Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) publica avui el seu segon llibre després del debut literari el 2008 amb El misteri de l'amor. A través de Setembre, octubre i novembre Oliver relata el dia a dia de l'escalador de psicobloc Miquel Riera, però també els seus pensaments més íntims.

“De vegades també sembla que viure a Mallorca converteix la meva presència en un fet inexpl?cable”, em pot explicar per què d'aquesta primera frase en gran a les dues primeres pàgines del llibre?
Moltes vegades a Barcelona es té la imatge dels mallorquins, com si vivíssim a Islàndia i quan arribes allà queden al·lucinats. Per un barceloní la presència a Barcelona d'un mallorquí és inexplicable.

Potser si no fos de Mallorca no hauria tingut tants seguidors al Principat?
Podria ser que la meva presència a Barcelona està més cotitzada pel fet de viure a Mallorca. (Riu)

Per què va decidir fer un llibre d'un escalador com a eix conductor?
Tenia al meu abast un escalador importantíssim i al cap de dos dies vaig descobrir que també era un tipus absolutament divertit, atípic i extraordinari.

Eren amics?
No ens coneixíem. De fet no vaig decidir fer un llibre d'un escalador. Volia fer un llibre basat en qualque cosa de la realitat, em feia ganes fer un reportatge que no fos un llibre de ficció. Després vaig conèixer en Miquel i ho vaig tantejar una mica... Si després d'estar dos dies amb ell hagués vist que no me'n sortiria, no ho hauria tirat endavant. Ha anat molt millor del que em pensava.

En el llibre també hi ha un espai pels polítics. “(...) vull anar al Palma Arena. És d'on va treure els diners en Jaume Matas perquè el volguessin posar a la presó”.
D'en Matas deia moltes coses que les vaig treure perquè no tenien gaire interès. Al final només vaig deixar aquesta frase. Sabia cert que posarien en Matas a la presó, però no ho podia posar.

El president Bauzá té el seu 'moment de glòria' al llibre.
El tema del TIL (Tractament Integrat de Llengües) és actualitat, una actualitat molt compromesa. No podia fer un llibre emmarcat de setembre a novembre del 2013 i obviar tot el que va passar, per exemple, la manifestació dels 100.000.

Com valora la gestió de José Ramón Bauzá?
Té una mentalitat completament oposada a la comunitat docent i ell caparrut que vol seguir amb la seva política perquè és autoritari. Ell comanda i vol imposar la seva voluntat i li és igual que tothom li digui que afluixi i rectifiqui. Segueix amb les seves idees que no sé d'on han sortit.

Diu que ja sabia cert que Matas aniria a la presó. Pot preveure si guanyarà tornarà a guanyar el PP les eleccions?
No ho sé, però jo crec que no. Ha tingut molt mala imatge, crec que li està anant molt malament. No llegeixo el diari perquè em poso nerviós. No tornarà a guanyar les eleccions, ha caigut molt malament a tothom. A escala d'imatge és el pitjor que hem tingut mai.

Aquesta última legislatura ha estat dolenta també pel món cultural?
Quan començàvem a tocar hi havia unes ajudes per viatges que al principi les havíem demanades. Després ja no va fer falta demanar-les i les partides fixes van desaparèixer. Quan vam rebre el Premi Nacional de Cultura, una de les coses que van destacar va ser la nostra iniciativa independentment de les ajudes.

Al llibre parla de l'adéu d'Antònia Font. No volia dissoldre el grup com es desprèn d'alguna de les seves frases?
Sí, però ho penses, ho decideixes amb els companys i dissols el grup. Quan va sortir anunciat ja feia mesos que ho teníem decidit però en el moment en què ho veus publicat dius “hòstia!” hi penses aviam si no l'haurem cagada, és un sentiment inevitable i humà. A dia d'avui crec que la decisió va ser encertada, s'estan dedicant tots als seus projectes personals. Una cosa molt important, Antònia Font no ha desaparegut hi ha els discos, els vídeos... Els músics d'Antònia Font hem deixat de fer discos i d'anar de gira, però Antònia Font no ha desaparegut, això és importantíssim. El que era Antònia Font gairebé era més important que la nostra pròpia activitat com a músics.

Quins plans de futur té?
L'any que ve faré un disc i voldria fer una continuació d'aquest llibre, però amb bicicleta. Tinc un projecte de 'ciclosofia'. Seria el mateix format d'aquest llibre. Volem fer les Balears en bicicleta, no sé què passarà. Es tractarà d'analitzar la realitat.

La ruta serà sol o acompanyat?
Sol seria una opció i acompanyat en seria una altra.

El recorregut?
Improvisaré.

Algun projecte més?
Potser amb el Col·lectiu Eternity (Portet, Sisa i jo) amb qui hem fet una gira de cançons de tots, podríem fer un disc de cançons noves.

No li agradaria entrar en política per poder canviar les coses?
No. Crec que els polítics cada vegada són menys necessaris i actualment inclús han començat a perjudicar la societat i a molestar-la. Amb la crisi tothom s'ha començat a autogestionar i té negocis que funcionen a escala local i les lleis i els decrets només posen través a què la gent pugui treure el cap. No necessites ningú que et comandi. Avui en dia hi ha prou recursos per viure sense autoritat, només cal un canvi ideològic. Els polítics són perjudicials.