L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que depèn de la Direcció General de Política Lingüística, ha presentat la memòria d’actuacions dels primers tretze mesos d’existència. En la memòria es remarca el volum de casos registrats, especialment si es compara amb les dades dels organismes anàlegs del País Valencià i Catalunya. Això denota un interès notable entre els ciutadans de les Illes Balears per a adreçar-se a l’Oficina, ja sigui per a denunciar situacions que han considerat que implicaven la vulneració de drets lingüístics o bé per a obtenir informació sobre la matèria.

Més de 200 casos atesos, la majoria reclamacions

Entre el 4 de desembre de 2020 i el 31 de desembre 2021 s’han atès 208 casos. D’aquests, el 80 % s’han iniciat a partir de les sol·licituds formulades per ciutadans i el 20 % restant s’han iniciat d’ofici. La majoria, un 82 %, són reclamacions, mentre que els suggeriments representen el 12 % i les consultes el 6 %. Per àmbits, el que ha generat més casos arribats a l’Oficina és l’Administració pública, amb el 83 %, la majoria dels quals afecten la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o organismes del sector públic instrumental. En l’àmbit privat s’hi han registrat el 16 % dels casos.

Dels 172 casos relatius a l’Administració pública, n’hi ha 119 que afecten la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o organismes del seu sector públic instrumental; 35 que afecten l’Administració local; 4 que afecten l’Administració insular; 4 de l’àmbit de l’Administració de l’Estat a les Illes Balears; 1 de l’Administració de justícia, i 9 que fan referència a l’Administració en general o a combinacions d’administracions.

Des de l'Oficina han destacat l'altra proporció de casos a les administracions públiques (83 %), en comparació amb l’àmbit privat (16 %). A més, encara dins les administracions públiques, s’observa el predomini de casos que afecten l’Administració autonòmica (el 58 % del total de casos). «Això no vol dir necessàriament que l’àmbit públic ―i, més concretament, l’Administració autonòmica― sigui on es produeixen més situacions que impliquen la vulneració de drets lingüístics. Més aviat, les dades reflecteixen que els ciutadans, en general, tenen més assumit que en aquest àmbit han de poder exercir els seus drets lingüístics sense problemes», apunten.

La normativa

La normativa que regula els usos lingüístics d’aquestes administracions estableix que la llengua catalana, com a llengua pròpia de les Illes Balears, ho és també del Govern, del Parlament i dels consells insulars i, en general, de l’Administració pública, de l’Administració local i de les corporacions i institucions públiques dependents de la comunitat autònoma.

«Atès que la llengua catalana i la llengua castellana són totes dues llengües oficials, l’Administració les ha d’emprar preceptivament segons la forma regulada per la llei, la qual estableix que el català és la llengua d’ús normal i general en les actuacions de les administracions esmentades més amunt, i preveu els casos en què s’ha d’emprar la llengua castellana (per exemple, en l’atenció o en les comunicacions i notificacions individualitzades), precisament, per salvaguardar els drets lingüístics de les persones que volen relacionar-se amb l’Administració en aquesta llengua cooficial», explica l'Oficina.

A més, remarca que la doble oficialitat «no implica l’ús simultani sistemàtic de les dues llengües oficials, atès que el català, com a llengua oficial, té plena validesa per si mateix sense la necessitat de la concurrència del castellà».

Els casos a l'Administració autonòmica

• Conselleria d’Educació i Formació Professional
S’han registrat 10 casos que afecten la Conselleria d’Educació i Formació Professional, un dels quals s’ha arxivat per manca de base jurídica. Dels 9 restants, un era una consulta i la resta, reclamacions. D’aquestes darreres, 7 casos s’han resolt i en un altre cas a hores d’ara no s’ha obtingut informació que permeti concloure si el problema objecte de la reclamació s’ha solucionat.

Dels 7 casos que s’han resolt, cal destacar-ne 3 que afecten el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca motivats per la manca d’adequació dels usos lingüístics del centre a la normativa que regula aquesta matèria i al propi projecte lingüístic. A partir de la intervenció de l’Oficina, els responsables del Conservatori i la mateixa Conselleria han adquirit el compromís que el centre incorpori l’ús normal de la llengua catalana en aspectes com la docència, els usos administratius, els actes públics, etc.

• Conselleria de Mobilitat i Habitatge
Hi ha 6 casos referits a aquesta Conselleria, relatius a la llengua de les comunicacions escrites, de les comunicacions orals i de la retolació. Un dels casos s’ha arxivat perquè la sol·licitud no complia els requisits quant a la informació proporcionada i la persona interessada no va esmenar la mancança. Dels altres 5 casos, 3 han quedat resolts (2 afecten el Consorci de Transports de Mallorca i un, la mateixa Secretaria General). En els altres 2 casos, que afecten l’entitat Ports de les Illes Balears, de moment no s’ha obtingut cap resposta.

• Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació
S’han registrat 3 casos que afecten aquesta Conselleria. Es tracta de 2 suggeriments anònims que fan referència a l’incompliment de la normativa sobre l’ús de la llengua catalana en les intervencions per raó del càrrec i en les comunicacions amb els treballadors públics. Aquests casos requereixen actuacions que superen l’àmbit d’intervenció de l’Oficina. L’altre cas és una reclamació d’ofici que afecta el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA), en què a hores d’ara no s’ha obtingut cap resposta.

• Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball
S’han registrat 6 casos que afecten aquesta Conselleria, 5 dels quals es refereixen a les comunicacions escrites. D’aquests, se n’han resolt 3: 2 de referits al Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) i un que afecta la Direcció General de Turisme. En els altres 2 casos, un de referit al SOIB i un altre que afecta l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), de moment no s’ha obtingut resposta. Finalment, un cas (un suggeriment anònim) fa referència a la llengua de les intervencions per raó del càrrec i requereix actuacions ulteriors.

• Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat
S’han registrat 3 casos referits a aquesta Conselleria, un dels quals, relatiu a retolació institucional, afecta simultàniament l’empresa Mercadona. Aquest cas s’ha resolt gràcies a la implicació tant del personal responsable del Programa de Policia Tutor com de la mateixa empresa. Els altres 2 casos fan referència al Servei de Prevenció de Riscs Laborals de la Direcció General de Funció Pública (sobre la llengua del material d’una acció formativa) i al Centre d’Emergències 112, dependent de la Direcció General d’Emergències i Interior (sobre la llengua d’atenció oral del servei 112). Els 2 casos han quedat resolts.

• Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura
S’ha registrat un suggeriment referit a aquesta Conselleria, concretament sobre la manca de versió en llengua catalana del DIR318 a disposició dels ciutadans. Arran de diverses gestions, la Direcció General de Modernització i Administració Digital s’ha compromès a resoldre aquesta qüestió.

• Conselleria d’Afers Socials i Esports
Hi ha un cas relatiu a aquesta Conselleria, que afecta concretament la Direcció General de Serveis Socials i que ha quedat resolt. D’altra banda, arran d’un cas que afecta un club esportiu privat que rep ajuts, entre d’altres, de la Direcció General d’Esports, es va fer una intervenció davant aquesta Direcció General que a hores d’ara no ha rebut resposta.

• Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius
L’únic cas, d’ofici, que afectava aquesta Conselleria, concretament per l’absència de la llengua catalana en la retolació provisional que s’exhibia a l’Institut d’Innovació Empresarial amb informació sobre l’ús de màscares, finalment es va arxivar per caducitat de l’objecte.

• Conselleria de Salut i Consum
Deixant de banda els casos que afecten el Servei de Salut, que, a causa del volum que representen, són analitzats a banda, l’Oficina ha registrat 3 casos que fan referència a aquesta Conselleria: un, que s’ha resolt, afecta la Direcció General de Consum i feia referència a les comunicacions escrites vinculades a un expedient. Els altres 2 casos afecten la Direcció General de Salut Pública i Participació, un dels quals (sobre la llengua de la pàgina web) ha quedat resolt, mentre que en l’altre cas (sobre la llengua en què es publiquen els informes epidemiològics) de moment no s’ha rebut cap resposta que permeti saber si s’ha duit a terme cap actuació.

• Servei de Salut de les Illes Balears
El Servei de Salut de les Illes Balears és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat durant el període comprès entre el desembre de l’any 2020 i el desembre de l’any 2021: 79 sobre un total de 208, la qual cosa representa un 38 % del total i un 66 % dels casos que afecten l’Administració autonòmica. Per aquesta raó, s’ha considerat oportú dedicar-hi un apartat propi.

D’aquests 79 expedients, 3 s’han arxivat perquè no tenien base jurídica i un quart també s’ha arxivat perquè la informació continguda en la sol·licitud era insuficient i la persona interessada no va atendre el requeriment de l’Oficina de completar-la. Un altre cas era una consulta, que va ser atesa per l’Oficina. Els 74 expedients restants (70 reclamacions i 4 suggeriments) fan referència a les comunicacions orals (35), a les comunicacions escrites (34) i a la retolació (15). Els 35 casos en què s’han produït problemes en les interaccions orals entre els pacients i el personal dels serveis sanitaris impliquen la impossibilitat de l’usuari d’expressar-se en llengua catalana perquè l’interlocutor que l’havia d’atendre no l’entenia, de manera que l’usuari es trobava en la disjuntiva d’haver de triar entre exercir el seu dret lingüístic o renunciar-hi per poder rebre el servei. En 12 dels 35 casos la manca de competència en llengua catalana per part del personal va anar acompanyada d’actituds poc respectuoses cap a l’usuari que intentava exercir el dret d’expressar-se en aquesta llengua oficial, una circumstància que encara fa més greu la vulneració del dret. D’altra banda, en 5 dels 35 casos la reclamació fa referència no només a la manca de comprensió de la llengua catalana per part del personal sanitari, sinó també a la manca d’atenció activa en aquesta llengua (és a dir, al fet que el pacient no era atès en català). Quant als 34 casos registrats amb relació a les comunicacions escrites, el fet que aquestes comunicacions no es produeixin en llengua catalana quan l’usuari no ha demanat rebre-les en castellà, a banda de contravenir la normativa, impedeix al ciutadà relacionar-se normalment en llengua catalana amb un organisme públic, un dret reconegut per llei.

Pel que fa a la retolació, s’han registrat 15 casos que hi fan referència. La retolació també és un aspecte directament relacionat amb els drets lingüístics dels ciutadans, en la mesura que contribueix a configurar un paisatge lingüístic que pot predisposar el ciutadà a emprar la llengua (quan aquesta hi és present amb normalitat) o bé el pot inhibir de fer-ho (quan no hi és present).

Atesa la complexitat del Servei de Salut, l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha anat assajant diferents estratègies d’actuació i els resultats de totes les gestions ha estat desigual. A banda de la consulta atesa per l’Oficina, en 47 dels 74 casos restants s’ha arribat a algun tipus de solució, tot i que en 30 d’aquests 47 casos s’ha detectat la necessitat de fer un seguiment de la solució comunicada pel Servei de Salut, atès el caràcter recurrent d’alguns problemes. D’altra banda, la solució definitiva d’una part dels expedients (els referits a les comunicacions electròniques) depèn del desenvolupament i la implementació d’eines informàtiques en què els tècnics responsables del Servei de Salut feien feina en el moment de tancar aquesta memòria. Finalment, un dels casos, que afecta simultàniament la sanitat pública i la sanitat privada, requereix dur a terme més actuacions. En la resta de casos (26), a hores d’ara les gestions de l’Oficina no han obtingut cap resposta del Servei de Salut.

D’acord amb l’article 13.2 del Decret 89/2019, 20 i atesa la quantitat de casos que afecten l’àmbit de l’atenció sanitària pública registrats per l’Oficina, la Direcció General de Política Lingüística i el Servei de Salut, a final de l’any 2021, varen promoure la creació del Grup de Treball sobre Llengua i Qualitat Assistencial, amb els objectius de garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans i de millorar l’atenció assistencial.

Consells i ajuntaments

A l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics hi han arribat 39 casos que afectaven alguna administració local: ajuntaments o organismes que en depenen (35) i consells insulars o organismes que en depenen (4).

Pel que fa als 35 casos dels ajuntaments, 4 s’han arxivat per manca de base jurídica i un, perquè la informació aportada era insuficient per tramitar la sol·licitud i la persona interessada no ha atès el requeriment de completar-la. La resta de casos (30) corresponen a 2 consultes, 22 reclamacions i 6 suggeriments. Les reclamacions i els suggeriments tracten de qüestions com les comunicacions orals (10 casos), les comunicacions escrites (12 casos) o la retolació (10 casos).21 Els ajuntaments afectats per les reclamacions i els suggeriments, així com els resultats obtinguts en cada cas, s’indiquen a continuació:

─ Ajuntament d’Alaior: un cas relatiu a la retolació de la via pública. No s’ha rebut una resposta concloent de l’Ajuntament sobre la resolució del cas, tot i que ha comunicat la voluntat de considerar la qüestió.
─ Ajuntament de Búger: un cas relatiu a les comunicacions de la policia local que finalment s’ha solucionat.
─ Ajuntament de Campos: 2 casos relatius als usos lingüístics a la piscina municipal. L’Ajuntament ha informat que l’empresa responsable de la gestió ha adequat la retolació de la instal·lació i la documentació a la normativa que regula els usos lingüístics.
─ Ajuntament de Capdepera: un cas relatiu a l’atenció oral, finalment resolt.
─ Ajuntament de Maó: 2 casos, un sobre retolació viària (al qual es fa referència més avall) i un altre sobre l’atenció oral automatitzada, que finalment s’ha solucionat.
─ Ajuntament de Muro: un cas relatiu a l’atenció oral del personal de l’empresa que presta el servei de vigilància de les platges del municipi. De moment no s’ha rebut cap resposta de l’Ajuntament.
─ Ajuntament de Sant Lluís: 2 casos, un sobre retolació viària (al qual es fa referència més avall) i un altre sobre la llengua d’atenció telefònica, que l’Oficina va poder comprovar que s’havia solucionat.
─ Ajuntament des Castell: 2 casos, un sobre retolació viària (al qual es fa referència més avall) i un altre sobre la llengua de la revista municipal. En aquest segon cas per ara no s’ha rebut resposta de l’Ajuntament.

L’Ajuntament de Palma és el que, a causa de les dimensions del municipi i de la institució, acumula més reclamacions i suggeriments (8 i 4, respectivament), que afecten directament el mateix Ajuntament o organismes que en depenen. En 6 d’aquests casos, l’Ajuntament ha comunicat que el problema detectat s’havia solucionat o que s’havien fet les gestions necessàries per posar-lo en via de solució. Hi ha 2 casos, relatius a les eines de l’administració digital i a les comunicacions per raó del càrrec, que requereixen actuacions d’abast ampli que necessiten temps. Així mateix, hi ha un cas relatiu a l’empresa EMAYA en què per ara no s’ha obtingut una resposta concloent de l’Ajuntament sobre la resolució del problema detectat. Finalment, hi ha 3 reclamacions que fan referència a l’absència de la llengua catalana en l’oferta esportiva de l’Institut Municipal de l’Esport. En aquests casos, l’Ajuntament ha comunicat la voluntat de corregir el problema detectat, tot i que a hores d’ara l’Oficina no disposa d’informació sobre els resultats.

Cal assenyalar, així mateix, que hi ha 7 casos referits a la llengua de la retolació viària. Afecten els ajuntaments de Binissalem, es Castell, Inca, Maó, sa Pobla, Sant Lluís i Santanyí. La resolució d’aquests casos depèn de la revisió de la interpretació de la normativa estatal en aquesta matèria que ha promogut la Direcció General de Política Lingüística, i que implica la possibilitat de continuar aplicant en aquest àmbit la normativa autonòmica que regula l’ús de les llengües oficials en la retolació pública.

Finalment, cal fer referència a 3 casos que afecten el Consell Insular de Mallorca (una consulta, una reclamació i un suggeriment) i un cas que afecta el Consell Insular d’Eivissa (una consulta).

Administració de l'Estat a les Balears

En aquest apartat es fa referència a 6 casos originats en aquests àmbits: 4 que afecten l’Administració General de l’Estat a les Illes Balears, concretament els cossos i forces de seguretat (3 casos) i l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET, un cas); un que afecta l’Administració de justícia, i un que afecta una corporació de dret públic, concretament el Col·legi Notarial de les Illes Balears.

En els 3 casos referits als cossos i forces de seguretat es denunciaven els problemes que havien tengut diversos ciutadans quan es varen adreçar en català a membres de la Policia espanyola o de la Guàrdia Civil. En tots els casos s’ha obtingut una resposta dels responsables dels cossos implicats en què manifesten el compromís de no tolerar cap tipus de discriminació lingüística i expliquen els protocols d’actuació que segueixen per evitar que es produeixin. En el cas de l’AEMET, de moment no s’ha rebut cap resposta informativa sobre les mesures que eventualment s’hagin pogut prendre.

Quant al cas que afecta l’Administració de justícia, l’actuació de l’Oficina ha estat de naturalesa informativa sobre el marc normatiu que regula els usos lingüístics en aquest àmbit i la campanya promoguda per la Direcció General de Política Lingüística i altres organismes vinculats a la judicatura i el món del dret per promoure l’ús del català en aquest context.

Finalment, el cas que afectava el Col·legi Notarial de les Illes Balears, relatiu a la no disponibilitat de determinada documentació en llengua catalana, ha quedat resolt amb la incorporació d’aquests documents a la web del Col·legi.

Altres casos referits a l'Administració

Respecte dels 9 casos relatius a l’Administració en general o a diferents combinacions d’administracions, assenyalen que 5 s’han arxivat, per manca de base jurídica de la reclamació (4 casos) o per caducitat de l’objecte de la reclamació (un cas). Els altres 4 casos corresponen a 2 suggeriments (sobre la llengua dels mitjans de comunicació i sobre la necessitat de difondre una campanya institucional per donar a conèixer els drets lingüístics), una consulta (sobre la interpretació de la normativa lingüística) i una reclamació. Aquesta darrera, motivada per l’absència del català en un perfil oficial a la xarxa Twitter, de moment no ha obtingut cap resposta de la Universitat de les Illes Balears.