algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

Balears dóna el sí sense xifres

El Consell de Política Fiscal i Financera ratifica el model que, segons Manera, garanteix a Balears la mitjana. Madrid no confirma si arribaran 500 milions més. Les aportacions es concretaran en comissió mixta

38410

Manera saluda el vicepresident Chaves.

Caib

Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE), que representà al Govern en la reunió, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat autònoma de situar-se en la mitjana del finançament per càpita estatal i això permetrà a Balears retallar els 21 punts que la separen ara de la resta.

Manera donava aquest sí sense que ni la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ni el vicepresident territorial, Manuel Chaves, mostrassin xifres oficials de les aportacions que rebrà cada comunitat. Segons Manera, les quantitats específiques s'hauran de perfilar en una posterior Comissió Bilateral Mixta, que es convocarà un pic que el model es converteixi en llei orgànica. Antich digué que espera que la xifra d'uns 500 milions més calculada pel Govern es perfili a l'alça en aquesta reunió. Manera recordà que l'objectiu era situar Balears en la mitjana i ho considerà garantit amb la clausula introduïda a petició del Govern.

Segons aquesta clàusula, a través dels fons de competitivitat, el sistema retornarà a Balears una part dels doblers que aporta al fons de suficiència fins a situar la comunitat en la mitjana estatal de finançament per càpita. "La xifra que arribi serà la mitjana de finançament per càpita" i "si són 500 són 500, si són 550 seran 550 i si són 420 seran 420", apuntà. Els socis dels socialistes al Pacte, Bloc i UM, mantenen que es tracta d'un "acord de mínims". Admeten que millora la situació actual, però avisen que no reconeix el dèficit històric i deixa Balears en la franja baixa de la forquilla plantejada pels experts. Manera els respongué ahir que no és un acord de mínims, sinó un acord "molt satisfactori" per a les Illes. Els socis seran crítics, però no rebutjaran un sistema que garanteix més doblers per a Balears.

El PP espanyol contradiu el balear i afirma que la CAIB és una de les més afavorides

El PP espanyol considerà ahir que el model de finançament autonòmic que ha presentat el Govern central és "profundament insolidari" perquè "seran els residents de les regions amb menys recursos els més perjudicats amb el nou model". "De l'increment de finançament, els ciutadans d'Extremadura, Aragó i Castella- Lleó rebran un terç d'allò que rebin els ciutadans de Catalunya i Balears". Així ho recull un argumentari intern del PP repartit ahir, el mateix dia que s'havia de votar el nou sistema de finançament en el Consell de Política Fiscal i Financera.
La posició del PP espanyol, que situa Balears com una de les comunitats més beneficiades pel nou sistema, es contradiu amb la posició defensada pel PP balear, que ha considerat insuficients els recursos addicionals que rebrà la Comunitat.

L'argumentari intern del PP també augura que la "claudicació" del Govern central socialista davant d'Esquerra Republicana crearà "espanyols de primera i de segona". Segons els populars, el problema del nou model no és que Esquerra "reconegui que han guanyat la partida" del finançament al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, sinó que "la factura de Zapatero a ERC pel seu suport parlamentari" la "pagaran tots els espanyols".
El PP també critica que el model "obre la porta a la desigualtat en els imposts" i augmenta la càrrega de deute.

Enguany vindran 350 milions màxim

L'entrada en vigor del nou model de finançament pot suposar enguany l'arribada d'un màxim de 350 milions més sobre els aproximadament 1.900 milions que vénen ara -les darreres dades conegudes són de l'any 2007. Encara no han arribat i el Govern ja sap com gastar-los. En dedicarà entre un 80 i un 85% (uns 300 milions com a màxim) a eixugar el dèficit, que enguany arribaria als 900 milions per la forta caiguda dels ingressos tributaris. El 20% restant serà per combatre la crisi, de manera prioritària, amb polítiques socials.

Segons els càlculs de l'Executiu balear, el nou model suposarà uns 500 milions més l'any 2011, que és quan està previst que l'Estat aporti al sistema poc més d'11.000 milions. Fins aleshores, l'aportació de l'Estat serà gradual: enguany aportarà un 70% dels 11.000 milions; el 2010, un 85%; i el 2011, el 100%. Així, aplicant una regla de tres, Balears hauria de rebre enguany uns 350 milions (el 70%) i l'any vinent, uns 425 (el 85%). Tot i això, aquestes són previsions a l'alça perquè el Ministeri no ha donat xifres i ara per ara encara no se sap si el percentatge s'aplicarà sobre el total o sobre algun dels fons a repartir. A més, poden variar en funció de la recaptació tributària. La partida d'enguany s'espera per desembre.

En qualsevol cas, el Govern ja té previst que el 80 o el 85% de la partida que arribi anirà a eixugar el dèficit de la Comunitat. L'Executiu no contemplà en els pressuposts d'enguany una previsió d'ingressos per al nou finançament, però optà per augmentar el dèficit amb el compromís d'eixugar-lo amb els doblers que arribassin.
Per mantenir el nivell d'inversió i estimular l'economia davant la crisi, els pressuposts incorporaren un dèficit de 662 milions. Però la davallada de la recaptació tributària per la crisi fa que es tanqui l'any amb un dèficit d'uns 900 milions. Amb el 85% dels doblers del nou finançament només es podrà llevar un terç del dèficit; la resta es convertirà en deute.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Francesc, fa mes de 13 anys
Per cert, quin merder el pp eeh xDD Entre el psoe que dóna a tothom per damunt de la mitjana (muahahahaha) i el pp, que aquí demana i mentres els seus amos de la metròpoli diuen que ja han fet un ou de dos vermells per noltros.. xDDDD Visca Visca! Alegriaaaaaaa

EEh, però es votants guaai eeh, seguiu votant partits espanyols, que ja ho veis, si no fan miracles matemàtics, són capaços de que una cosa sigui espantosa i massa bona a la vegada!
Valoració:0menosmas
Per Francesc, fa mes de 13 anys
Quin fart de riure!! xDDDDDDDDDDDDDDDDDD

Que punyetes de comedi, noltros firmam, voltros vos enduis es doblers i després ja mos tornareu lo que vos vagi bé!

Si és que seeeempre serem uns mesquinets. Com a actor és molt millor en Manera que n'Antich, tot s'ha de dir. Al president colonial se li nota que firmen una cosa que ja sabien de fa estona i que simplement torna a posar damunt paper que per les espanyes en poden fer lo que vulguin de les colònies.
Valoració:0menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
El reparto se establece mediante cuatro fondos:

Fondo de Garantía: para financiar la sanidad, la educación y los servicios sociales. El 75% de esta cuantía procederá de la recaudación de impuestos cedidos a las CCAA, mientras que el Gobierno aportará el 5%. Se actualizará anualmente para amoldarse a las variaciones demográficas de cada región.
Fondo de Suficiencia: para que cada autonomía invierta en lo que estime conveniente, En este caso, el dinero procede del 25% de lo que recaude cada región vía impuestos.
Fondos de Competitividad y de Cooperación: dos nuevas partidas a repartir, pese a que los criterios de distribución aún no se han establecido. Están dotados con unos 1.200 millones de euros cada uno y servirán para tratar de nivelar las diferencias de financiación entre las regiones más pobres y las más ricas.
Valoració:-2menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
Dicho sistema pretende valorar el dinero que necesitan las CCAA para cubrir la financiación de sus competencias (como sanidad y educación, entre otras) y los recursos tributarios con los que cuentan para ello. La financiación autonómica afecta a todas las regiones salvo País Vasco y Navarra (forales), así como Ceuta y Melilla, que cuentan con un tratamiento especial.
Para financiar el nuevo modelo, el Gobierno ha optado por ceder más autonomía fiscal a las CCAA: la cesión del IRPF pasa del 33% actual al 50%, el IVA del 35% al 50%, y los Impuestos Especiales (sobre alcohol, gasolina y tabaco) del 40% al 58%. A ello, se suman los impuestos que gestionan exclusivamente las regiones, como los tributos sobre el juego o las transacciones inmobiliarias, entre otros.
Valoració:-2menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
La diferencia es sustancial. Hasta ahora, con el modelo vigente, Cataluña era un contribuyente neto al sistema de financiación, la segunda región que más dinero aportaba per capita por detrás de Madrid. Así, según el estudio Las balanzas fiscales de las comunidades autónomas con la Administración Pública Central 1991-2005, de la Fundación BBVA, Madrid es la comunidad autónoma que más aporta al conjunto del Estado, con una media de 12.304 millones de euros durante el periodo comprendido entre 1991 y 2005, duplicando la contribución de Cataluña (6.934 millones), seguido por Baleares, con un saldo negativo de 770millones de euros, y la Comunidad Valenciana, cuyo déficit fiscal alcanza los 228 millones durante el citado período.
Cada madrileño recibió de la Administración Central una media de 2.300 euros menos de los que aportó en esa etapa. El saldo negativo de Cataluña alcanza los 1.094 euros per capita, seguido muy de cerca por Baleares, con 995 euros por habitante. Con el nuevo modelo, el ranking de CCAA más solidarias cambiaría a favor de Cataluña.
Pese a todo, el sistema aumenta la financiación de todas las autonomías, y las diferencias de financiación entre unas y otras se estrechan, tal y como ha insistido en destacar el propio Gobierno. No obstante, el nuevo modelo establece más dinero a repartir. Así, con el nivel de recaudación de 2007, la financiación autonómica con el nuevo sistema pasaría de repartir 114.580 millones de euros a más de 148.000 millones, según estos mismos cálculos.
Valoració:-2menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
Por el contrario, Baleares y Madrid serían las únicas autonomías que aportan más de 3.000 euros per cápita al nuevo modelo y las únicas que perciben menos de 3.000 euros por habitante. Es decir, los contribuyentes de ambas regiones serían los únicos en dar más dinero al Estado del que reciben, convirtiéndose así en aportadores netos al sistema de financiación con sus impuestos.
Valoració:-1menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
¿Quién sale beneficiado con el nuevo modelo?
El sudoku que acaba de presentar el Gobierno hace imposible, por el momento, el cálculo exacto de la financiación per capita que pretende instaurar el Gobierno. Además, las partidas que recibirán las autonomías dependerán, en última instancia, de la evolución de la recaudación fiscal, que en 2009 está cayendo a un ritmo próximo al 25% interanual.
Sin embargo, tomando como referencia la financiación real aplicada en 2007 sí es posible realizar una estimación de lo que habría pasado de haberse aplicado entonces el nuevo modelo.
La diferencia más destacable, tal y como recoge Random Spaniard, es que Cataluña dejaría de ser un contribuyente neto al sistema de solidaridad interterritorial, ya que recibiría del Estado más financiación (dinero) per cápita del que aporta. De hecho, en base a las cuentas públicas de 2007, Cataluña pasaría a percibir lo mismo por habitante que el promedio del resto de autonomías (unos 3.500 euros per cápita).
Valoració:-2menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
Ausencia de cifras, opacidad en el reparto, bilateralidad en la negociación y extrema complejidad en los cálculos son tan sólo algunos de los calificativos que ha recibido el nuevo sistema de financiación autonómico por parte de la mayoría de regiones gobernadas por el PP. De ahí, seguramente, su abstención “crítica” para aprobar el modelo de reparto propuesta esta misma semana por la ministra de Economía, Elena Salgado.
La mayoría de regiones se quejan de que desconocen las cantidades concretas de dinero que percibirán a través del nuevo sistema. Hasta el momento, lo único claro es que Cataluña (3.855 millones) y Andalucía (1.795 millones) acapararán casi la mitad de los 11.000 millones de euros adicionales que pondrá el Gobierno encima de la mesa hasta 2012 para compensar el crecimiento demográfico de los últimos años. Mientras, el Partido Socialista de Madrid (PSM) estima que la Comunidad percibirá unos 1.700 millones de euros más con respecto al anterior sistema.
Sin embargo, más allá de cifras absolutas, la clave reside en el reparto relativo -esto es, financiación per capita del nuevo modelo-. Es decir, la diferencia que existe entre los recursos aportados al erario público por los contribuyentes de cada región en comparación con las prestaciones recibidas de la Administración Pública Central a través del sistema de financiación. Se trata del mejor método para conocer cuán es la comunidad autónoma que más aporta al conjunto del Estado y, por lo tanto, a la solidaridad interterritorial. Es lo que, comúnmente, se conoce por balanzas fiscales.
Valoració:-4menosmas
Per JUCUMO, fa mes de 13 anys
Cataluña recibirá más dinero del que aporta gracias al nuevo sudoku
Lo único claro de la nueva financiación autonómica es que sigue siendo un sudoku de compleja resolución. Sin embargo, aplicando el nuevo sistema a la financiación real de 2007, Madrid y Baleares serían los únicos contribuyentes netos al sistema de reparto regional.
Valoració:0menosmas
Per Rafel, fa mes de 13 anys
JUCUMO aprèn a sumar.
Valoració:-3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente