Pensàvem que només posaven noms de dona als huracans tropicals que duien destrucció al Carib i al sud dels EUA. Ara també batien les borrasques, els temporals de neu i fred. Filomena, ha provocat talls de carreteres, rius gelats, pobles incomunicats. Ho hem seguit aquests dies pels telenotícies, el fet que la capital del regne, Madrid, visqués una nevada impressionant ha ocupat bona part d’aquests. Ho va dir la presidenta de la Comunitat autònoma madrilenya «Madrid es España», i així ens han omplert d’imatges de manera reiterada, els responsables dels informatius.

M’ha agradat més, francament, veure els pobles de Terol, tan desconeguts, de Castelló, del centre de Castella, que semblaven postals del centre d’Europa. Fred i neu propis de l’hivern, és cert, aquest hivern tan dur immers en la pandèmia sanitària.

Hem viscut, el dia dels Reis, un intent de cop d’estat a la capital dels Estats Units d’Amèrica, protagonitzat pels seguidors de Donald Trump, el seu president. Un fet que ha deixat bocabadats als demòcrates americans i de la resta del món. Ningú hauria imaginat que s’arribaria tan enfora, l’ocupació del Capitoli a Washington, i també alguns altres semblants a altres estats. Homes i dones blancs, amb banderes confederades de la guerra de secessió del segle XIX, amb pancartes, amb consignes de frau electoral quan no n’hi ha hagut i per tant no s’ha pogut demostrar.

S’ha escrit molt sobre aquest esdeveniment, haureu llegit articles d’opinió diversos analitzant la força dels representants de l’extrema dreta, la capacitat de crear mentides, fake news, de repetir-les fins a l’extenuació, fent-les versemblants per tots aquests votants de Trump que se senten indignats per la derrota a les urnes. Que només escolten aquells mitjans que els diuen allò que volen escoltar. Hem vist fins on poden arribar i la passivitat de les forces de l’ordre que tan agressives són amb els manifestants demòcrates. Hem lamentat la pèrdua de cinc vides humanes.

Aquest estat el nord-americà s’ha permès donar lliçons de democràcia a la resta del món, que ha promogut dictadors, com Pinochet a Xile i tants altres recentment, quan els governants han volgut promoure polítiques a favor del seu poble i en contra de les grans empreses transnacionals. Que han promogut l’ús del poder judicial per enderrocar Presidents elegits.

Hem escoltat reaccions de tots els representants polítics demòcrates condemnant aquest intent de cop d’estat. Altres, els líders del PP, VOX i Ciudadanos, han volgut fer una interpretació interessada i han comparat aquests fets a altres viscuts aquí, com la manifestació pacífica d’enrevoltar el Congrés i el Parlament de Catalunya, autoritzades, el setembre del 2012. No parlem de les paraules patètiques, de José Ramón Bauzá, que alguns mitjans han reproduït.

De la indignació i l’estupor que ens ha motivat els fets de l’assalt al Capitoli, hem de passar a la reflexió per entendre aquests fets i treure’n conclusions. S’ha definit com a trumpisme allò que és la ideologia ultra dretana, racista supremacista dels blancs enfront de persones amb altres colors de pell. Xenòfoba que veu els estrangers com a enemics, treballadors que han vingut a guanyar-se la vida fent les feines més dures. Anti-feminista, misògina, que justifica i exercita el patriarcat. Tot aquest conjunt, ara amb el nom de trumpisme, no és cosa nova, ni pròpia dels nord-americans.

La tenim aquí i com en Trump, es presenta a les eleccions, utilitza la democràcia per créixer i propagar les seves idees autoritàries i els demòcrates tenim l’obligació de promoure actituds totalment contràries a allò que propugna.

Molts representants de les forces polítiques que pensen com en Trump els hem escoltat al Congrés dels Diputats, al Parlament de les Illes Balears, llançant mentides, exageracions, tot val contra els governs d’esquerres, sigui el qualificat de «social comunista» de Madrid, o «social independentista» d’aquí. Són aquells que justifiquen els escrits dels militars retirats contra el govern, reclamant un cop de timó en resposta a la ministra Margarita Robles. Aquells que no veuen cap mal en les piulades que parlen de carregar-se 26 milions de persones, per solucionar els problemes.

Ho hem de tenir ben present, la ideologia ultra dretana aprofita el cansament, les pors, les incerteses de la ciutadania davant la crisi econòmica i la pandèmia sanitària, per llançar proclames incitant a l’odi, criticar sense fonaments les accions d’aquells que ara governen.

Per tot això les persones que crèiem en la democràcia, que la volem més consolidada, més justa, hem de saber identificar aquest trumpisme i respondre amb arguments, amb valentia defensar les nostres idees. Sense por, sense cansament. Perquè tenim raó, ells representen la barbàrie, la injustícia, el racisme, el patriarcat. Ens ho han demostrat clarament aquests esdeveniments del Capitoli.