Conversam amb els músics Tomeu Quetgles, Biel Font i Pau Mas que han publicat el disc disc titulat, ‘Agermanats. Som poble, 500 anys de la Germania de Mallorca (1521-2021)’.

Com sorgeix aquest projecte i on vol arribar?

Tomeu Quetgles: Jo crec que surt de les vicissituds dels mallorquins i mallorquines i de trobar-nos un dia amb en Biel Font i d’una idea que a mi me venia un poc grossa i no sabia com fer-la física, fer-la real. I amb en Biel això va ser un pacte, ens vàrem agermanar, abans de tenir el títol i que l’obra tengués forma en aquest projecte i amb donar-li també una vessant i un caire simfònic, quasi d’alta cultura, una mica més enllà del que jo havia fet normalment. I a partir d’aquí vàrem començar aquesta odissea fantàstica, tant de bo hagués durat més, però mentre el món estava a punt de caure, nosaltres ho vàrem aprofitar per fer música i, d’una manera humil, fent una obra de servei al nostre poble. També en Pau Mas va donar aquestes bateries, percussions, flabiols, però també la part humana. Hi ha un caramull de músics, més de vint que hi han participat per dur aquest projecte endavant, que ha estat pràcticament un miracle que l'haguem duit a terme. Però els astres ens han ajudat perquè té l’objectiu de servir al nostre malmès poble. No és així Biel?

Biel Font: Sí, tal com ha dit en Tomeu, l’origen del disc seria les idees inacabables de la creació d’en Tomeu, no oblidem que en Tomeu és un cantautor conegut per tots, un clàssic ja, i és vera que aquesta idea inacabada, indefinida que li rondava pel cap, però que tenia una gran força. Jo vaig trobar que era una oportunitat, també per a mi, de prendre-li la mà i ajudar a parir aquesta petit obra o oda a la mediterraneïtat, i perquè no, a aquest concepte d’agermanats que va sorgir posteriorment.

Ens trobam amb una obra que es pot emmarcar dins el que anomenam la poesia musicada, per tant, la part textual, beu de la lírica i de la poesia mallorquina amb el referent més evident que és Joan Alcover, i per altra banda hi ha la part musical que després comentarem. Però pel que fa a la part textual es tracta de poesia musicada? És això?

TQ: Diria que la poesia és la manera de vestir aquest projecte, és la manera d’arribar més enllà perquè crec que va directament a les emocions. És una cosa en la qual sempre hi haurà pensaments, intel·lectualitat, però jo crec que beu d’allò que som, d’aquell altre gran concepte que hi ha a la nostra terra que és ‘Siau qui sou’, una mica també d’en Joan Alcover que és el pare de les lletres, vull dir, no pots dedicar-te a res relacionat amb les lletres en aquesta terra nostra i no tenir-lo present. A més, aquesta vocació d’himne amb l’ambigüitat que tenim els mallorquins amb el poble, és a dir, som un poble que forma part d’una cosa més gran que és el mateix poble i que està trepitjat per un altre poble. I jo crec que tothom que hi vol beure, també hi pot veure allò que ell vol. No tanca res, al contrari, el que vol és obrir i dignificar, la intenció és aquesta. Encara que és un poble que es dignifica per ell tot sol, també s’ha de dir. Però mai està de més ajudar una mica no?

Biel, de la part textual, què més afegiries al que ha dit en Tomeu?

BF: Realment, a la portada del disc hi trobam un petit text que ens explica des del punt de vista conceptual allò què és el disc. Aquest disc pretén definir-nos com a poble. Extreure els trets principals que ens defineixen. Jo quan vaig escoltar la lletra que havia fet en Tomeu, de seguida me va venir la idea que això era un disc del tot patriòtic, tenia unes parts que el definien, contenia pilars importants de mallorquinitat, hi havia elements molt densos com territori, llengua, no pàtria directament, però ho definia amb el sentit poètic i me va captivar. Com que jo ja conec una mica l’obra d'en Tomeu, vaig pensar que podia ser una bona oportunitat per treballar un disc patriòtic des de la poesia, des de la bellesa, des de la música ben feta, des dels sons preciosos i no des d’aquell dolor o aquella ràbia. Inevitablement, el qui l’escolti rebrà aquests inputs, aquestes connotacions i el resultat ho diu, i si sou curiosos, podeu llegir la lletra i allà hi trobareu coses molt interessants.

El disc també es complementa o es tanca amb La Balanguera com a tercera peça del disc. En Damià Pons ha explicat que quan Joan Alcover va presentar La Balanguera l’any 1903 al Gran Hotel, ja la presentava amb aquesta idea d’himne. Aquest disc neix amb voluntat de ser un himne per una generació de nous agermanats?

TQ: Jo crec que estam oberts, però sempre han de ser el poble o els oients els qui ho acabin decidint. En tot cas, crec que la nostra cultura, la cultura catalana, ens defineix com a poble. Hem volgut anar, sense posar cap bandera, només fent música, ja en sabíem fer, però ara una mica més, almenys en el meu cas. Per les companyies, pel nivell que hem aconseguit, hem passat per quatre estudis, cadascú ha gravat la seva part i ho hem fet amb molt de detallisme, perquè sinó ja no tenia sentit fer això. Jo som expert en fer les coses amb més ganes que mitjans, però en aquest cas, les ganes no podien suplir els mitjans i d’això, en Biel Font és un dels grans responsables. Amb la feina, també dels estudis, però sense aquesta feina que ha posat tothom, en Pau Mas, evidentment, i tothom que hi ha intervingut.

BF: Moltíssimes vegades tenim un procés creatiu de les cançons i després hi ha un procés d'enregistrament, nosaltres vàrem entremesclar les dues coses, a mesura que anàvem fent el procés creatiu, també anàvem fent l’enregistrament. I és ben cert el que diu en Tomeu, nosaltres sabent que el món anava com anava, perquè érem en plena pandèmia, vàrem caure dins aquella pau de poder fer això i tenim molta sort de poder comptar amb tot aquest talent, des dels estudis que ens han ajudat, a tots els músics, com en Pau, com en Manel, com en Josep, com molts que trobareu al llibret. I també hem comptat amb els estudis Dúctil que estan encapçalats per Damià Rotger, el poeta menorquí, i per les magnifiques il·lustracions de na Mireia Cabaní. Entre en Damià i na Mireia han fet que aquest disc es pugui veure amb bons ulls i sabent que la bona seva bona feina intenta correspondre a aquest àudio, té punts grandiloqüents, punts de força, punts èpics..., i la part gràfica també ho havia de tenir per força i creim que s’ha aconseguit i des d’aquí els hi volem agrair.

A la part musical, el primer que me ve al cap quan escolt l’inici és el so mediterrani, tal vegada s’està pervertint un poc aquesta idea, per qüestions publicitàries, però me referesc a aquest so que des dels Països Catalans s’havia fet o havia tengut molta presència durant molts d’anys i que ens connecta amb el nord d’Àfrica, ens connecta amb les altres illes mediterrànies...

TQ: Jo crec que hi ha tres punts, un és aquesta mediterraneïtat que, a més, torna a donar sentit d’ànima al disc perquè torna a ser la personalitat de la nostra illa, Mallorca, dels Països Catalans evidentment, però també d’aquesta Mediterraneïtat. Jo sóc molt fan d’en Jafudà Cresques, d’aquell mapamundi que era la Mediterrània, el mapamundi català. Idò hi ha una part, que és aquesta, però també n’hi ha una altra que és com a clàssica, almenys beu una mica del clàssic. I també hi ha la part més d’autor i la part de músics més de batalla que també la tenim. Aquestes tres peces, jo crec, conformen una mescla de tradicional, de simfònic...

BF: Amb el musical, vàrem tenir diverses opcions i una d’elles, la que hem triat, va ser combinar elements clàssics amb elements folklòrics i elements de la cançó d’autor. Per tant, hem aconseguit que la música d’en Tomeu prengués una volada impressionant perquè, per exemple, amb el piano i els llaüts aconseguíem la música mediterrània, però amb un toc més clàssic, més perfumat. I bé, ens queden tots aquests passatges, fins i tot hem ficat tocs de blues, guitarres elèctriques... I la cançó cabdal, que és la de ‘Damunt la mar’, la idea és que va fent canvis, fent onades, perquè clar, una cançó de quinze minuts i busques, com aquesta, és important que faci canvis i aquí podreu descobrir tot el folk i tot el clàssic que hi ha en aquesta cançó.

Pau, m’imagin que has gaudit molt, tu sempre hi ets a tots els trulls, toques tots els pals.

Pau Mas: Jo pas molt de gust. Jo el que sempre dic d’en Tomeu, és el segon àlbum que faig amb ell, que és molt fàcil. De fet, vàrem començar a tocar plegats perquè sí, un dia a Sa Factoria que tenia un concert i d’allà va sorgir un poc tot això també. I en Tomeu, de la música mediterrània, ho té tot, perquè té espipellades de músiques del nord, del sud, de l’est i de l’oest, i això és el que fa que la seva música ens doni aquest caire que, la sents i te resulta familiar. Però bé, al final és la fusió i haver-me donat l’oportunitat d’opinar damunt els seus temes, realment acompanyar-lo, perquè en Tomeu fa una feina molt bona amb ell mateix i la guitarra i pot anar per tot, realment només és acompanyar-lo i pujar-li, a vegades, el volum, però en cap cas és envair i sobretot la facilitat de poder intercalar arranjaments.

TQ: En Pau també fa una feinada, de donar color, donar força, ho fa des de fa moltíssim de temps i encara que sigui molt jove, duu un rodatge a damunt. I jo ja sabia que hi ha un esperit simfònic a més dels coneixements i tots els fonaments tradicionals, també hi ha la intuïció.

PM: Jo crec que hem d’aprofitar tot el possible i a tothom, hem de poder ajuntar els que són més de jazz, amb els que són més de clàssica, en el mateix tema, i això no té preu. No hem de menysprear res, a vegades la gent encasella molt les persones pel què fan i per sort o per desgràcia, jo el que he fet és unificar el que jo toc.

Agafant això que diu en Pau que tu, Tomeu, pots anar a qualsevol lloc amb la teva guitarra i veure ara, en aquest disc, que toques amb tants de músics, ho hem d'interpretar com una versió millorada?

TQ: Sense cap dubte, ho hem xerrat i n'estic molt agraït a tothom, però especialment amb en Biel Font perquè gairebé és un pacte de quan va néixer això. Ell aguantava el llistó, no volia que res anàs per davall i a mi m’ha ajudat a dignificar-me a mi mateix. El que comentava abans, està bé tenir moltes ganes i no tenir mitjans i enregistrar les coses així com es poden, però poder fer una cosa ben feta, planificada, que soni bé, en la que les interpretacions de cada un ajuden a pujar el so... A més, crec que en aquesta obra hi té tot el sentit.

Aquest disc és un disc preciós, amb un quadernet i unes il·lustracions guapíssimes, a banda d’això, també es pot trobar en format digital?

BF: Sí, es pot trobar a qualsevol plataforma digital, la nostra editora discogràfica ‘Cas músic’ ens ho va gestionar, n’Eugènia Gallego ens va explicar que el disc està disponible a 51 plataformes, es pot escoltar a qualsevol part del món. També està disponible a Youtube, i d’aquí poc hi haurà disponible un vídeo de ‘Damunt la mar’ amb el qual la gent podrà gaudir del directe, tocada de veres, des d’un estudi i amb bona qualitat. És una versió de la cançó, fresca, diferent i en directe.

On es pot comprar el disc?

BF: Òbviament, a Can Alcover es pot trobar, i nosaltres mateixos hem fet una distribució i tenim deu punts de veda, nou a Palma (Can Alcover, Quart creixent, Can Salat, Can Vinagre, Bar la Crema, Suit River, Papereria Clips, Bar Riu Dolç i Musical Villa Roma) i un a Manacor (Discos Baba).

Fareu directe? Hi haurà gira?

BF: Ens hem apuntat a algunes mostres o certàmens com per exemple el Mercat de música de Vic o la Fira de Manresa. Ens encantaria poder assistir-hi. I a nivell de les Balears tenim algunes propostes com per exemple de l’Obra Cultural de Manacor, de Sineu i de Binissalem. Tenim un petit format de presentació que el vàrem estrenar al Museu de Mallorca a mode de roda de premsa i vàrem quedar molt contents.