El PSIB vol forçar que el Consultiu aclareixi
El PSIB ha obert un procés inèdit al Parlament per fer que el Consell Consultiu -l'òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma- es pronunciï sobre la modificació de la Llei de funció pública que impulsa el Govern de José Ramón Bauzá per fer que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració autonòmica. L'objectiu dels socialistes és que el Consultiu dictamini, de manera prèvia a l'aprovació del projecte de llei, si la reforma vulnera l'Estatut.
Tensió al Consell Escolar al voltant de la lliure elecció de llengua
Jordi Llabrés, president del Consell Escolar, esquerra, es dirigeix al ple.Foto: J.Torres. El Consell Escolar de les Illes Balears, reunit ahir dematí en sessió plenària, pretén que no es posi en funcionament la lliure elecció de llengua. Ahir, el Consell Escolar va debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el parer de la comunitat educativa envers l'Ordre d'admissió d'alumnes. Aquest informe, inicialment, beneïa l'article número 5 i, per tant, la lliure elecció de llengua, però una esmena aprovada en recomana la supressió. En aquesta esmena, es demana textualment la "supressió de l'article 5 sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament".
Antoni Torrens i Carles Amengual promouen la marxa de xeremiers per la llengua
"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", va afirmar el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. L'homeòpata Carles Amengual i l'apotecari Antoni Torrens, els promotors de la marxa de xeremiers per la llengua que aquesta matinada farà, a peu i sonant, els 30 quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma, la fan seva. "El llenguatge és allò que ens fa humans, i nosaltres volem defensar la nostra llengua, la que hem après", sosté Amengual, qui coneix bé sis idiomes i ara treballa per aprendre'n el setè. La manifestació dels xeremiers per la llengua -i de tothom que s'hi vulgui afegir- partirà a les 3 de la matinada de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca i acabarà demà a les 12 del migdia davant el Parlament.
Bosch explicarà poble per poble l’elecció de llengua a l’escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, pretén explicar poble per poble la seva política lingüística. Té la intenció d'acudir a totes i cada una de les agrupacions del Partit Popular per informar-los com funcionarà la lliure elecció de llengua el curs escolar vinent. Bosch és conscient que la qüestió lingüística aixeca polèmica en el seu propi partit i està disposat que, com a mínim, tots els militants populars puguin estar informats de les decisions adoptades i de com s'aplicaran.
Educació donarà tres opcions per triar llengua
Alumnes del CEIP Aina Moll de Palma, el primer dia de curs, entrant a classe. Foto: Arxiu. La Conselleria d'Educació donarà tres opcions per triar llengua als pares o tutors que hagin d'escolaritzar els fills al segon cicle d'Educació Infantil i al primer cicle de Primària el curs 2012-2013. En el full de preinscripció, caldrà posar una creu en funció de quina llengua volen que vehiculi l'ensenyament primerenc de l'infant. Educació donarà tres opcions a triar: el català, el castellà o la llengua que fixa el projecte lingüístic del centre. Finalment, el Govern ha decidit substituir una tercera opció que havia de ser la "d'indiferent".
Els ciutadans poden dir la seva a la llei que rebaixa el català a l’Administració
Els ciutadans de les Balears poden fer aportacions a la modificació de la Llei de funció pública, que farà innecessari conèixer la llengua pròpia per accedir a l'Administració. El nou reglament del Parlament preveu aquesta mena d'al·legacions i dóna 15 dies per fer-les un pic publicat el projecte de llei al BOIB.
Bauzá supera Feijóo en els atacs a la llengua pròpia
El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, amb el de Galícia, Alberto Núñez Feijóo. Foto: Arxiu. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ja ha superat el seu mestre, el líder gallec Alberto Núñez Feijóo, en allò que fa referència als atacs a la llengua pròpia. I ho ha fet com a mínim en dues qüestions: la presència del català als mitjans de comunicació públics i l'exigència de saber-ne per ser funcionari. A Galícia, malgrat que Feijóo hi governa des de l'any 2009, el PP no ha anat tan enllà com Bauzá en els atacs al gallec a la televisió pública. Ni tan sols ho va fer quan governava Manuel Fraga. Així, per exemple, el gruix de la programació de les dues televisions públiques -TVG i G2- continua sent en gallec. El president d'A Mesa pola Normalización Lingüística, Carlos Callón, admet que, a part d'algunes pel·lícules en versió original i alguna sèrie programada de matinada que s'emeten pel segon canal, tota la ficció es dobla al gallec. La Mesa és la principal plataforma en defensa del gallec i agrupa devers 600 entitats i col·lectius.
Bosch diu ara que hi ha centres on no deixen fer fotocòpies en castellà
Bosch denuncià al Parlament casos de suposada persecució sense concretar ni on es produeixen ni quants pics. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, intentà vestir una mena de ‘persecució' de la llengua castellana en centres educatius de les Balears. Dos dies després de la massiva manifestació en defensa del català, el responsable autonòmic denuncià al Parlament que "hi ha centres educatius a les Illes que no deixen fer fotocòpies en castellà al professor de llengua castellana" o que "hi ha centres a les Balears que als infants, als passadissos, els diuen que per favor no parlin en castellà entre ells". La denúncia de Bosch, que no concretà a quins centres educatius es referia ni va aclarir quantes vegades s'haurien repetit aquestes situacions, es produïa en una resposta parlamentària.
Bauzá no ha pogut complir el seu compromís per l'“aflorament de deute als calaixos”
El president del PP de les Balears i cap de l'Executiu balear, José Ramón Bauzá, ha admès aquest dimarts que no ha pogut mantenir el seu compromís de no augmentar els impostos a la comunitat i ha justificat aquest fet en l'"aflorament" de deutes "als calaixos", així com que el canvi del creixement econòmic marcat pel país, "ens obligava a prendre decisions". Així s'ha expressat durant la seva intervenció després de la Junta Directiva Regional que el PP balear ha celebrat avui horabaixa a l'Hotel Melià Palas Atenea. El líder dels 'populars' ha remarcat que la situació econòmica actual continua sent "difícil" per la qual cosa "continua exigint-nos mesures d'ajustament, que seran difícils però que hem d'adoptar".
José Ramón Bauzá: el nét del "barber Botó"
Tornant a casa després de la manifestació per la llengua, vàrem veure, damunt un contenidor de la plaça del Mercat, un cartellet que algú degué deixar allà per fer més ampla la ressonància del seu crit.
Educació insisteix a llevar el llaç a l’Institut de Marratxí
La Conselleria d'Educació insistí ahir a la direcció de l'IES Marratxí que retiri el llaç quadribarrat de la façana del centre. El gerent de l'Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals comunicà verbalment al director, Jaume March, el malestar de la Conselleria. El director explicà que "la solució legal que hem cercat per trobar una nova ubicació al llaç sembla que no ha agradat". March explicà que, segons l'IBISEC, "si els llaços són dins el centre no molesten tant, el problema és si són a la façana". Però en el cas de l'institut marratxiner optaren per "la solució màgica", tal com ells la qualificaren.
L’informe jurídic sobre els llaços admet que hi ha un buit legal
Un operari de l’IBISEC, dijous enretirant el llaç de l’IES Marratxí. Foto: Arxiu L'informe emès pel Departament de Serveis Jurídics del Govern de les Illes Balears admet en la segona conclusió que hi ha un buit legal en la normativa que regula les "senyeres" col·locades a les façanes dels centres educatius públics. Concretament, el text diu: "No queda clar que el principi d'autonomia dels centres, i les competències que la normativa atribueix al consell escolar i al claustre de professors dels centres emparin, legalment, aquest tipus de reivindicacions amb un rerefons polític". Ara bé, la circular que envià la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats als centres públics i concertats amb relació a la seva autonomia directament apunta que la normativa "no empara, legalment, aquest tipus de reivindicacions (...)".
Per la via d’urgència
El Govern de José Ramón Bauzá vol acabar amb la polèmica per la via ràpida. Foto: Arxiu. El Govern vol acabar amb la polèmica lingüística per la via ràpida i tancar tan aviat com pugui una qüestió que li genera incomoditats internes i que li comença a provocar desgast. Per això, ha accelerat els tràmits per aprovar abans de l'estiu la modificació de la Llei de funció pública, que farà que la llengua catalana deixi de ser necessària per accedir a l'Administració -passarà de ser un requisit a un mèrit. I tota aquesta acceleració es fa, malgrat que no es preveu fer cap convocatòria de places públiques i, per tant, en un futur immiediat no hi haurà oportunitat d'aplicar el gruix de la reforma que ara es vol aprovar.
Membres de l'IBISEC retiren la senyera de l'IES Marratxí
Finalment, membres de l'IBISEC han retirat la llaçada quatribarrada de l'IES Marratxí, quan, en un primer moment, sobre les 13 hores, el director del centre, Jaume March, ho havia impedit. El cap de l'IES ha rebut avui matí la visita de dos membres de les brigades de l'empresa pública IBISEC de la Conselleria d'Educació que tenien ordre de retirar la senyera de la façana del centre, emblema de la campanya "Enllaçats pel català". Paral·lelament, un grup d'alumnes del centre s'havia concentrat per fer suport a la campanya per la llengua i per mantenir l'emblema a la façana. Els joves han protestat lluïnt pancartes amb missatges al·lusius a l'arraconament del català per part del Govern de José Ramón Bauzá. Un grup de pares i mares d'alumnes de l'IES Marratxí han signat un comunicat que es difon a la pàgina web de l'institut, en el qual donen suport a les 'activitats en defensa de la nostra cultura' que des d'aquest centre s'estan duent a terme des de fa alguns dies.
“La cançó de l’IES Marratxí no és un acte polític”
L'IES Marratxí no farà cap passa enrere per la decisió de la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats d'investigar com va néixer la idea de compondre la cancó Enllaçats per la llengua, en defensa del català. El director del centre, Jaume March, fou ahir ben clar en les declaracions a dBalears. "No ha estat un acte polític. Qui entengui que fer una cançó que defensa la nostra llengua i la nostra cultura és un atac polític s'ho ha de fer mirar". March confirmà, això no obstant, que ahir es desplaçà a l'institut una inspectora, tot i que ho féu per un tema diferent. I afegí que la dona els havia dit que "de moment no havia rebut cap instrucció per investigar-nos".
Educació enviarà l’IBISEC a llevar els llaços dels centres
La Conselleria d'Educació que dirigeix Rafel Bosch està decidida a eliminar els llaços quadribarrats que pengen dels instituts de Secundària en defensa de la llengua catalana. I ha donat de termini fins demà divendres perquè els centres educatius retirin aquest símbol. Si no ho fan, la Conselleria enviarà les brigades de l'empresa pública IBISEC perquè els llevin ells. A hores d'ara hi ha 14 centres amb llaços a les façanes. Precisament ahir, l'Associació de directors de Secundària (Adesma) es reuní en assemblea per analitzar les instruccions de la Conselleria sobre l'ús dels edificis públics en relació a la campanya "Enllaçats pel català". Els directors decidiren cercar assessorament jurídic.
El PSM acusa Bauzá de ser “l’enemic número 1 del català”
La política lingüística encén debats al Parlament. Ahir també. PSM-IV-E acusà el president José Ramón Bauzá d'haver-se convertit en "l'enemic número 1 de la llengua catalana". Així el qualificà el diputat Antoni Alorda, qui considerà una "vergonya" les seves polítiques. Alorda, el seu portaveu, Biel Barceló, i la líder del PSIB, Francina Armengol, li demanaren que rectifiqui, escolti el "clam" dels milers de manifestants de diumenge i aturi la "croada" contra el català. Bauzá s'atrinxerà en l'argument que la rebaixa del català era al programa que votaren "lliurement" els ciutadans i reiterà que no rectificarà. "El Govern no ataca el català, sinó que dóna més llibertat als ciutadans perquè puguin triar", afirmà el president, qui acusà l'oposició de "falsejar la realitat amb interessos partidistes" i proclamà un "sí a la llibertat i no a la imposició".
Els directors d’alguns centres mediten dimitir
Els directors d'alguns centres educatius s'estarien plantejant dimitir en bloc després de la circular en contra de la campanya "Enllaçats pel català" que envià Educació, segons alertà ahir FE-CCOO.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
Tomeu Amengual: “Després de Bonet i jo, en vindran més”
Ja són dues les persones que fan vaga de fam a Mallorca en defensa del català. I ambdós són jubilats. Ahir fou el torn de Tomeu Amengual, qui abans d'iniciar el dejuni va recórrer els carrers de Palma en la multitudinària manifestació per la llengua. Després, partí a casa per fer el darrer sopar: "una peça de fruita", i per agafar les bosses amb tot el que necessitava. Entre els estris, hi duia "una ràdio i un llibre que hauria d'haver llegit abans". La seva següent passa fou entrar a Can Alcover devers les nou de la nit i retrobar-se amb el seu company de Jubilats per Mallorca Jaume Bonet, que fa 26 dies que no ingereix aliments.
El mèrit d’un poble que no es resigna
A les cinc i mitja de l'horabaixa, les andanes del tren de Consell i Santa Maria eren plenes de gent. El ferrocarril, però, passava de llarg, no hi cabia ni una agulla. Era el preludi del que s'esperava una manifestació històrica: 2,1 quilòmetres de recorregut plens de ciutadans dient sí al català. Tot això és el mèrit d'un poble que no es resigna. Trenta anys després d'aquelles primeres manifestacions en pro de l'Estatut, ahir tornaren a sortir al carrer per demostrar que la llengua catalana és molt més que un ‘requisit', tot i que ara el Govern Bauzá el vulgui rebaixar a ‘mèrit'. Milers de veus en contra del setge al català Manifest 'Sí a la nostra llengua'
- S'ha mort Pere Sampol Mas, el polític que va dur el sobiranisme d'esquerres a les més altes cotes de poder
- Conseqüències de la prova cicloturista Mallorca 312: gent confinada a ca seva durant hores i retencions de més de vuit quilòmetres
- SOS Residents: «Diguem prou a la carrera 312 i a la Mallorca convertida en parc temàtic»
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Ha mort Manel Domènech, incansable lluitador per la llibertat i la República