En vistes a la pròxima presidència europea d'Alemanya, i com a continuació a la unificació de les monedes europees, s'està preparant un projecte d'unificació real dels diferents països en el que serà la vertadera Europa. Vistes les dificultats de l'actual sistema, entre les mesures que s'adoptaran, està l'adopció de l'idioma alemany com la llengua oficial europea (per ser la llengua més parlada en aquest territori). Aquesta serà en pocs anys d'obligat coneixement per a tots els ciutadans europeus, encara que les llengües de cada país, seran cooficials en cada un d'ells, de manera que a Espanya podrem seguir usant la nostra llengua, però sempre l'alemany en creuar els Pirineus. A les escoles es donaran les classes majoritàriament en l'idioma germànic, de manera que les noves generacions ja puguin llegir, escriure i pensar en la nova llengua adoptada, que ja no serà dificultat per als seus fills ja que es preveu que en 25 anys, moltes de les noves famílies usaran com a única llengua l'alemany.
Molts canvis existiran amb el nou model. Per exemple, les oposicions a la universitat, seguint el model instaurat, es realitzaran a Berlín, capital europea, en l'idioma oficial europeu. D'aquesta manera s'assegura que el ventall de selecció sigui molt més ampli i així millorar el nivell acadèmic del professorat. Des de les noves províncies europees, entre elles Espanya, està naixent un nou moviment que en breu es preveu que sigui majoritari a la regió, un sentiment de rebuig a la unió europea. Diuen aquestes gents que no veuen amb bons ulls haver d'anar a la universitat amb professors alemanys aquí a Espanya, haver de mirar els informatius locals en alemany, haver de relacionar-se amb les administracions en alemany, i a més, en sortir del territori espanyol, tenir la prohibició d'usar la llengua espanyola en qualsevol altre lloc de la geografia europea. O no som tots els europeus iguals?, pregunten. Diuen que hi ha europeus de primera i europeus de segona. Diuen que si Europa no els respecta com els altres, ells no se senten europeus. Des de Berlín no se'ls comprèn, «no volen ser europeus!!!, No estimen els valors d'Europa!!!».
Natural" ment això és una ficció, però rellegeixin el text i canviïn alguns termes, Europa per Espanya, alemany per castellà, espanyol per català o basc... Si després d'això el seu sentiment és el mateix, enhorabona, ja que valoren els fets. Si el seu sentiment canvia, potser haurien de fer una reflexió de la seva actitud subjectiva davant de la vida.
