El conseller d'Educació, Rafel Bosch, confirmà ahir que destinarà 70.000 euros a subvencionar llibres de text editats en les modalitats lingüístiques balears. Concretà que els materials inclouran "lèxic específic de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes, encara que els manuals escolars mantindran com a base el català estàndard".
Les paraules de Bosch arriben després de la reunió de dilluns amb els membres de la fundació Círculo Balear, a qui informaren primer de la decisió, ja que aquesta havia estat una de les moltes peticions fetes des de l'entitat i que José Ramón Bauzá s'havia compromès a complir.
Així doncs, ara la famosa frase de Bauzá "aquí deim tassó i no got" es podrà incloure en els llibres de text, tal com ell ho pretenia.
Durant el ple parlamentari d'ahir, Bosch comentà als periodistes que els llibres seran "en les modalitats insulars reconegudes dins l'Estatut de les nostres illes" i que la convocatòria d'enguany, de 70.000 euros, és la segona d'aquest tipus que es fa. Aquesta segona convocatòria, precisà Bosch, disposava d'una major aportació que la primera, que, com és de suposar, quedà deserta perquè cap d'aquests materials no ha arribat aquest curs a un centre illenc. Aquesta vegada, però, la xifra que s'ofereix és prou important perquè, tal com comentà el conseller, "a dia d'avui ja hi ha 7 editorials interessades. Alguna d'aquestes és molt important en l'àmbit espanyol i ja feia adaptacions de les nostres illes". Afegí que "també n'hi ha d'altres més petites en l'àmbit insular".
Segons Bosch, aquest canvi en els materials didàctics es fa amb uns objectius molt clars, al seu entendre: "el que es pretén és que dins del que fixa l'Estatut, de promocionar la llengua catalana dins els centres, també tinguem la sensibilitat de tenir en compte, de recuperar i de preservar expressions pròpies del menorquí, de l'eivissenc, del formenterenc o del mallorquí".
Si no canvia el currículum escolar, els nous llibres de text estaran disponibles per al proper curs, segons el conseller, que detallà que els manuals subvencionables poden referir-se a qualsevol matèria i els seus continguts lingüístics estaran supervisats per l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Aquest diari s'ha posat en contacte amb els delegats de diferents editorials per confirmar la notícia i aquestes no han volgut confirmar-la a l'espera d'ordres de les seus centrals de Madrid per poder donar-ne més informació.
La UIB diu: "Farem el ridícul"
A la Universitat, en canvi, ho tenen clar. El cap del Departament de Filologia de la UIB, Joan Antoni Mesquida, afirmà que "farem el ridícul a tot Europa. És una vergonya des del punt de vista acadèmic el que volen fer". La UIBés, segons l'Estatut el màxim òrgan consultiu en matèria lingüística del Govern balear, si bé l'Executiu de Bauzá no ho recorda. Tal com explicà Mesquida, "ens ha vingut de nou, el que diuen és una fal·làcia. No ens fan cas en absolut i faran el ridícul més absolut, actuen contra el que diu una institució científica".
Pel filòleg, "la llengua catalana té un estàndard i un model composicional on ja hi ha incloses el que en diuen modalitats". Afegí que el que plantegen "és un debat sense fonament científic i sols un criteri polític". A més, indicà que l'Institut d'Estudis Catalans "ara ja recull formes balears que abans no estaven incloses en el diccionari".
De la seva banda, el president d'Esquerra Mallorca, Joan Lladó assegurà que Bauzá continua amb la tàctica "de divideix i venceràs amb l'objectiu d'arraconar la identitat dels illencs. Mai cap president de les Illes Balears no havia estat tan subaltern de Madrid i de la brunete mediàtica".
Es complexe d'inferioritat des catalanisme a Balears està causat per una sèrie de punts que ara resumiré aquí. Jo entenc que, haver de viure de mentides i més mentides, i que, aquesta necessitat de manipular i re-interpretar s'història, vé d'un complexe d'inferioritat notori, producte d'una sèrie de "putadetes" que s'història els ha reservat.
Aquí van aquesta sèrie de punts:
- que es "seu" nom de Catalunya surt per primer pic documentat a un llibre que tracta sobre es mallorquins i una croada pisana (Liber Maiolichinus), quand es nom de Balears vé d'un nom que mos donaren es fenicis
- que mentres es catalanistes estan obsessionats amb s'arribada des grecs a Ampúries com un fet de que sa civilisació arribàs a ells, es fenicis ja mos havien batiat amb so nostro nom actual: Baleyaroh - Balears
- que mentres ells mai, mai, mai han estat independents, noltros hem estat regne independent, i, a sa mateixa època, "ells" eren un grupet de comtats
- que mentres Barcelona no tenia ni port, perquè tot era una platja (com bé documenten ses cròniques pisanes de 1118), noltros teníem mig Mediterrani aterrorisat per ses ràzzies pirates i es port de Mdina Mayurqa tenia un tràfic marítim impresionant
- que mentres "ells" mai han posseït territoris nostros, noltros sí que hem posseït territoris seus (per exemple, sa Corona de Mallorca tenia com possessió part de s'actual Catalunya)
- que mentres "ells" mai foren província romana, noltros sí que ho fórem
- que mentres n'Alí el Mallorquí conquistava el nord d'Àfrica (Bugia, Tunis, etc), ampliant es territoris des regne almoràvid de Mallorca-Balears, allà per final des S. XII, a sa Península, ses assemblees de pau i treva, fixaven,de forma indirecta, es límits geogràfics de Catalunya entre Salses, Tortosa i Lleida (aquesta encara no hi formava part), ès a dir, ni tenien fronteres fixades ni hi estaven d'acord entre ells a l'hora de fixar-les
- que mentres "ells" varen anomenar Rei d'Aragó a un rei de Castella, cosa que amaguen, es soldats des Regne de Mallorca lluitaren pes drets des llegítim rei
- que mentres "ells" varen anomenar rei de Catalunya a un rei francès, es soldats de Balears varen lluitar, un altre pic, pes rei llegítim
- que mentres a s'antiguitat es nom des foners balears era, arreu del món civilisat, conegut com un símbol de bravura, duresa, honor i coratge, de Catalunya no tenim absolutament res. Important recordar que es foners balears, en no esser ateses ses seves peticions de pagament per tal de formar part de s'exèrcit cartaginès, posaren setge a sa ciutat de Cartago, setge que aixecaren en aprovar-se dites demandes
- que es lingüistes i folòlegs més importants de sa "llengua catalana" han estat i són balears: Mossèn Alcover, Francesc de Borja Moll i Joan Veny.
- que "ells" no saben quand salar ni quand lalar i noltros sí, i per això se volen carregar es nostro (sí, ara ja nostro) article salat, renegant d'ell i volent marginar-lo a ses escoles i a sa vida habitual
- que mentres se creuen que dir-mos gonelles ès un insult, per noltros ès un adjectiu possitiu, som ets autèntics i reals continuadors de sa feina d'en Pep Gonella. Si tan patètic ès esser gonellista o gonella, Mn. Alcover, que no seguia s'ortografia de s'IEC, o en Pere d'Alcàntara Penya, que considerava es parlar de balears es més autèntic, què deuen/devien esser?? (i això que ells foren "anteriors" a en Pep Gonella)
- que catalans con Mn. Griera o en Jordi Quingles reconeixien/reconeixen que es soldats d'en Jaume I no dugueren es català a ses Balears
- que mentres en Jaume I mai va esser rei de Catalunya (cosa que, després de Corbeil, pogué fer perfectament i no va fer), sí que va crear es regne cristià de Mallorca, amb dinastia pròpia
- que mentres ells mai varen tenir una dinastia real pròpia, noltros sí que la tenguérem
- que es fill d'en Ramón Berenguer i na Petronila va baratar es seu nom de "Ramon" per "Alfons" i es seu llinatge per "d'Aragó", posant fi an es casal de comtes de Barcelona per via "barcelonina"
- que se creuen que ells varen afegir Aragó an es comtat de Barcelona, quand realment ets aragonesos varen guanyar una sortida a la mar, però d'això no s'han temut
- que fins i tot, es "catalaníssim" Pere el Cerimoniós, reconegués que es títol principal era de rei d'Aragó i que ses coronacions se seguirien fent a Saragossa
- que s'han de basar amb en Ramon Muntaner per dir que ells, es "cathalanesch", mos repoblaren, un senyor que data malament (i per uns anys de diferència!!) es naixement d'en Jaume I i que diu que va voure sa conquista de Múrcia p'en Jaume I, quand devia tenir (en Muntaner) 1 any d'edat!!
- que en Ramon Llull fos mallorquí, i no català, com pretenen
- que ses 4 barres (millor dit, pals) foren preses per n'Alfons (fill d'en berenguer i na Petronila) i que sa teoria de ses barres d'en Ramon Berenguer no tenga per on aguantar-se (es segells d'en Berenguer no mostren barres, com sí ho fan es de n'Alfons)
- que sa bandera més antiga del món sia sa mallorquina, des Regne de Mallorques, atorgada pel Rei Sanç expressament pes regne, i no ses "barres" catalanes (que de catalanes, res de res)
- que noltros fórem regne independent amb sos moros almoràvids i també després de sa mort d'en Jaume I per 1276, mentres que sa generalitat no té existència segura i "certificada" fins 1359 després d'unes corts celebrades a.... Montsó!!!
- que a sa guerra civil volgueren invaïr-mos per sa zona de Manacor per incorporar-mos an es nefast "Estat Català" i sa jugada els va sortir de pena, havent de morir molta gent sense culpa
I tantes i tantes més que podria fer un llistat inacabable, però aquestes són ses fetes principals que els causen un sentiment i un complexe d'inferioritat tan gros que mos volen annexionar per tal d'apropiar-se de sa nostra història i sa nostra cultura.
Me sap greu, s'article d'avui no vol mostrar coses noves i vol ser cap punt de referència ni res de tot lo fet fisn ara; només ès un "recordatori" de perquè tenen es catalanistes aquest sentiment de sentir-se inferiors a noltros i que necessiten tenir-mos com "seus".
Pobrets,pena me fan.