La vaga general feminista del 8 de març ha trobat un altaveu en les periodistes. Més de 3.600 treballadores de diferents mitjans, agències i gabinets han signat un manifest en el qual donen suport a la iniciativa.

El manifest ha estat elaborat per un grup de periodistes de diferents mitjans que s'han unit aquest 8 de març per defensar els seus drets i exigir una premsa en la qual les dones tenguin el pes que es mereixen. La iniciativa sorgeix d'una trobada que es va celebrar dimarts a Madrid, en la qual varen participar unes 50 periodistes.

Per això, en aquest 8 de març exigeixen als mitjans de comunicació i empreses periodístiques que tenguin en compte les següents reivindicacions:

• La bretxa salarial és una realitat en el nostre sector. Exigim a les empreses transparència salarial i una revisió de categories, complements i criteris professionals que permetin acabar amb ella.
• Sostre de vidre. Les direccions dels mitjans i empreses periodístiques estan copades per homes. Reivindicam el nostre dret a ocupar llocs de poder i responsabilitat i que se'ns tengui en compte en les promocions professionals per a llocs intermedis.
• Precarietat. Patim nivells de temporalitat superiors als dels nostres companys. De la mateixa manera denunciem la inestabilitat laboral de les companyes freelance i de les falses autònomes, una situació de precarietat que s'ha fet habitual en els darrers anys.
• Corresponsabilitat i cures. Denunciam que les dinàmiques de treball prioritzen el presentisme i la lliure disposició i són alienes a les necessitats de cura que tenen totes les persones. Creiem que la corresponsabilitat i la flexibilitat no ha de ser un assumpte de bona voluntat sinó una prioritat que les empreses han d'assumir perquè aquestes tasques es reparteixin per igual entre dones i homes. Com en altres sectors, una absència de conciliació real perjudica més a les dones, que acaben modificant o retallant els seus horaris per poder tenir cura i fins i tot abandonant la seva ocupació o canviant de professió.
• Assetjament sexual i laboral. Són moltes les periodistes que han patit per part de companys i superiors, però també de fonts, situacions d'assetjament sexual. D'altra banda, el menyspreu, la condescendència, el paternalisme i els mansplaining estan a l'ordre del dia a les redaccions i fora d'elles, en la nostra activitat diària. Com a professionals de la comunicació patim assetjament en línia, a més de comentaris violents i masclistes en les nostres peces
  Els espais d'opinió i les tertúlies estan masculinitzats. Hi ha més que suficients dones periodistes i expertes que poden equilibrar aquests espais.
• Mirada parcial i preocupació pels enfocaments. Totes aquestes bretxes que patim les periodistes tenen conseqüències, també en els continguts i en els enfocaments dels mitjans de comunicació. La visió de la realitat que transmeten és moltes vegades parcial i està esbiaixada perquè no té en compte en la mateixa mesura les experiències, els relats i les vivències de les dones que, sovint, són tractades com a personatges secundaris o amb estereotips. Un exemple és el tractament de la violència masclista, que en moltes ocasions segueix culpabilitzant la víctima. Les primeres pàgines, les obertures de mitjans i informatius són decidides per homes.