L'STEI presenta al·legacions a la Llei de símbols del Govern
Nombrosos centres escolars penjaren llaços a favor de la llengua pròpia, que el Govern no vol que hi siguin. L'STEI-i ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de Llei sobre l'ús de símbols institucionals de Balears, en considerar que és arbitrari en la seva regulació, crea inseguretat jurídica i a més atempta contra la llibertat d'expressió. El sindicat ha detallat que aquest avantprojecte no només no és necessari, «perquè l'ús de símbols ja està bastant regulat a l'ordenament jurídic estatal i autonòmic», sinó que és «un text ambigu i contradictori». Per això, ha presentat tres al·legacions. En la primera, el sindicat relata que el paràgraf 9 de l'avantprojecte esmenta els deures de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, dient que han d'actuar d'acord amb «els principis d'objectivitat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat i dedicació al servei públic».
“M’he trobat nins de sisè que no entenen el castellà”
Segons Bosch, a l'ensenyament calia una reforma basada en una solució 'moderna', com la d'altres indrets d'Europa. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, va defensar ahir a capa i espasa el decret del pluringüisme en una comissió parlamentària. Va dir que l'ensenyament del català i el castellà "tenen els mateixos problemes". Va admetre que hi havia estudiants que no tenien prou nivell de català, però va afegir que, fent de professor, s'havia trobat "amb nins de sisè de Primària que no entenen el castellà i que els alumnes deixen Secundària amb "aproximadament el mateix nivell" en tots dos idiomes. Segons el conseller, cal millorar l'ensenyament de les dues llengües i el d'idiomes estrangers. CCOO demana la dimissió de Bosch pel seu «total desconeixement» del sistema educatiu
Educació ha Obert el termini d'inscripció per a les proves de català
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha obert avui el termini d'inscripció per a la convocatòria de les proves per a l'obtenció dels certificats oficials de català.
El TC accepta a tràmit el recurs del PSIB contra la Llei de Funció Pública
El Ple del Tribunal Constitucional ha acceptat a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Socialista contra la reforma legal que arracona l'ús del català a la Funció Pública, elaborada pel Govern Bauzá. Així ho ha fet públic el Tribunal Constitucional amb un escrit remès a les parts i on acorda traslladar l'expedient al Govern i Parlament de les Illes Balears, així com també al Congrés dels Diputats, al Senat i al Govern Central, per a que puguin personar-se en el procediment i presentar al·legacions en el termini de quinze dies. El Govern mostra respecte al TC i confia en la constitucionalitat de la llei Podeu trobar el document d'acceptació a tràmit del TC en aquest enllaç.
Cartes al director
Impotència a Son Espases
Això és el que sent quan comprov a la nòmina que del meu "pobre sou" a l'hospital Son Espases m'han descomptat el complement d'IT (Incapacitat Temporal) per haver-me sotmès a una intervenció quirúrgica al peu i haver estat 20 dies fent cures a la ferida al servei de traumatologia.
Sindicats i oposició rebutgen el decret de trilingüisme
L’esquerra considera que el decret fet pel departament de Rafel Bosch romp el consens lingüístic.Foto: Arxiu. El trilingüisme del Govern Bauzá no agrada a gairebé ningú. Sindicats i oposició mostraren ahir el rebuig a l'esborrany del decret de tractament integrat de llengües, que implicarà que el contingut mínim de català a l'ensenyament passi del 50 al 20%. A més, la norma suposarà la supressió de la immersió lingüística, ja que els centres que escullin el català com a llengua vehicular necessitaran l'aval del 65% de tot el cens dels pares i, tot i així, hi haurà dues matèries en castellà i dues més en anglès. Maria Antònia Font, portaveu de l'STEI-i, assegurà ahir que l'esborrany presentat "no dóna continuïtat a la bona feina feta fins ara per la recuperació de la llengua pròpia pels mestres dels centres educatius de Balears, els quals tenen el 90% del suport clar dels pares i mares".
Mikimoto: “El compte enrere de la independència s’ha accelerat”
Miquel Calçada (Sabadell, 1965), més conegut per Mikimoto, és periodista i empresari. Propietari de les emissores Flaix FM i Ràdio Flaixbac, fou nomenat mesos enrere comissari de la Generalitat pels actes del 300è aniversari de l'11 de Setembre, que se celebrarà el 2014. És independentista, dels de tota la vida.Divendres sortí l'enquesta de població activa i a l'Estat espanyol hi ha més de 5.778.100 aturats i la revolució encara no ha començat. Ho enteneu?És evident que s'ha d'intentar posar a la pràctica algun altre tipus de mesures perquè les actuals no funcionen...
Els centres que optin pel català necessitaran l’aval del 65% dels pares
Una protesta dels estudiants i professors de l’IES Mossèn Alcover contra les retallades i la política lingüística del Govern Bauzá. Foto: Arxiu Les escoles i instituts que vulguin optar per fer l'ensenyament en català hauran de fer en el futur una votació interna i caldrà que el 65% dels pares dels alumnes hi votin a favor. No bastarà amb el 65% dels vots, sinó que caldrà que ho avali el 65% del cens de matriculats, la qual cosa dificultarà moltíssim aquesta possibilitat, fins ara habitual, perquè la participació haurà de ser altíssima. Text íntegre del decret de trilingüisme
El president també culpa del rescat l’oposició i anuncia que el pressupost serà “dur”
La suposada incompatibilitat del president Bauzá no fou l'única qüestió que centrà el ple del Parlament. També la situació econòmica i sobretot l'anunci de petició del rescat per part del Govern provocaren debats tensos. Si l'oposició considerà el rescat com la constatació del "fracàs" de la política econòmica de l'Executiu, el president José Ramón Bauzá va recórrer un altre pic a l'herència rebuda per justificar que ara ell l'hagi de demanar i hagi de fer uns pressuposts de 2013 que, segons anuncià, seran "durs" i "seriosos" per "sortir de la situació de crisi" que deixà l'esquerra.
Cartes al director
Una mica de serietat, senyors
Dia 4 passat, es publicà la notícia de la detenció d'un jove que havia adquirit material per, suposadament, dur a terme un acte de gran violència contra la UIB. Hores més tard, ja hi havia davant el nostre centre (l'IES Politècnic) càmeres, periodistes i fotògrafs, que pretenien enregistrar, fotografiar i entrevistar alumnes i professors del nostre institut, perquè, per motius que no hem aconseguit aclarir, donaven per cert que el jove en qüestió hi estudiava o hi havia estudiat.
Bosch vol que els pares triïn en una consulta la llengua dels centres
La Conselleria d’Educació pretén que les famílies triïn a través d’una consulta el model lingüístic de la seva escola. Si més de la meitat de les famílies no donen suport a un mateix Projecte Lingüístic de Centre, s’imposarà el bilingüisme per decret. Així ho recull l'esborrany del nou decret de tractament integral de les llengües que surt aquesta setmana a exposició pública. A la pràctica, això es tradueix que tots aquells centres que actualment apliquin un model d'immersió lingüística en català només podran garantir que continuï si la majoria del cens del col·legi voten a favor d'un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular.
Bosch diu que no es cap “barbaritat” evitar dir català a la llengua
El conseller justifica que el BOIB es referís a l’idioma propi com a “llengua cooficial distinta del castellà”. Foto: Arxiu. La polèmica per la publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat (BOIB) dedijous d'una convocatòria oficial de la Conselleria d'Educació i Cultura en la qual s'evita dir pel seu nom la llengua catalana i s'empra l'expressió "llengua cooficial distinta del castellà" provocà ahir nombroses reaccions i obligà el conseller responsable, Rafel Bosch, a justificar-ho. El titular defensà que es tractava d'una convocatòria d'ajuts del Govern de l'Estat amb fons finalistes destinada a comunitats amb dues llengües oficials que s'havia transcrit textualment. "Si fos una convocatòria pròpia hauríem posat llengua catalana, pròpia de les Illes Balears", apuntà Bosch, qui també afirmà que no era un "error" i que la convocatòria "no diu cap barbaritat".
L'STEI-i avisa el Govern que durà als tribunals qualsevol decret que redueixi l'ensenyament del català
El sindicat STEI-i ha advertit el Govern que durà als tribunals qualsevol decret o normativa que "redueixi l'actual ensenyament" del català a les escoles, fixat en un mínim d'un 50%.
El PSIB al·lega davant el Constitucional que el català resta subordinat
Els socialistes Antoni Manchado, Francina Armengol i Francesc Antich, ahir al Tribunal Constitucional. Foto: PSIB. El PSIB presentà ahir davant el Tribunal Constitucional l'anunciat recurs contra la modificació de la Llei de funció pública, la norma impulsada pel PP que elimina l'exigència de conèixer la llengua catalana per poder fer feina a l'Administració de les Illes. El recurs manté que la nova llei vulnera la Constitució, l'Estatut i l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Al·lega que provoca "una vertadera desprotecció de la llengua catalana en l'àmbit administratiu i de la funció pública en la mesura que aquesta llei obri la via perquè el català sigui una llengua subordinada i pràcticament innecessària". La secretària general del PSIB, Francina Armengol, acompanyada pels senadors Francesc Antich i Antoni Manchado, fou l'encarregada de fer entrega ahir del recurs que han signat 50 senadors del PSOE. "Els socialistes hem volgut ser la veu del clam dels ciutadans i ciutadanes de Balears que no han estat escoltats pel Govern del PP", explicà Armengol. "Aquesta és l'única alternativa que tenim, després que l'Executiu de José Ramón Bauzá s'hagi negat a qualsevol tipus de diàleg en el Parlament, hagi ignorat les més de 12.000 al·legacions presentades i les manifestacions de protesta".
Bosch anuncia a Intereconomía que eliminarà la immersió lingüística per decret
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, anuncià durant l'entrevista que concedí dimarts a Intereconomía que en el pròxim curs, amb l'entrada en vigor del nou decret de tractament integral de les llengües, s'eliminarà la possibilitat que els centres educatius apliquin un sistema d'immersió lingüística. Bosch defensà a la cadena estatal que en el curs 2013-14 "es canviarà el model d'immersió amb el nou decret" i el comparà amb el que ja existeix "a València". És la primera vegada que Bosch parla clar sobre les seves intencions de derogar l'actual Decret de mínims.
Bernat Joan: “En aquesta guerra lingüística, el PP hi té totes les de perdre”
Bernat Joan, Exdirector general de polÍtica lingÜÍstica de la generalitat de catalunya. Foto: S.G.C. Bernat Joan (Eivissa, 1960), exsecretari general de Política lingüística entre 2007 i 2011, treballa ara en un assaig sobre el desconcert de les esquerres europees i un altre sobre la nació dels europeus. Reincorporat a la seva tasca docent a Eivissa, també fa feina en un article de com hauria d'evolucionar la política lingüística si no es produïssin interferències en el seu procés evolutiu.La modificació de la Llei d'accés a la funció pública va ser l'anunci del PP que pretenia rompre amb el model lingüístic de les Illes Balears. Com ho valorau?El PP es va endinsar en un fangar del qual no sé com en sortirà (o com en sortirem tots plegats). Amb la modificació de la Llei de la funció pública, va descafeïnar el concepte d'oficialitat lingüística. On s'és vist que una llengua oficial pugui ser prescindible per als servidors públics d'un país? Efectivament, el PP va rompre el model lingüístic que havia funcionat a les Balears durant trenta anys i trencà un consens que havia estat bastant general (almanco entre les forces polítiques parlamentàries). Entra dins la línia habitual del PP de crear conflictes on abans no n'hi havia...
El PSOE recorre al Constitucional la llei del PP que arracona el català
La multitudinària manifestació que va recórrer Palma el març passat en defensa de la llengua catalana. Foto: Arxiu. La Llei de funció pública, modificada en solitari pel PP perquè el català ja no sigui necessari per accedir a l'Administració de Balears, arribarà al Tribunal Constitucional. El PSOE presentarà la setmana vinent un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta norma perquè, segons ells, vulnera el principi constitucional que atorga al català el paper de llengua cooficial de les Illes. Aquest principi garanteix el dret dels ciutadans a poder ser atesos per l'Administració en la seva llengua pròpia i quedaria vulnerat des del moment en què no s'exigeixen coneixements de català per accedir a la funció pública. Per poder presentar el recurs, els socialistes de les Illes han aconseguit la firma de 50 senadors del PSOE de tot l'Estat.
Ignacio Wert fa franquisme
Balears es pot posar a tremolar amb el que l'espera. A Catalunya la indignació és enorme després que el ministre Ignacio Wert hagi dit que s'han "d'espanyolitzar" els alumnes catalans, tractant-los igual que un ramat d'indígenes que s'han de colonitzar. Tanta obsessió fa por. Cada cop que governa el PP a Madrid, ressorgeixen les megalomanies imperials, com si ressuscitàs l'ànima d'Hernán Cortés i Pizarro.
Wert (I)
Wert cau, però no madura.Diu que ha d'espanyolitzarels catalans. Com ho fa?Amb sa llengua i sa cultura.Wert no ha entès res. Per ventura,és d'un trauma o un braverol.El mal és que no és tot sol;molts d'altres fiquen la banyaperquè conceben Espanyasolament en espanyol.
Wert caurà de madur
Wert fa qualque afirmaciódes del més gran centralisme.Dir que l'independentismecreix perquè l'educacióadoctrina amb la immersió,crec ben cert que és massa dir.I que vulgui garantirl'ensenyança en castellàno és més que pregonarel que ja tenim aquí.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»