Bosch defensa que la política lingüística del Govern és constitucional
Bosch afirma al Parlament que el Govern pretén adaptar la normativa dels darrers 25 anys a la Norma Bàsica de l'estat. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha afirmat avui al Parlament que la política lingüística del Govern s'ajusta a la jurisprudència sobre aquesta qüestió i a la constitucionalitat de l'ús del català i del castellà. En ocasió d'una pregunta a la Cambra Legislativa, Bosch ha recordat l'última sentència del Tribunal Superior de Catalunya sobre l'ús del català a l'Ajuntament de Barcelona, que estableix que ha d'existir sempre un "equilibri" entre les llengües oficials. L'STEI-i demana suspendre la lliure elecció de llengua dels nins ja escolaritzats Armengol acusa Bauzá de retallar doblers públics per finançar col·legis de l'Opus
Suport dels diaris en llengües minoritàries al català a Balears
L’Associació europea de diaris en llengües minoritàries (Midas), de la qual forma part dBalears, aprovà per unanimitat dia 25 passat, en l’assemblea anual, una declaració de suport a la llengua catalana a les Balears. Aquest document inclou el malestar per l'intent d'arraconament de l'idioma propi que du a terme l'actual Govern balear. La proposta de declaració va ser presentada per dBalears i obtingué tot d'una el suport dels representants dels diaris del Principat que formen part del col·lectiu, entre els quals hi ha El Punt, El Periódico, Regio 7 i el Segre.
La coalició demanarà a Bosch com aplicarà la segregació lingüística a les escoles
El PSM-IV-ExM interpel·larà al Parlament el conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, perquè expliqui com aplicarà la "segregació lingüística" a les aules.
Just un 7% de pares ha triat castellà a l’escola, segons l'STEI-i
Pel sindicat, els pares donen suport a l’ensenyament en català. Només una mitjana del 7% dels pares i mares de l'escola pública hauria triat el castellà com a llengua en el primer ensenyament, enfront d'un 78,94% que ho hauria fet en català. La resta, un 14,09%, hauria elegit la casella del projecte lingüístic de centre. Així ho posa de manifest un mostreig realitzat per l'STEI-i, que revela que a l'escola privada i concertada la mitjana encara és inferior: un 3,5% en castellà davant un 78,1% en català. Un 18,4% ho hauria deixat en blanc, tot donant suport al projecte lingüístic del centre. Segons el sindicat, que ha relitzat un mostreig a 100 centres de tot Balears, no hi ha cap escola en què l'opció del castellà als 3 anys sigui superior a la del català.
El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda
El president del Govern ha assegurat que el conseller Rafel Bosch explicarà la forma com s'aplicarà la lliure elecció de llengua del primer ensenyament escolar quan es disposi de dades reals sobre la tria que han realitzat els pares entre la llengua pròpia de les Illes i el castellà.
Els comitès d'IB3 reivindiquen una Ràdio i Televisió transparents i de servei públic
Els delegats de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears d'IB3 Ràdio i el Comitè d'Empresa de IB3TV han manifestat la vigència del seu compromís en defensa d'un mitjà de comunicació transparent, plural i amb vocació de servei públic, així com ho exigeix la Llei.
Clara aposta de les famílies per l’ensenyament en català
Falten pocs dies de termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs. Foto: Arxiu. foto La majoria de famílies que han fet arribar als centres educatius la sol·licitud d'admissió opten perquè els seus fills tinguin el pròxim curs el català com a llengua vehicular. Dies abans que s'acabi el termini perquè els infants de 3 a 7 anys triïn centre per al pròxim curs, dBalears ha constatat que la majoria de pares escullen la llengua pròpia. En el quadre de la dreta es poden veure en detall les dades dels centres que ens han volgut i pogut facilitar les xifres provisionals. Fins dilluns vinent, 28 de maig, hi ha temps per fer arribar les sol·licituds i molts centres explicaren ahir que la majoria de les famílies espera fins a l'últim moment. El Govern explicarà com aplicarà la lliure elecció de llengua quan en conegui la demanda
Jordi Pujol insta a parlar en català els immigrants perquè "volen ser i són d'aquí"
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha instat els ciutadans a parlar i respondre en català, i no en castellà, els immigrants integrats a Catalunya, ja que "volen ser i són d'aquí".
Springsteen féu embogir l'Estadi Olímpic de Barcelona
Bruce Springsteen es va deixar l'ànima anit a Barcelona i va demostrar que coneix a la perfecció tots els secrets del directe en un concert a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en el qual va connectar amb el públic des de la primera nota fins a l'última.
Esbroncada i pedres a Bauza a Manacor
Gran escridassada a Bauzá a Manacor
Dura i tensa escridassada a José Ramón Bauzá a Manacor ahir vespre. Li llançaren dues llengües de porc, que impactaren damunt el vidre del cotxe, i una pedrada, que -segons fonts del PP- ferí un dels membres de seguretat del president. Un dels assistents a la concentració comentava, quan Bauzá ja era dins la seu del PP, que "l'haurien tupat", però el president del Govern en va sortir indemne. De fet, una trentena llarga d'agents de la Policia Local i de la Nacional vigilaven l'entrada a la seu des de les 21 hores. Cap a les 23 hores, arribaren reforços de Palma, els antidisturbis. La Policia demana als jutjats que investiguin l'atac a Manacor a la comitiva de Bauzá
L'executiu autonòmic es dirigeix en castellà als funcionaris
El procés d’admissió d’alumnes per al curs 2012-13 per a Infantil, Primària i ESO començà ahir. Els pares amb fills a segon cicle d’Infantil i primer cicle de Primària hauran d’escollir el català o el castellà com a llengua vehicular. Foto: T. A. El Govern de les Illes Balears ja es dirigeix en castellà als funcionaris, tot i que encara no està aprovat l'avantprojecte de llei de funció pública que converteix el català en mèrit i, per tant, no obliga els funcionaris a conèixer la llengua pròpia. En un correu electrònic enviat als empleats públics el 3 de maig, la directora general d'Administracions Públiques, Maria Núria Riera, els demanava en un text en català i també en castellà que omplissin una fitxa descriptiva del seu lloc de treball per tal de fer complir el Pla estratègic en matèria de funció pública. Però no només el correu electrònic és bilingüe, sinó que a les instruccions que donen als funcionaris per poder omplir la fitxa que ha de servir per fer l'auditoria tècnica de gestió dels serveis generals també els detallen que, a l'hora d'emplenar-la, poden escollir fer-ho en "castellà o en català".
Secció Filològica
Cloenda del centenaride la seva fundació.La llengua cobra el valorque li és més necessari.A l'acte, extraordinari,la glosa hi ha estat present;ço despert un sentiment:llengua sinònim de glosa!Comunió que proposaque estam cenyits a bon vent.
La UOC reconeix “l’activista silenciosa” Aina Moll
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) investí ahir com a Doctora Honoris Causa la filòloga menorquina Aina Moll per ser una "activista tan silenciosa i pacífica com sòlida i contundent". El comitè de direcció executiu decidí per unanimitat, el 12 de gener, concedir-li la més alta distinció acadèmica. "Aina Moll sempre ha estat lligada a l'estudi i a la difusió de la llengua i la literatura catalanes, ha destacat pel seu activisme cultural i ha marcat les bases del model lingüístic català", esmentà el doctor Joan Pujolà, tot explicant algunes de les raons que els han portat a prendre la decisió. Tot seguit hi intervingué el president de la Secció Filològica de l'IEC, Isidor Marí.
El president del Parlament Europeu treballarà perquè el català sigui llengua oficial a la UE
El president del Parlament Europeu (PE), Martin Schulz, ha assegurat aquest dimecres que treballarà perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea (UE), tot i que ha admès la dificultat de la qüestió, i per això no pot prometre «res».
Tensió al Consell Escolar al voltant de la lliure elecció de llengua
Jordi Llabrés, president del Consell Escolar, esquerra, es dirigeix al ple.Foto: J.Torres. El Consell Escolar de les Illes Balears, reunit ahir dematí en sessió plenària, pretén que no es posi en funcionament la lliure elecció de llengua. Ahir, el Consell Escolar va debatre les esmenes presentades a l'informe que recull el parer de la comunitat educativa envers l'Ordre d'admissió d'alumnes. Aquest informe, inicialment, beneïa l'article número 5 i, per tant, la lliure elecció de llengua, però una esmena aprovada en recomana la supressió. En aquesta esmena, es demana textualment la "supressió de l'article 5 sobre l'elecció de llengua del primer ensenyament".
Esquerra repartirà 60.000 llaços pels Països Catalans
Esquerra pretén dur la campanya "Enllaça't pel català", nascuda a Mallorca, a tots els Països Catalans. Dilluns, coïncidint amb Sant Jordi, repartirà 60.000 llaços de solapa amb les quatre barres en 130 parades instal·lades a tots els territoris de parla catalana. De fet, però, la idea de dur la iniciativa a tot arreu on es parla català no és dels republicans, que s'hi afegeixen, sinó dels mestres que varen començar-la. L'Assemblea de Mestres i Professors en Català i l'STEI-i impulsen l'acció "Per Sant Jordi, enllaça't per la llengua", que vol aconseguir que els altres territoris de parla catalana se solidaritzin amb la lluita que es fa a les Balears en defensa de la llengua. El PSM proposarà al Parlament que saber català sigui una obligació
El PSM proposarà al Parlament que saber català sigui una obligació
Alorda ha explicat el sentit de l'esmena per a la modificació de la llei de Funció Pública. Foto: Arxiu Grup Serra. El PSM-IV-ExM demanarà al Parlament que s'estableixi el coneixement del català com un deure per aconseguir la igualtat lingüística i també la supressió de tots els articles del projecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública del Govern. El diputat Antoni Alorda ha explicat avui l'esmena principal que presentaran en el pròxim ple parlamentari al projecte de llei del Govern, que entre altres mesures, elimina el català com a requisit d'accés a la funció pública. Alorda, que ha ofert avui una roda de premsa amb la senyera penjada a la jaqueta, ha demanat que es retiri la modificació de la llei de Funció Pública perquè ha tingut "una gran contestació social" i ha suggerit al Govern que reflexioni i "aturi aquesta provocació" contra els mallorquins i el català.
Antoni Torrens i Carles Amengual promouen la marxa de xeremiers per la llengua
"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món", va afirmar el filòsof austríac Ludwig Wittgenstein. L'homeòpata Carles Amengual i l'apotecari Antoni Torrens, els promotors de la marxa de xeremiers per la llengua que aquesta matinada farà, a peu i sonant, els 30 quilòmetres que hi ha entre Inca i Palma, la fan seva. "El llenguatge és allò que ens fa humans, i nosaltres volem defensar la nostra llengua, la que hem après", sosté Amengual, qui coneix bé sis idiomes i ara treballa per aprendre'n el setè. La manifestació dels xeremiers per la llengua -i de tothom que s'hi vulgui afegir- partirà a les 3 de la matinada de la plaça de Santa Maria la Major d'Inca i acabarà demà a les 12 del migdia davant el Parlament.
L'OCB reclama als parlamentaris la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública
Mateu i Martí, representants de l'OCB. Foto: J. Lladó. L'Obra Cultural Balear ha presentat avui al·legacions al projecte de modificació de la Llei de Funció Pública proposat pel Govern i ha reclamat que es retiri per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut d'Autonomia de les Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i la Llei de Normalització. El president de l'OCB, Jaume Mateu, ha fet una crida als diputats i en especial al president del Parlament, Pere Rotger, perquè paralitzin l'aprovació del projecte de llei, ha informat l'entitat en un comunicat. L'OCB al·lega que el projecte de llei trenca el consens en matèria lingüística "treballat minuciosament durant 30 anys".
Armengol estén la mà a Bauzá perquè “aturi la barbaritat” contra el català
La secretària general del PSIB i portaveu parlamentària en el Parlament, Francina Armengol, ha estès aquest dimecres la seva mà al president del Govern, José Ramón Bauzá, amb l'objectiu que el Govern detingui la "barbaritat" que, segons la seva opinió, està cometent contra la llengua pròpia de les illes. Armengol, acompanyada per representants de l'Obra Cultural Balear (OCB), amb els quals ha mantingut una reunió aquesta tarda, ha recordat que la posició del seu partit en el tema del català és "intentar arribar als acords possibles" perquè l'Executiu autonòmic estableixi una taula de negociació sobre la matèria.
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- La UIB organitza diverses activitats sobre la guerra civil i el franquisme
- Un bon pla d'acollida, eina clau per a la pervivència del català
- Acusen el PSIB-PSOE de «cinisme lingüístic»
- El president del Parlament difon falsedats trànsfobes