que es pren com a referència fou aprovat pel Parlament l'any 1991, quan governava Gabriel Cañellas (PP), i gravava els agents econòmics que, a través d'instal·lacions o actuacions determinades, contaminaven o distorsionaven el medi ambient sense cap benefici per a la societat. El 2000, una sentència del Tribunal Constitucional el declarà inconstitucional, anul·là el tribut i obligà el Govern a retornar tot allò que havia recaptat -devers 36 milions d'euros-, perquè considerà que gravava el mateix fet imposable que l'Impost de Béns Immobles (IBI).
Dirigents d'UM es plantegen rellevar Nadal si hi ha remodelació del Govern
El conseller de Turisme, Nadal. Foto: T.A. Part de la direcció d'Unió Mallorquina (UM) s'estaria plantejant rellevar Miquel Nadal com a conseller de Turisme del Govern en cas que el president, Francesc Antich, dugués a terme una hipotètica remodelació de l'Executiu, com s'ha especulat. Segons informà ahir IB3 Ràdio, la majoria de la nova executiva d'UM estaria disposada a aprofitar una remodelació del Govern per substituir el que fins fa poc era el seu president. Amb tot, fonts de la direcció del partit negaren ahir que aquesta qüestió s'hagués tractat en cap executiva i també que s'hagués pres cap decisió en aquest sentit.
El Pacte comença a negociar la reducció del sector públic
El conseller Manera, quan arribava al Consolat. Foto: Jaume Morey El Pacte ja ha començat a negociar com retallar sector públic i reduir així la despesa de la Comunitat Autònoma. L'objectiu és quadrar els pressuposts per al 2010, que patiran una forta retallada respecte dels d'enguany. Segons les dades que maneja ara el Govern, la caiguda serà de 500 milions (un 15%) i els comptes públics passaran dels més de 3.500 milions d'ara als poc més de 3.000 prevists per a l'any vinent. Les forces que donen suport a l'Executiu es reuniren ahir al Consolat per continuar les negociacions dels pressuposts obertes dijous passat. Després que en la primera trobada es plantejàs la possibilitat de minvar el pes del sector públic, ahir es començà a analitzar la qüestió de manera més detallada i, en canvi, es passà més per damunt d'una altra de les opcions proposades per retallar despesa: la reducció del nombre de conselleries de l'Executiu.
Sus a 10 nous centres de salut
Deu municipis de Mallorca disposaran de nous centres de salut i unitats bàsiques (més reduïdes) d'aquí a un any i mig aproximadament. En la primera reunió després de les vacances d'estiu, el Consell de Govern aprovà ahir la licitació de 10 nous projectes sanitaris, que suposaran una inversió de 54,1 milions d'euros i donaran servei a 83.000 persones. Concretament, es construiran unitats bàsiques de salut a Ariany, Maria de la Salut, el Molinar (Palma), Porreres i ses Salines; i es faran centres de salut a Andratx, Esporles, Muro, sa Pobla i Son Servera.
El Pacte assumeix que s'haurà d'estrènyer el cinturó el 2010
Els socis del Pacte assumiren ahir que s'hauran d'estrènyer el cinturó i que els pressuposts del 2010 seran "complicats", perquè hauran de davallar al voltant d'un 4,9% per la forta caiguda dels ingressos públics prevista per a l'any que ve. Amb tot, es comprometeren a fer un esforç per tal que en la negociació dels propers comptes públics de la Comunitat es deixin de banda els interessos de partit i es prioritzin actuacions polítiques. A més, acordaren que, en temps de crisi econòmica, les preferències han de ser l'impuls en els sectors econòmics i les polítiques socials. Els líders de les forces que formen el Pacte es reuniren ahir durant tres hores al Consolat de Mar.
El terrorisme marca la cita
El terrorisme d'ETA fou una de les qüestions centrals que tractaren ahir al palau de Marivent, a Palma, el rei Joan Carles i el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la darrera trobada de l'estiu, l'única que han fet enguany a Mallorca. Potser perquè l'amenaça terrorista hi és present, sobretot després dels atemptats de Mallorca, les mesures de seguretat al voltant de la residència reial semblaven més fortes que altres anys. Amb agents als carrers i terrasses d'edificis propers, vehicles de la Policia i de la Guàrdia Civil a l'interior del recinte i, fins i tot, amb la presència d'una ambulància. El president del Govern arribà al palau acompanyat pel delegat del Govern, Ramon Socias, poc abans de les set i mitja del capvespre.
El traçat nord té menys impacte
L'estudi d'impacte ambiental i paisatgístic del projecte de tren entre sa Pobla i Alcúdia deixa clar que l'alternativa millor, la "fonamental", és la del corredor nord, que discorre paral·lel a la carretera Ma-16, i la que preveu ubicar l'estació al nucli urbà d'Alcúdia. Aquesta és també l'opció defensada per la Conselleria de Mobilitat, que és qui ha encarregat l'informe.
“El PP és un partit honrat”
La presidenta del PP balear, Rosa Estaràs, defensà ahir que el seu és un "partit honrat" i negà "taxativament" que s'hagi finançat de manera irregular, tal com s'investiga judicialment en el cas Palma Arena. Però no defensà just el seu partit: també es defensà a si mateixa quan afirmà que no assistí "mai" a cap reunió en la qual es parlàs del Palma Arena ni donà "cap instrucció" sobre la qüestió. Recordà que era una aposta de l'expresident Jaume Matas, però evità pronunciar-se sobre si n'hauria de donar explicacions. Acompanyada pel secretari general, Guillem Estarellas, la popular comparegué arran de la imputació de sis exalts càrrecs més del PP en la causa que investiga el velòdrom palmesà.
Vicens preveu fer l'estació a sa Pobla tot i que s'ajorni el tren fins a Alcúdia
La Conselleria de Mobilitat (Bloc) intentarà fer almenys una nova estació de tren a sa Pobla després que el Pacte hagi acordat ajornar l'arribada del ferrocarril a Alcúdia. Així ho deixà entreveure ahir el conseller de Mobilitat, Biel Vicens, qui afirmà que s'intentarà actuar en aquest municipi si així ho vol l'Ajuntament, després que el d'Alcúdia (UM) es continuï oposant al traçat nord que defensa la Conselleria.
Només 19 empleats secunden la vaga del tren, segons SFM
La novena jornada d'aturades parcials dels treballadors de Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) es desenvolupà ahir, entre les 15.30 i les 19.00 hores, sense incidents destacables i amb el compliment dels serveis mínims establerts. Segons l'empresa, la protesta només fou secundada per 19 dels 232 treballadors, mentre que el comitè d'empresa advertí que 57 empleats es concentraren a l'estació Intermodal. Tot això, amb la davallada de passatgers que es registra durant el període estival, reduí la incidència sobre els usuaris i només uns 500 hagueren d'esperar més estona que de costum per pujar al tren o al metro.
Pascual (UM) deixa de vicepresidir el Consell
El conseller insular d'Obres Públiques, Antoni Pascual, deixarà de ser el vicepresident del Consell de Mallorca. El seu càrrec serà ocupat per la fins ara consellera de Promoció Sociocultural i Esports, Dolça Mulet. El relleu entre els dos membres d'Unió Mallorquina s'oficialitzarà en el ple de la institució previst per al 10 de setembre.
UM vol garanties que el tren a Alcúdia s'ajorna
La direcció d'Unió Mallorquina vol que el Govern, del qual formen part, faci pública de manera oficial la decisió dels socis del pacte de renunciar aquesta legislatura a dur el tren des de sa Pobla fins a Alcúdia. L'acord es va prendre en la reunió del pacte que es féu al Consolat el passat 30...
El Consell davallarà el pressupost per al 2010
El Consell de Mallorca seguirà les passes del Govern balear i d'altres institucions i retallarà el seu pressupost per a l'any que ve. La crisi econòmica, que està fent davallar els ingressos tributaris i l'IPC, provocarà que la institució insular disposi de menys recursos per al 2010.
Les Illes han perdut 2.500 milions amb l'anterior model de finançament
No era estrany que les Balears fossin una de les comunitats autònomes que reclamaven amb més urgència el canvi en el model de finançament. Les Illes han deixat de rebre, durant els anys de vigència del sistema anterior, devers 2.500 milions d'euros.
Els Verds es distancien d'EU en un congrés 'clandestí'
Els Verds de Mallorca volien que el seu cinqué congrés fos discret i acabà sent gairebé clandestí. La formació que, a través del Bloc, té un director general al Govern, un diputat, un regidor a Palma i, a partir de l'any vinent, un senador, reuní fa tres dissabtes els militants en assemblea a Santa Maria. N'hi acudiren 25 dels 80 que té i acordaren canviar de líder i de direcció i modificar l'estratègia política que tenien fins ara, segellant el distanciament d'Esquerra Unida. Passà desapercebut.
Balears dóna el sí sense xifres
Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat.
La societat civil dóna suport als 500 milions més de finançament
La Plataforma cívica per a la millora del finançament, que agrupa una trentena d'entitats representatives de la societat civil de les Illes, es mostrà ahir "satisfeta" pels resultats de les negociacions per al finançament autonòmic i afirmà que dóna suport a la proposta del nou model de finançament, que ha de permetre situar Balears en la mitjana del finançament per càpita i millorar en uns 500 milions anuals l'aportació que fa actualment l'Estat a la Comunitat Autònoma (1.900 milions a l'any). La Plataforma havia plantejat la setmana passada que 500 milions més anuals era el mínim que havia d'arribar a Balears amb el nou sistema de finançament. Els responsables d'aquesta plataforma, liderada per l'exconseller Alexandre Forcades, es reuniren ahir al Consolat amb el president del Govern, Francesc Antich; amb el conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera; i amb el de Presidència, Albert Moragues, que els donaren detalls del nou model de finançament.
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Organitzen una concentració al Palau de Marivent per a denunciar l'ocupació i espoli del Museu Saridakis
- Promouen un boicot a Mercadona: «Ens vol vendre les patates de la colonització, fetes per israelians a terres palestines robades»
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Joan Riera: «El procés que va engegar Catalunya no s’ha acabat. La història no s’acaba mai. I la prova és que molts dels fets que varen tenir lloc el 36 i que havíem donat ja per acabats, són ben vius»