"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", va afirmar el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. L'homeòpata Carles Amengual i l'apotecari Antoni Torrens, els promotors de la marxa de xeremiers per la llengua que aquesta matinada farà, a peu i sonant, els 30 quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma, la fan seva. "El llenguatge és allò que ens fa humans, i nosaltres volem defensar la nostra llengua, la que hem après", sosté Amengual, qui coneix bé sis idiomes i ara treballa per aprendre'n el setè.
La manifestació dels xeremiers per la llengua -i de tothom que s'hi vulgui afegir- partirà a les 3 de la matinada de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca i acabarà demà a les 12 del migdia davant el Parlament, on es llegirà un manifest que "recordarà els drets dels mallorquins com a parlants basant-se en la legislació internacional, les declaracions de l'ONU i el pensament del Dalai Lama", avança el metge selvatgí. Sobre el dret internacional, Amengual recorda un document del Parlament Europeu que indica que la política lingüística de Bauzá "contravé" el Tractat de Lisboa, la Carta dels Drets Fonamentals i diverses resolucions del Consell Europeu de les Llengües Regionals.
La marxa circularà per la carretera vella, de manera que travessarà Binissalem, Consell i Santa Maria. A l'altura del Figueral, la cooperativa ecològica Coanegra els convidarà a un refresc. Els sonadors entraran a Palma pel carrer d'Aragó i a les onze es plantaran a la porta de Sant Antoni. Allà s'hi afegiran els xeremiers provinents d'altres indrets i tots els ciutadans que ho desitgin. El recorregut cap al Parlament anirà pels carrers del Sindicat, Colom i Palau Reial.
És una iniciativa que neix completament al marge dels partits. "És la llengua, és una marxa d'un poble que estima la llengua pròpia. Per això, no hem convidat cap formació política ni ens hi hem posat en contacte", informa Torrens. "Si a Espanya s'ha aixecat tot aquest rebombori per un bocí d'una empresa privada -amb referència a l'expropiació d'YPP per part del Govern federal argentí-, què no hem de fer els mallorquins per la llengua pròpia?", es pregunta el reconegut dinamitzador cultural pobler.
Amengual i Torrens consideren que l'Executiu de José Ramón Bauzá "persegueix" el català. Per mostra, la modificació de la Llei de la funció pública. "Que els funcionaris vagin a un país i no en coneguin la llengua és absurd i demostra que no tenen cap nivell d'excel·lència. Si no la volen pas aprendre, és que no respecten el país on van i, si no poden, significa que no són excel·lents", sosté Amengual, qui hi insisteix: "Seria incomprensible que un funcionari que treballàs a França no conegués el francès".
Els promotors de la cercavila per la llengua assenyalen que el "procés dirigit a exterminar el català" s'inicià fa 300 anys, amb la instauració dels Borbons i la publicació dels decrets de Nova Planta.
Una baula de la cadena
"Franco o Bauzá són una baula més d'una cadena que cerca eliminar-lo", assegura Amengual, i cita el decret de l'anell de ferro, que, al segle XIX, servia per castigar els infants que parlaven en català a l'escola. "El decret de Nova Planta és l'inici de tot", remarca, i sentencia: "Nosaltres no tenim la raó de la força, però sí la força de la raó".
25 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Para noltros.com: Oye, me encanta tu forma de escribir. ¿Por qué no me das la referencia de algun algún libro dónde pueda aprender esta lengua? Gracias.
Per noltros.com, fa 2 dies Bé, no tenc res més que dí,.. -Això ès el Baléà?.
com sempre spanish is diferent, i si no com potser que el més semblant a un escanyol de dretes és un escanyol d'esquerres per tant, la vacuna sobre això és: INDEPENDÈNCIA
@noltros.com: Només te diré 2 coses. 1: "Santa Catalina Thomas, pregau per NOSALTRES". 2: "I no permeteu que NOSALTRES caiguem a la temptació" (fragment del Pare Nostre) En mallorquí literari sempre s'ha escrit nosaltres, ben igual que l'article literari.
per a noltros.com A Menorca, a Artà, a capdepera, a Son Servera i a Menorca diuen noltrus, A Sóller, a Eivissa, a sa comarca del Camp de Tarragona, a Figueres, a Campmany, a Igualada, a Santa Coloma de Queralt i a Montblanc, (i segur que a altres pobles que no sé) diuen naltrus. A Tamarit de la Llitera, Lleida, Balaguer, Falset, Granadella, Tremp (i segur que a altres pobles de per allà devora) diuen naltros. En castellà també passa i n'hi ha que diuen nostros, nosotro, nozotro, nojotro, nootro. Per dir sis, a València, a Catalunya i a ses illes Balears deim sis, ben igual, en castellà jo he sentit dir, seis, sei, zei, sai i zai, i tots es castellans diuen soldao i entrao etc. i han d'escriure entrado i soldado, i un andalús que diu "me ja caío" ha d'escriure se me ha caido, ja ho veis.
Veim clarament que noltros.com deu ser un militant d'aquests del Círculo Balear, subvencionats per "la obra". http://ca.wikipedia.org/wiki/Opus_Dei
Un gran problema que tenim és que no mos posam d'acord en els temas de la nostra pròpia llengua. És un fet que totes les llengües tenen variants (un anglès, un escocès, un irlandès, un australià, tots parlen anglès, però cadascú té els seus matisos). A mi no m'importa dir i escriure "noltros", emprar l'article "es, sa,es, ses" (genuí a la major part de les Illes, i a una petita regió de l'Ampurdà), utilitzar formes pròpies i correctes (servici en lloc de servei, vacacions en lloc de vacances, etc.), però allò que escriu i defensa en noltros.com no s'aguanta de cap manera. Si vols defensar sa nostra llengo, comença per estudiar-la amb un llibre de gramàtica escrit per un bon filòleg que va defensar la nostra identitat: en Frances de Borja Moll. Si no, passarà el que mos està passant: que qualsevol polític inculte és capaç de dictar com hem de xerrar en el futur.
Ai!! ara m'ha parescut entendre "botifarró" i "cervell"... se deu haver equivocat.... això sona m"massa" català....
Aquest darrer deu xerrar balâ, perque jo no l'entenc....
noltros.com: i voltros quina llengüa defenseu? preferiu que domini el castallà?això si que és una pena.