Balears va donar oficialment ahir el ‘sí' al nou model de finançament autonòmic, que ha de situar la comunitat en la mitjana estatal i ha de millorar en uns 500 milions la partida d'uns 1.900 milions que rep anualment. El Consell de Política Fiscal i Financera, que reuneix els representants del Govern central amb els de les comunitats, ratificà el nou model sense que s'aportassin xifres oficials de com quedarà cada comunitat. Les autonomies del PP es van abstenir i la resta en votaren a favor. El sistema, que entra en vigor amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'enguany, es tramitarà ara com a llei orgànica. El conseller d'Economia i Hisenda, Carles Manera (PSOE), que representà al Govern en la reunió, defensà que el ‘sí' de Balears al nou model era "nítid i clar", "un sí total", perquè el document que s'aprovà recull l'objectiu de la comunitat autònoma de situar-se en la mitjana del finançament per càpita estatal i això permetrà a Balears retallar els 21 punts que la separen ara de la resta.

Manera donava aquest sí sense que ni la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ni el vicepresident territorial, Manuel Chaves, mostrassin xifres oficials de les aportacions que rebrà cada comunitat. Segons Manera, les quantitats específiques s'hauran de perfilar en una posterior Comissió Bilateral Mixta, que es convocarà un pic que el model es converteixi en llei orgànica. Antich digué que espera que la xifra d'uns 500 milions més calculada pel Govern es perfili a l'alça en aquesta reunió. Manera recordà que l'objectiu era situar Balears en la mitjana i ho considerà garantit amb la clausula introduïda a petició del Govern.

Segons aquesta clàusula, a través dels fons de competitivitat, el sistema retornarà a Balears una part dels doblers que aporta al fons de suficiència fins a situar la comunitat en la mitjana estatal de finançament per càpita. "La xifra que arribi serà la mitjana de finançament per càpita" i "si són 500 són 500, si són 550 seran 550 i si són 420 seran 420", apuntà. Els socis dels socialistes al Pacte, Bloc i UM, mantenen que es tracta d'un "acord de mínims". Admeten que millora la situació actual, però avisen que no reconeix el dèficit històric i deixa Balears en la franja baixa de la forquilla plantejada pels experts. Manera els respongué ahir que no és un acord de mínims, sinó un acord "molt satisfactori" per a les Illes. Els socis seran crítics, però no rebutjaran un sistema que garanteix més doblers per a Balears.

El PP espanyol contradiu el balear i afirma que la CAIB és una de les més afavorides

El PP espanyol considerà ahir que el model de finançament autonòmic que ha presentat el Govern central és "profundament insolidari" perquè "seran els residents de les regions amb menys recursos els més perjudicats amb el nou model". "De l'increment de finançament, els ciutadans d'Extremadura, Aragó i Castella- Lleó rebran un terç d'allò que rebin els ciutadans de Catalunya i Balears". Així ho recull un argumentari intern del PP repartit ahir, el mateix dia que s'havia de votar el nou sistema de finançament en el Consell de Política Fiscal i Financera.
La posició del PP espanyol, que situa Balears com una de les comunitats més beneficiades pel nou sistema, es contradiu amb la posició defensada pel PP balear, que ha considerat insuficients els recursos addicionals que rebrà la Comunitat.

L'argumentari intern del PP també augura que la "claudicació" del Govern central socialista davant d'Esquerra Republicana crearà "espanyols de primera i de segona". Segons els populars, el problema del nou model no és que Esquerra "reconegui que han guanyat la partida" del finançament al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, sinó que "la factura de Zapatero a ERC pel seu suport parlamentari" la "pagaran tots els espanyols".
El PP també critica que el model "obre la porta a la desigualtat en els imposts" i augmenta la càrrega de deute.

Enguany vindran 350 milions màxim

L'entrada en vigor del nou model de finançament pot suposar enguany l'arribada d'un màxim de 350 milions més sobre els aproximadament 1.900 milions que vénen ara -les darreres dades conegudes són de l'any 2007. Encara no han arribat i el Govern ja sap com gastar-los. En dedicarà entre un 80 i un 85% (uns 300 milions com a màxim) a eixugar el dèficit, que enguany arribaria als 900 milions per la forta caiguda dels ingressos tributaris. El 20% restant serà per combatre la crisi, de manera prioritària, amb polítiques socials.

Segons els càlculs de l'Executiu balear, el nou model suposarà uns 500 milions més l'any 2011, que és quan està previst que l'Estat aporti al sistema poc més d'11.000 milions. Fins aleshores, l'aportació de l'Estat serà gradual: enguany aportarà un 70% dels 11.000 milions; el 2010, un 85%; i el 2011, el 100%. Així, aplicant una regla de tres, Balears hauria de rebre enguany uns 350 milions (el 70%) i l'any vinent, uns 425 (el 85%). Tot i això, aquestes són previsions a l'alça perquè el Ministeri no ha donat xifres i ara per ara encara no se sap si el percentatge s'aplicarà sobre el total o sobre algun dels fons a repartir. A més, poden variar en funció de la recaptació tributària. La partida d'enguany s'espera per desembre.

En qualsevol cas, el Govern ja té previst que el 80 o el 85% de la partida que arribi anirà a eixugar el dèficit de la Comunitat. L'Executiu no contemplà en els pressuposts d'enguany una previsió d'ingressos per al nou finançament, però optà per augmentar el dèficit amb el compromís d'eixugar-lo amb els doblers que arribassin.
Per mantenir el nivell d'inversió i estimular l'economia davant la crisi, els pressuposts incorporaren un dèficit de 662 milions. Però la davallada de la recaptació tributària per la crisi fa que es tanqui l'any amb un dèficit d'uns 900 milions. Amb el 85% dels doblers del nou finançament només es podrà llevar un terç del dèficit; la resta es convertirà en deute.