vaga ensenyament setembre 2012
L'ensenyament fa arribar "carbó" a les polítiques educatives de Bosch
El rebuig a les mesures més polèmiques de la Conselleria d'Educació, com són el tractament a la llengua pròpia de les Illes o la utilització dels símbols a les façanes dels centres, ha servit de pretext a la Plataforma Crida per regalar aquest matí "carbó" al titular d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, i mostrar així el seu rebuig a les mesures impulsades pel seu departament.
El català a la UIB
L'escomesa contra el català a l'educació desenvolupada pel Govern balear parteix més de supòsits ideològics i de voler controlar una part del vot castellanoparlant més radicalitzat que no del que demostra la realitat. El fet és que just la meitat de les assignatures que imparteix la UIB són en català.
Just la meitat de matèries de la UIB són en català
Només la meitat de les assignatures que ofereix la Universitat de les Illes Balears (UIB) es fan en llengua catalana. Mentre que la llengua pròpia predomina en els graus (les carreres), el castellà és més emprat en els màsters. En títols com Dret, Economia, Psicologia, Turisme i Periodisme, la majoria de les matèries s'ofereixen als alumnes en espanyol. Les dades, que apareixen a l'oferta formativa de la mateixa Universitat, posen en evidència que la realitat tampoc no és com la pintà el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui dies enrere es queixà que la "llengua oficial" de la UIB era el català.
Bosch insta que no s’obligui els nouvinguts a conèixer el català
El conseller Rafel Bosch en una intervenció al Parlament. Foto:Arxiu El conseller d'Educació, Rafel Bosch, advocà ahir al Parlament perquè les administracions afavoreixin que els nouvinguts coneguin la llengua pròpia, però recordà que just estan obligats a saber el castellà i que no se'ls pot obligar a aprendre el català. "Aquesta comunitat vol viure en llibertat", apuntà. I sentencià que els immigrants tenen el dret "a viure" i a "parlar en llibertat" . Segons el conseller, els ciutadans volen un model bilingüe, que permeti a aquells que es volen integrar "viure amb la seva llengua de partida, sentir-se còmodes amb la llengua comuna, que han de conèixer obligatòriament tots els espanyols, i també que tinguin totes les facilitats del món per conèixer la llengua pròpia i estimar-la com a pròpia, però estimar-la per voluntat". La UIB surt en defensa de l'escola en català
Pel català, pel gallec i per l’euskera
Més de 300 persones es concentraren ahir capvespre davant la Delegació del Govern de Palma per mostrar rebuig a la futura Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). El futur text situa les llengües cooficials en un quart nivell en el currículum educatiu i és per això que tota la comunitat educativa decidí clamar ahir pel català, pel gallec i per l'euskera a l'escola. Durant la protesta es llegí el Manifest a favor de la llengua, en què demanaren que "es respectin les competències autonòmiques en matèria d'educació i el manteniment d'un model educatiu propi, que és el que recull la riquesa de la diversitat cultural, patrimonial i lingüística de cada un dels territoris".
Wert s’enroca en la marginació del català i Bosch acota el cap
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no ha mogut ni una coma de l'esborrany que ja presentà el 4 de desembre passat als consellers d'Educació de les comunitat autònomes, en el qual la llengua catalana queda relegada a una quarta posició dins del currículum. Així, Wert s'enroca en la marginació del català i Bosch acota, de nou, el cap al dictat de Madrid. Aquest és el principal resultat de la Conferència Sectorial d'Educació duita a terme ahir horabaixa al Ministeri i que va acabar una altra vegada amb el malestar de tots els representants educatius que no pertanyen a un govern del PP. Bosch alabà, malgrat tot, Wert, de qui va destacar "el to mantingut quant a les propostes que s'han fet arribar i les reunions per millorar la redacció de l'avantprojecte".
Bosch es vincla
Rafel Bosch anà ahir a Madrid a la reunió de consellers d'Educació a demanar al ministre Wert que reconegués el català com a llengua troncal, enmig de la gran polèmica sobre la nova llei que prepara el Ministeri. Wert no li féu cas. S'enrocà amb la seva obsessió per fer a un costat tot el que faci ombra a la lengua oficial del Estado. I Bosch es vinclà, menyspreat pel poder central.
Catalunya mostra el seu «rebuig total» a l'avantprojecte de la LOMCE
A l'esquerra, Rafael Bosch. A la dreta, José Ignacio Wert. La secretària general d'Ensenyament de la Generalitat, María Jesús Mier, ha explicat aquest dimecres que ha mostrat la seva postura de «rebuig total» a l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), ja que el text presentat és idèntic a l'anterior i no presenta cap canvi. Així ho ha indicat després de la Conferència Sectorial d'Educació que reuneix als consellers autonòmics i que presideix el ministre d'Educació José Ignacio Wert, per a abordar l'esborrany de la Llei de reforma educativa. Segons ha afirmat, no estan disposats a acceptar el bloc de la reforma corresponent a la Llei, «per respecte al Estatut, a la Llei d'Educació de Catalunya i per voluntat política», ha subratllat, a l'afirmar que el ministre els ha avançat que no modificarà els aspectes de conflictes de competències i que no s'ha tocat el tema de la llengua.
Més d'una quarta part dels ciutadans de les Illes no parla català
Un cartell a una manifestació juvenil diu: 'l'escola en català, ara i sempre'. Foto: Arxiu. Més d'una quarta part dels habitants de les Illes no sap parlar català. Aquesta dada s'escurça fins a una cinquena part de la població de Catalunya, i en canvi quatre de cada deu persones desconeixen la llengua pròpia al País Valencià, segons ha fet públic avui l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, l'informe de l'ens científic referit a l'any 2011 descriu que un 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones). Un dels punts que es destaquen a l'estudi és que el nivell de coneixement i ús de la llengua als diferents territoris és molt heterogeni. A més, els retrocessos a partir del 2011 pel que fa al procés de normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen negativament l'evolució, segons afirma l'Institut.
Balears exporta “Enllaçats” a les comunitats amb llengua pròpia
Balears exporta a les comunitats amb llengua pròpia la iniciativa "Enllaçats", amb el nou lema "Enllaçats per la llengua ara més que mai", "Acaroados pola lingua agora máis que nunca" i "Hizkuntzez elkarturik inoiz baino gehiago". Així responen la comunitat educativa, els sindicats i les entitats civils a l'atac a les llengües pròpies que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, està preparant amb la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Una de les primeres accions es durà a terme demà de manera simultània a totes les Illes, al País Valencià, al Principat de Catalunya i a Euskal Herria. A Galícia ja es va fer el 12 de desembre passat.
Duran compara l' «atac» de Wert al català amb els intents de «Felip V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua
El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha comparat l'«atac» que, al seu judici, està emprenent el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, amb el català, amb els intents de «Felipe V i Franco» d'acabar amb aquesta llengua, en l'anomenada reforma educativa, recollida en l'esborrany de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), que el Govern va presentar la setmana passada.
Llengua de pedaç
Tot això és necessari?Ara la Universitat.Quin pebre li ha picatal senyor apotecari?L'àmbit universitarija té el seu règim intern;i a la vista del quadernque usa el molt honorableés bastant més responsableque Wert, Bosch, Bauzá i Govern.
1939
Dialecte era el que deia la premsa oficial de les Illes per referir-se a la nostra llengua pròpia. Una campanya contra tota parla que no fos la castellana per part del Règim i on exposava aquestes idees que encara avui alguns esgrimeixen: "I és per això que l'ús dels dialectes, per tal d'honrar Espanya, no han de traspassar mai els àmbits de la família; de cap manera ha d'assaltar les oficines ni les escoles; no ha d'envair els centres públics i fins i tot no s'ha de permetre en el carrer.
Bosch promet un exhaustiu treball per fer tornar troncal el català a l'escola
El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha promès avui que treballarà «fins a l'últim minut» perquè la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat de l'Ensenyament (LOMCE) plantejada per Madrid reculli que a Balears el català sigui «llengua troncal», talment com ho serà el castellà. «La llengua pròpia d'aquesta Comunitat ha de tenir un tractament equivalent a llengua troncal» en la reforma educativa, ha defensat Bosch, qui, com ja va dir dimecres passat, sol·licitarà la modificació en aquest sentit d'un projecte legal que «té moltíssims aspectes positius». Tanmateix, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el conseller d'Educació i portaveu de l'executiu ha descartat condicionar la posició global del gabinet enfront de la LOMCE a la consecució d'aquest objectiu. Wert uneix la societat civil balear en defensa d'un model educatiu propi i en català
Institut Ramon Llull sortida Balears
Onada de peticions per ingressar a l’Institut Ramon Llull
El cap de l’Executiu, el dia que assistia a la processó de la Beata, a Santa Margalida, just abans de saludar Antoni Pastor. Foto: Arxiu. Manacor no serà l'únic municipi de Balears que ingressarà a l'Institut Ramon Llull, la institució pública que s'encarrega de promoure i difondre la llengua i la cultura catalanes més enllà dels territoris on és pròpia. Santa Margalida, Porreres, Capdepera, Artà, Algaida i altres pobles han expressat també, com Manacor, la voluntat política d'entrar-hi. Els dos problemes dels consistoris són ara les limitacions pressupostàries de les entitats locals i trobar la fórmula legal més adequada per entrar en un ens que es dissenyà (jurídicament) pensant en les administracions autonòmiques. Els ajuntaments que fan comptes sol·licitar l'ingrés a l'IRL comparteixen motius ideològics: el rebuig a l'anunci del conseller Rafel Bosch d'abandonar la institució.
Sindicats i entitats socials criden a mobilitzar-se contra l'«extermini lingüístic»
El sindicat STEI, l'Obra Cultural Balear i associacions de mestres a favor del català han convocat un programa de mobilitzacions en contra de la reforma educativa plantejada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, al que acusen de promoure l'«extermini lingüístic». El PSM crida a la insubmissió davant la reforma de Wert Bosch destaca que la llei Wert té moltes aportacions balears
L'Ajuntament de Tiana declara 'persona no grata' el ministre Wert
L'Ajuntament de Tiana, a la província de Barcelona, ha declarat 'persona no grata' el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, per promoure una reforma educativa que «redueix les llengües cooficials a un àmbit residual» dins el sistema educatiu.
Wert encén els partits catalans amb la seva reforma educativa
La indignació que ha generat l'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa (Lomce) que prepara el Ministeri s'estén per la majoria de formacions polítiques catalanes l'endemà del seu polèmic anunci.
Els pares catalans consideren «fanatisme» la llei d'educació que proposa Wert
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha considerat «fanatisme» el nou esborrany de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, segons ha informat l'ens aquest dimarts en un comunicat.
Els missers de la CAIB sostindran el català com a mèrit davant el TC
El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria de Presidència, ha autoritzat que l'Advocacia de la Comunitat es personi davant el ple del Tribunal Constitucional al recurs d'inconstitucionalitat promogut per més de cinquanta senadors socialistes contra diversos apartats de la Llei que arracona l'ús del català a l'Administració balear, fent-lo passar de ser un requisit a un simple mèrit.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»