L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, que depèn de la Direcció General de Política Lingüística, ha presentat la memòria d’actuacions dels primers tretze mesos d’existència. En la memòria es remarca el volum de casos registrats, especialment si es compara amb les dades dels organismes anàlegs del País Valencià i Catalunya. Això denota un interès notable entre els ciutadans de les Illes Balears per a adreçar-se a l’Oficina, ja sigui per a denunciar situacions que han considerat que implicaven la vulneració de drets lingüístics o bé per a obtenir informació sobre la matèria.

El secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, ha fet èmfasi en el compromís del Govern amb els drets lingüístics i ha fet valer l’Oficina com «una eina més per afavorir la seguretat lingüística i perquè els catalanoparlants puguin expressar-se sempre en la seva llengua de manera normal». Per la seva banda, la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha explicat que la feina de l’Oficina «ha servit per canviar determinades situacions i difondre argumentari».

Més de 200 casos atesos, la majoria reclamacions

Entre el 4 de desembre de 2020 i el 31 de desembre 2021 s’han atès 208 casos. D’aquests, el 80 % s’han iniciat a partir de les sol·licituds formulades per ciutadans i el 20 % restant s’han iniciat d’ofici. La majoria, un 82 %, són reclamacions, mentre que els suggeriments representen el 12 % i les consultes el 6 %. Per àmbits, el que ha generat més casos arribats a l’Oficina és l’Administració pública, amb el 83 %, la majoria dels quals afecten la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o organismes del sector públic instrumental. En l’àmbit privat s’hi han registrat el 16 % dels casos.

Del total de 208 casos, 23 s’han arxivat i 117 han quedat tancats. Els que eren reclamacions o suggeriments (105) s’han resolt de manera que la causa de la vulneració dels drets s’ha corregit o bé s’ha obtengut una declaració o un compromís de l’altra part implicada en el sentit d’esmenar l’aspecte problemàtic. En 16 casos la resolució del problema detectat requereix actuacions de llarg abast, que impliquen diferents actors i una dedicació de temps important. Finalment, hi ha 52 casos en què, en el moment de tancar la memòria, no s’havia obtengut resposta de la part afectada.

En la memòria s’explica que l’Oficina no ha detectat cap cas de vulneració de drets lingüístics per l’ús del castellà. Si bé l’Oficina ha rebut 16 reclamacions o suggeriments referits a aquest idioma, els fets comunicats no constituïen la vulneració de drets lingüístics, la qual cosa s’ha explicat a les persones interessades. Tots els casos de vulneració de drets lingüístics detectats per l’Oficina, per tant, estan relacionats amb l’ús de la llengua catalana. La principal conclusió que se n’extreu és l’existència d’un problema que afecta els ciutadans de les Illes Balears que volen exercir el dret d’emprar la llengua pròpia de l'arxipèlag: la manca de seguretat lingüística que la nostra societat els ofereix i que es tradueix en les dificultats amb què topen per a poder dur a terme moltes de les activitats de la vida quotidiana, amb normalitat, en català.

La memòria de l’Oficina es pot consultar en aquest enllaç: www.caib.cat/sites/oficinadretslinguistics/ca/memoria_2020-2021/