Organitzen una concentració al Palau de Marivent per a denunciar l'ocupació i espoli del Museu Saridakis

Amb aquest acte, denuncien l'ocupació i espoli del Museu Saridakis per part de 'la dinastia borbònica'.

Ioannes Saridakis

Ioannes Saridakis, catalanitzat Joan de Saridakis (Alexandria, Egipte, 1877 - Palma, 1963) va ser un pintor, col·leccionista d'art i mecenes egipci de família grega.

Treballà com a enginyer en mines de coure de Xile, on també rebé la primera formació artística com alumne del pintor Pedro Lira. Pintà principalment paisatges i una sèrie de gravats de fortaleses i palaus. Reuní una gran col·lecció d'art de diverses èpoques (unes 1.300 pintures i uns 100 mobles antics) i una biblioteca amb dos milers de volums, especialment sobre pintura.

El 1923, quan ja tenia una gran fortuna, fixà la seua residència a Palma. Encarregà a Guillem Forteza el projecte de l'edifici de Marivent (actual Palau de Marivent), que fou construït entre 1923 i1925 i on residí fins a la seua mort. La seua vídua, Annunziata Marconi-Taffani, el 1965 donà l'edifici i els terrenys a l'aleshores Diputació Provincial, amb la condició que fos destinat a museu de les obres que havia aplegat el seu marit. Tanmateix, dissolta la Diputació en el Govern de les Illes Balears, aquest cedí l'usdefruit del palau de Marivent a la Casa Reial espanyola.

L'any 1978 els hereus de Saridakis s'avingueren a aquesta cessió, per bé que reclamaren tot el contingut de l'edifici atès que no havien estat respectats els termes de la donació inicial i a més constatant la incompatibilitat d'un museu públic amb una residència privada. Després d'un llarguíssim plet, el 1988 en Tribunal Suprem d'Espanya donà la raó als hereus,[2] per la qual cosa Marivent fou despullat de tota l'obra i l'aixovar que Saridakis havia reunit al llarg dels anys i que des de 1973 no han estat oberts al públic.

Recuperem Marivent

L'associació té la finalitat principal que el Palau de Marivent torni a ser d'ús i gaudi de la ciutadania de les Balears.

«Com és ben sabut, el Palau va ser donat pel mecenes i pintor Joan de Saridakis al poble de Mallorca a la seva mort, i amb posterioritat la Diputació de les Illes Balears, violant la lletra i l'esperit de la generosa donació, va expropiar a la ciutadania el palau i els terrenys adjacents. Això, per a l'ús i gaudi amb caràcter d'exclusivitat per a la casa reial», expliquen des de l'associació.

Encara existeixen registres gràfics de l'entrada del Palau en els quals apareix el rètol Museu Saridakis. Segons el parer de l'Associació es va produir en anys en què, per la proximitat al període franquista, era fàcil decidir en contra dels interessos de la ciutadania, «un real i injustificable espoli».

Com els hereus del magnat, a la vista de l'incompliment de les disposicions testamentàries varen litigar contra la Diputació, es va arribar a un acord extrajudicial per a compensar-los mitjançant el lliurament del ric patrimoni artístic que l'edifici contenia. Tot això, a esquena de la ciutadania de les Illes Balears, que va ser mer convidat de pedra davant aquests tripijocs.

A les Balears es va produir una situació curiosa, segons manifesten des de l'associació, mentre que en nombrosíssims països en els quals palaus que havien estat històrica propietat de la reialesa varen passar a ser gaudits pel poble, fonamentalment com a museus, aquí va tenir lloc el fenomen contrari, en el sentit que palaus que eren del poble varen passar a ser de gaudi exclusiu de la monarquia.

En els anys recents s'ha permès que una part del jardí pugui ser visitat per la ciutadania en determinats períodes, però això no suposa de cap manera un gaudi real per a la gent, i no és més que una rentada de cara «absolutament insatisfactòria». D'una altra banda, les desmesurades quantitats (un milió d'euros a l'any per al manteniment del palau) que el poble de les Illes suporta, no reverteix en el seu benefici, remarca l'associació.

Així, l'associació considera que, per a la brevetat de les estades de la família reial que actualment té lloc, manca d'objecte que un bé tan preuat i que tan bon servei podria prestar a la societat es trobi expropiat. «Tenint en compte la tendència a abreujar les seves estades a l'illa, la família reial disposa d'un edifici adscrit al patrimoni nacional i que històricament ha constituït una residència real, com és el Palau de l'Almudaina, on a més, els monarques en les seves estades a l'illa podrien promoure la seva tan necessària faceta de proximitat a la societat, en aquests temps de fort qüestionament de la institució, en lloc de recloure's en una torre d'ivori allunyada d'aquelles persones a les quals representen en la més alta magistratura de l'Estat», destaquen.