Els EUA abandonen l’Afganistan, però mai no ho reconeixeran. Diuen que durant més de 20 anys s’han dedicat a formar un exèrcit que pogués enfrontar-se als talibans i diuen que quan han cregut que ja l’havien format, han acabat les feines per allà. Han dedicat més d’un bilió de dòlars a formar un exèrcit que ha estat derrotat en una setmana pels talibans sense cap tipus de preparació. El president nord-americà Biden diu que ells no són responsables de res, ja que l’exèrcit de 300.000 homes que varen formar ha estat de braços caiguts i no ha lluitat. I que això ja és responsabilitat de l’exèrcit afganès. Mentre, per l’Afganistan hi ha hagut escampadissa. Una multitud vol abandonar el país perquè té por de les represàlies, té por dels talibans. Les dones i les nines tornaran a ser objectes d’ornamentació i al servei dels homes. Les nines no podran estudiar, encara que els talibans diuen que no faran res. NO volen que se’ls doni l’esquena internacionalment parlant, però ningú no se’ls creu. Tothom vol partir. Corren cap a l’aeroport com si acudissin a un formiguer on se salvaran de ser devorats. Els EUA intenten protegir l’aeroport. Ho aconseguiran? Espanya ha d’enviar cap aquí unes 800 persones. En dos dies ha aconseguit posar-ne dins els avions enviats aposta, unes 150. S’ha vist com hi havia cues tumultuàries per pujar als avions i també s’ha vist com algun cos de persona queia d’un avió quan aquest acabava d’iniciar el vol. L’havien llançat per una finestra perquè no hi cabia? Havia caigut perquè només tenia un peu dins l’avió? Ningú no ha donat cap explicació. L’Afganistan serà notícia encara massa temps i segurament en sentirem a dir de grosses. I mal assumpte si deixa de ser notícia.

En aquest món tan convuls, per si no bastava amb les males accions de les persones que l’habiten, també la natura no deixa de fer-ne de grosses. Se suposa que no hi haurà gent que s’atreveixi a dir que això són càstigs per mor que no hem fet les coses bé. Però hi ha hagut un terratrèmol a Haití que ha causat centenars de morts i ha destruït molts de pobles. Els mateixos ciutadans s’han hagut de dedicar a cercar persones que es trobaven enterrades en vida. Segurament com si fos una pel·lícula de terror. Ha faltat atenció sanitària per la majoria dels pobles. Mentre aquí somiam amb la tercera dosi per poder continuar fet animalades o intentar passar-ho el millor possible. Quanta solidaritat! Sempre ens agrada bravejar de la nostra abundància de solidaritat. Ens hem dedicat a saber com podríem ajudar als pobres damnificats de Tahití? O és millor n‘hi pensar-ho. I la solidaritat?

Analitzem les causes de la nostra solidaritat amb allò que està passant al Mar Menor a Múrcia. Allà han aparegut, com ja va passar fa uns tres anys, milers de peixos morts, per contaminació de l’aigua per mor de l’acció de l’home. Què han fet els governants d’aquest territori per evitar que això que passa tornàs a passar. No són aquells que sempre estant alçant el cul contra els catalans i les seves ganes d’independència, i, en canvi, no són capaços de protegir lliurement la seva terra?

Tothom és solidari amb ell mateix, amb la seva còrpora, i si no, pensem en les empreses que organitzen busos llampec per anar a nedar a Benidorm en un sol dia. Parteixen a les 12 de la nit de Madrid, i circulen cap a Alacant durant unes sis hores, amb alguna parada de descans. Arriben a primera hora del matí i agafen lloc a la platja. Fan un dia de platja i devers les sis de l’horabaixa tornen a partir cap a Madrid per arribar-hi passada la mitja nit. Tots arriben més vermells que una magrana i amb una gran mostra de solidaritat cap a ells mateixos. Segurament serà una solidaritat que repetiran.

Els polítics continuen malparlant els uns dels altres i dient coses completament contràries. El PSOE per exemple diu que ja ha vacunat el 70% al que s’havia compromès. El PP, en canvi, diu que no ho han aconseguit, com no aconsegueixen res perquè són mals governants. Clar, no és el mateix cercar el tant per cent dels vacunats si el 100% és tota la població de l’Estat. O si es treu el 70 % de les persones susceptibles de ser vacunades que són menys. Allò cert és que els polítics mai no es posaran d’acord. Malauradament. Aquests són els més insolidaris que existeixen. A ells no els importam ni un rave els votants! Volen el vot i res més. Comandar i viure una bona vida com els corruptes. I n’hi ha tants! S’han de saber destriar. En sabem?