Alorda considera una "obsessió pròpia d'una secta" l'actitud de Wert contra el català
El diputat autonòmic del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha qualificat d'"obsessió pròpia d'una secta" l'actitud del PP i del ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, contra el català i les llengües pròpies de cada comunitat autònoma.
Rafel Bosch: “determinats docents se sobrepassen amb la llengua"
El conseller d'Educació, a una anterior intervenció a la Cambra balear. El conseller d'Educació, Cultura i Educació, Rafael Bosch, ha dit aquest dimarts al ple del Parlament que hi podria haver "determinades actuacions" de "determinats" docents de les Illes que "podrien haver sobrepassat el que permet la llibertat de càtedra, els curriculums o el que s'ha de fer a una aula" en relació amb qüestions lingüístiques. En resposta a una pregunta parlamentària, Bosch, així, ha garantit que a les aules dels col·legis i instituts de les Balears "hi haurà la normalitat que hi ha d'haver" de manera que, "si algú passa la línia del que és raonable" o per exemple, s'anima des de dins les aules que els seus alumnes acudeixin a 'determinades manifestacions en contra d'una política concreta', "aquest conseller serà el primer que s'encarregarà d'investigar-ho".
Els funcionaris de l’Ajuntament d’Inca hauran de conèixer el català
L'Ajuntament d'Inca, governat pel Partit Popular amb majoria absoluta, també es desmarca de la política lingüística que vol implementar José Ramón Bauzá. Si l'equip de govern no canvia de parer, el ple del Consistori aprovarà divendres mantenir el requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana per poder ocupar la majoria de llocs de feina.
L'obsessió per la llengua
El Govern Bauzá continua pressionant perquè en els ajuntaments el català sigui un mèrit i no un requisit. La darrera ofensiva se centra en Son Servera i Sant Llorenç, però són molts els municipis, fins i tot del PP, on s'ha establert una oberta resistència davant aquesta obsessió del president per trencar el consens lingüístic assolit ara fa prop de tres dècades, des de l'inici de l'autogovern.
El Govern insisteix a menystenir la llengua i el nacionalisme
El Govern ja ha començat la croada contra els ajuntaments que han aprovat mantenir el català com a requisit per accedir a l'Administració local. De moment, la Direcció General de Funció Pública ha enviat requeriments de legalitat als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, segons confirmaren fonts de la Conselleria d'Administracions Públiques. Les mateixes fonts explicaren que les cartes s'enviaren fa poques setmanes i que el mateix escrit es remetrà tots els ajuntaments que no s'ajustin a la legalitat. Són molts els consistoris de Balears que, arran de mocions impulsades pels diferents partits, aprovaren mantenir el català com a requisit.
El PP diu “dictadors” a PSIB i PSM per “perseguir el castellà”
La diputada del PP Aina Aguiló encengué ahir el debat al Parlament quan acusà l'esquerra de "perseguir" el castellà i els qualificà de "dictatorials" per "imposar" el sistema d'immersió lingüística a les escoles de les Illes, un sistema que "no entén de llibertats" i és propi "de règims dictatorials". PSM-IV-E considerà "irresponsable" l'acusació i li recordà on és l'herència franquista i que la immersió lingüística té el seu origen a Suïssa, que no és, precisament, una dictadura. Aguiló, que s'identifica amb els postulats lingüístics més radicals del PP, afirmà que la immersió, aplicada fins ara en centres de les Balears, és un "intent d'anul·lació de la diversitat" i és contrària a la Constitució, l'Estatut i la Llei de normalització.
El PP reitera que no han expulsat Antoni Pastor per "qüestions de llengua"
El portaveu popular a Balears, Miquel Ramis, ha considerat aquest divendres que el batle de Manacor i parlamentari no adscrit, Antoni Pastor, ha admès que la seva expulsió de la formació no està relacionada amb "qüestions de llengua", sinó que respon a una "qüestió personal".
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
Antoni Pastor carrega contra Bauzá per haver-lo expulsat del PP
El batle de Manacor i diputat del Parlament, Antoni Pastor, ha assegurat avui que qui l'ha expulsat del Partit Popular ha estat el president del Govern i del PP balear, José Ramón Bauzá, i no el propi partit. "Tenc la convicció que no m'ha expulsat el Partit Popular, que m'ha expulsat el president José Ramón Bauzá, i era una decisió presa amb antelació, no és d'ahir", ha declarat Pastor en una roda de premsa oferta en el claustre Sant Vicenç Ferrer de Manacor. Pastor ha confessat que aquest és un «moment dur i difícil» per a ell, però que s'ho esperava ja que «no existeix molta diferència» entre haver estat expulsat del PP durant quatre anys i de forma definitiva. El PP balear n'expulsa Pastor de manera definitiva
El PSM demana que es respecti l'autonomia dels ajuntaments per regular el coneixement de català dels seus treballadors
Nel Martí, diputat del PSM-Més per Menorca, ha anunciat aquest dilluns que la seva formació ha presentat una Proposició no de Llei al Parlament instant al Govern a respectar l'autonomia dels ajuntaments en relació amb la capacitat de regular el coneixement del català dels seus treballadors.
“El canvi de Maó per Mahón és il·legal, prepotent i antidemocràtic”
L'Ajuntament de Maó informà els seus empleats que tots els documents han de dur "Ajuntament de Maó/Mahón". Foto: Arxiu. L'Ajuntament de Maó informà ahir a través d'una circular els seus empleats que tots els documents del Consistori han de dur a partir d'ara, davall l'escut de la ciutat, "Ajuntament de Maó/Mahón". El diputat del PSM-Més per Menorca, Nel Martí, afirmà que "la manera en què s'ha fet el canvi de nom de Maó per Mahón, a més d'il·legal, és prepotent i antidemocràtica". La nova Llei de normalització lingüística sorgida de la modificació de la Llei de funció pública, aprovada el passat 17 de juliol, estableix que la versió catalana n'és la forma oficial, per defecte, i que per incorporar la versió castellana com a nom oficial de la ciutat s'ha de seguir un estricte procediment.
L'Executiu de Bauzá insisteix amb els seus atacs al català
L’ofensiva del Govern de José Ramón Bauzá contra el català no té aturall. Ara, des de la Conselleria d’Administracions Públiques s’ha enviat una carta als ajuntaments en la qual es recorda que el coneixement de la llengua pròpia ha deixat de ser un requisit i és ja un mèrit. Explica que “aquesta regla general només s’exceptua en els supòsits taxats que la mateixa llei enumera”.
Els llibres de text, un problema més en la tria de llengua a l’escola
L’inici del primer curs escolar amb lliure elecció de llengua s’apropa i els llibres de text seran un problema més per a la Conselleria d’Educació i per als centres educatius.
Endavant afirma que tots els membres del PP són “enemics de la llengua”
Endavant (OSAN), organització impulsora de la campanya 'A Mallorca en català', ha qualificat tots els membres del PP com "enemics de la llengua" i els ha acusat de trencar un consens "històric i arrelat".
La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
La majoria de municipis de Mallorca mantindran el coneixement del català com a requisit per poder treballar a l’Administració, encara que no preveuen contractar personal.
El PSIB durà mocions als Ajuntaments i Consells per mantenir-hi el requisit
No requerir el català a tots els treballadors crearà "problemes importants", com que hauran de fer els expedients "per duplicat", segons Miralles. El PSIB-PSOE ha anunciat que presentarà mocions a tots els ajuntaments i Consells Insulars de Baleares perquè el català continuï essent un requisit per als treballadors i, d'aquesta forma, "garantir el dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües cooficials". Els socialistes han explicat que es posa en funcionament una campanya per l'"atac que ha protagonitzat el PP al català" amb la modificació de la llei de Funció Pública. El secretari de Política Municipal del PSIB-PSOE i batle d'Algaida, Xisco Miralles, ha indicat que l'objectiu d'aquesta campanya és que els ajuntaments defineixin "tots els seus llocs de treball de la corporació com d'atenció al públic". La majoria de pobles exigiran el català com a requisit
El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears
El català retrocedí ahir 26 anys a les Balears. La llengua pròpia de les Illes ja no és un requisit per accedir a l’Administració pública de la Comunitat. El Parlament aprovà ahir la modificació de la Llei de funció pública amb els vots dels 34 diputats populars. Antoni Pastor, el PSIB i PSM-IV-ExM hi votaren en contra. La normativa, impulsada per la Conselleria que dirigeix Simó Gornés, també modifica la Llei de normalització lingüística de 1986, que tirà endavant amb el suport de tots els grups polítics.
Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
Els diputats que integren l'intergrup de minories tradicionals, comunitats nacionals i llengües del Parlament Europeu han escrit una carta al president del Govern balear, José Ramón Bauzá, per demanar-li que rectifiqui la seva política respecte al català. Al document, que avui ha fet públic el sindicat STEI-i, el president de l'esmentat organisme de treball, François Alfonsi, sol·licita al president Bauzá que retiri el projecte que modifica la Llei de Funció Pública que arracona el català i que permetrà que la llengua deixi de ser un requisit per a l'accés a una ocupació a l'administració autonòmica.
El PP suspèn de militància Toni Pastor durant quatre anys
El PP de les Illes no expulsarà del partit el batle de Manacor, Antoni Pastor. Per contra, just el suspendrà de militància per un període de quatre anys, segons han confirmat fonts populars.
L'escola 'Es Liceu' dóna suport al jove detingut a Biniali per parlar en català
L'escola d'Es Liceu, a Marratxí, ha publicat una nota de suport al jove Enric Alcover, exalumne del centre que fou detingut en la matinada del passat dissabte a les festes de Biniali per parlar en català.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal