Al País Basc les forces nacionalistes han fet la Declaració de Lizarra per intentar que el PNB torni a guanyar les eleccions, que és el mateix que ha fet CDC a Catalunya amb la Declaració de Barcelona. A València, destacades persones del món de la cultura han impulsat la Declaració de València, encara que sense el suport del nacionalisme polític. Al País Basc hi ha tres partits nacionalistes: PNB, EA i HB. A Catalunya n'hi ha altres tres: CDC, UDC i ERC, encara que en això de la declaració de CDC els de Carod-Rovira no han picat l'ham pujolista (val a dir que al Principat també hi ha una mena d'agència de col·locació de trànsfugues nacionalistes, que no cal considerar com a partit). Al País Valencià només n'hi ha un, de partit nacionalista, UPV-Bloc, però la Declaració ha sorgit del món cultural.
I aquí, amb tants de partits nacionalistes com tenim (ENE, ERC, UM, PSM-Menorca i PSM-Mallorca) resulta estrany que ningú hagi impulsat una Declaració de les Balears. L'única explicació és que als nostres nacionalistes ja els basta amb les declaracions existents. Clar que no se sap molt bé de què ens serviran a nosaltres els pactes de Lizarra i Barcelona, a no ser per veure com el Front Nacional Basc negocia més autogovern a canvi de suport al PP a Madrid; o com CiU pugui seguir aguantant Aznar a canvi d'un millor finançament per a la Generalitat. Els fruits de les dues operacions polítiques d'entrada (de trànsit i de sortida, també) no pareix que hagin de suposar cap avantatge per a les Balears. Però així i tot, els nostres dos principals partits nacionalistes, el PSM mallorquí i UM, estan més preocupats per pegar-se colzades a veure si a qualcuna d'aquestes reunions sobre els documents de Lizarra i Barcelona poden sortir a la foto (i sobretot que no surti l'altre) del bracet de mossèn Arzalluz o del gurú Pujol, que no per cercar punts coincidents entre les dues formacions. L'altre partit nacionalista amb representació, el PSM menorquí, no piula, la qual cosa, per altra banda, no és cap novetat, perquè ja se sap que fora de Menorca res no hi ha que sigui interessant. A ENE i ERC, a Eivissa, ja els basta amb afanyar-se en la dura feina d'aconseguir que no els voti ningú.
En resum, que el nacionalisme illenc no deu considerar que l'autogovern de les Balears tengui cap problema massa important com per cercar punts comuns a defensar des d'aquí, i per això es dediquen per separat a pactar amb tot Déu. Hem vist pactar UM amb el PP. El PSM amb el PSOE. UM i PSM amb el PSOE i EU a Mallorca. ERC i ENE, amb EU, PSOE i Els Verds, a Eivissa. El PSM amb el PSOE i EU, a Menorca. UM amb el PNB i UDC. I el PSM amb CDC. La coherència dels nacionalistes illencs és a prova de bombes: donen suport a qualsevol reivindicació nacionalista per llunyana que sigui i pacten amb qui sigui, excepte entre ells mateixos per intentar avançar en l'autogovern propi, no fos cosa que sortís bé i llavors no tenguessin amb qui barallar-se.
