El món du una desbaratada que fa por. Veim encamellar-se en el poder segons quins personatges que no tenen empena. Ni un estudiant de primer d'ESO mínimament bo es fiaria d'un traductor automàtic per presentar una tasca escolar al seu mestre sense una supervisió personal. Idò aquesta mateixa llenegada hem vist pegar a la Consellera d'Educació (que diu que se n'entén tant, d'educació, com 'una persona qualsevol'), amb el seu famós sermó sobre l'Informe TREPITJA', que era la manera com la màquina traductora li va traduir el nom de l'Informe PISA i com ella ho va llegir diverses vegades davant tot el Parlament. Aquesta trepitjada de merda (en el seu sentit en 'bon mallorquí') que li va fer pegar el traductor automàtic és prou indicativa del nivell de professionalitat d'aquesta criatura.

Per si no n'hi hagués prou, llegim els mateixos dies, la darreria de novembre, que un alt càrrec del seu Govern va enviar correus electrònics amb llistes negres de treballadors públics. I amb això que entram en el desembre i llegim que aquest mateix govern, mig d'amagatotis, sense cap casta de negociació ni d'explicació, cerca fer una Llei de Pressuposts que li permeti col·locar a dit el personal que li convengui com a funcionari botant els borsins d'interins.

Tot aquest enfilall de fets demostra que tenim una democràcia malalta, estantissa, caducada. Diuen que la democràcia és el sistema menys dolent. D'acord. Però això no pot ser l'excusa perquè ens resignem a acceptar una 'democràcia' de pell i ossos, magra, raquítica, light, esquifida, rebordonida, que, a la pràctica, com hem vist aquestes quatre dècades que ja són passades d'ençà que es va instaurar, ha servit massa perquè, davall-davall, continuïn encamellats en el poder els de sempre. I que aquests practiquin les magarrufes de sempre.

Hi ha democràcies i democràcies. Ens han fet creure que, amollant la papereta dins l'urna un dia cada quatre anys ja tenim la Seu plena d'ous. I no: hi ha moltíssimes de millores a fer a la nostra societat perquè poguem bravejar de democràcia plena. Possiblement, l'estat espanyol arrossega uns vicis massa vells, de massa enrere, massa arrelats, que li impedeixen transformar-se en una democràcia de qualitat. Fa segles que un parell de centenars de famílies, sempre les mateixes, remenen les cireres, fan i desfan, tallen i cusen, tenen la paella pel mànec i fan anar l'oli allà on elles volen dins l'estat espanyol. N'hauria de passar una de molt grossa perquè botissin del poder aquestes autèntiques dinasties d'alts funcionaris, de militars, de banquers, i de gent d'alta volada. L'Estat és el seu 'cortijo' privat. Hi hauria d'haver una reforma de bon de veres, de dalt a baix. Pràcticament haurien de refundar l'Estat.

Per això, ara que Catalunya surt d'una etapa de la seva història i entra dins una altra, comença a haver-n'hi que conceben idees perquè el Principat sigui no només un nou estat sinó també una nova democràcia digna d'aquest nom, engrescadora, que superi tots aquests vicis que dic. La setmana passada, el jutge Santiago Vidal ja va fer una descripció de com concep ell la 'justícia' del nou Estat, lliure de la més mínima influència tant dels partits polítics com dels poders mediàtics i financers. És un escàndol això que passa a l'estat d'Espanya, en què els dos grans partits es reparteixen el poder judicial igual de repartir-se quarterades de terra.

Aquests mals vicis només es poden aturar des de la societat civil. Sense transparència ni participació no hi ha democràcia. La papereta dins l'urna ha de determinar qui ocupa els càrrecs decisius. Però la participació ciutadana ha de determinar les polítiques que han d'exercir aquests càrrecs triats.

Altres innovacions sanes podrien ser perdre la por dels referèndums. Suïssa és una democràcia que per poca cosa en convoca, ja siguin nacionals, regionals, locals o, fins i tot, de barriada o de carrer. També hi hauria d'haver manera que les opcions polítiques tinguessin les mateixes oportunitats de divulgar el seu programa i el seu missatge. Si la quantitat de missatges escrits i audiovisuals divulgats en temps de campanya electoral fos equilibrada, les candidatures es podrien centrar a combatre per veure quina té el missatge més original, més atractiu, més punyent i no en veure qui arreplega més capital per fer propaganda.

Hi hauria d'haver una escola que formàs gratuïtament els candidats en un mínim de cultura general i de coneixements polítics i administratius per a poder presentar-se a unes eleccions. Si un tràmit així s'ha de superar per tenir una escopeta de caça o per menar una moto, no trobau passa de necessari que s'exigesqui als qui han de regir la societat? D'aquesta manera evitaríem veure 'Cicciolinas' a cap càrrec públic, ni 'Berlusconis', ni trepitjadores com la que dic en el començament.

I si aquests mínim coneixements elementals s'exigissin també als votants, veuríem els peixos grossos del poder cercar divulgar la cultura general des dels grans mitjans de comunicació en lloc d'escampar-hi tant de telefems.

Només des de candidats i des de votants formats, conscients i responsables es pot construir una bona democràcia.