Ja queda menys perquè el sistema hidràulic de les síquies dels molins de Selva, Inca i Búger sigui declarat Bé d'Interès Cultural (BIC). La Universitat de les Illes Balears ha informat favorablement sobre la proposta que formulà el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca per al reconeixement com a BIC, amb categoria de monument, del sistema hidràulic de les síquies dels molins. L'informe de la UIB era indispensable perquè aquests elements poguessin tenir la catalogació esmentada i, per tant, estiguessin protegits per evitar-ne la desaparició. Ara s'obrirà un període d'al·legacions durant el qual es podran presentar queixes i reclamacions. Posteriorment, se'n duria a terme l'aprovació i es posaria punt final a un procés que s'inicià per setembre de 2008.
Biel Cerdà, director insular de Patrimoni, ha manifestat que "la declaració com a BIC de les síquies dels molins és molt positiva, atès que aquests elements de canalització varen tenir molta importància per al desenvolupament social dels pobles de les Illes Balears". En aquest sentit, Cerdà confessa que des de la Conselleria de Cultura i Patrimoni "continuarem potenciant la investigació dels sistemes hidràulics de Mallorca, perquè hi ha moltes canals que no estan protegides i que poden desaparèixer, cosa que a la llarga és una pèrdua històrica i cultural per als mallorquins."
Investigació
Els béns estudiats constitueixen un complex hidràulic format per una síquia principal de 3.480 metres que inclou una sèrie de canals annexes, rescloses i llambordes que permetien el funcionament d'una filera de sis molins d'aigua. Al llarg del recorregut de la síquia pels pobles de Selva, Inca i Búger es troben, a més, altres elements relacionats amb aquests sistemes, com són sínies, aqüeductes i fibles, que tenien la finalitat de regar les terres i els horts pròxims.
L'informe de la UIB va més enllà de la petició del Consell i demana, a més, que es tingui en compte un tram del recorregut de la síquia, passat el molí de Son Barraca, que gairebé ha desaparegut per culpa de l'erosió.
Les primeres informacions que s'han trobat sobre els molins daten del segle XIII, època de la conquesta catalanoaragonesa, i també amb motiu del repartiment de les terres executat pel rei Jaume I. En tota la seva història, han proveït d'aigua les terres dels municipis als quals pertanyien, però durant el segle XIII i fins al XIX la titularitat de les aigües d'alguns molins era del Reial Patrimoni, encara que els propietaris d'aquestes construccions hi tenien dret d'empriu. A causa de la construcció de camins i fr l'erosió soferta per la meteorologia, algunes síquies es troben en mal estat i n'hi ha que s'han vist envaïdes en gran part per la vegetació, com a conseqüència del seu abandonament.
