No ha estat un dissabte qualsevol. Cel ennuvolat, pols en suspensió i platges buides. Un ferry surt del port de Palma quan comencen a caure quatre gotes.

Amb la precisió d'un rellotge, a les 11.30 hores, desenes de persones ja són darrera la pancarta de la Plataforma contra els Megacreuers, a les escales de la Seu.

No cal esperar més temps, tanmateix no s'espera la presència del Conseller d'Economia, Treball i Turisme, així com tampoc la del President de l'Autoritat Portuària. No. Ells varen ser els encarregats de donar la benvinguda al primer creuer que va fer escala a Palma, dijous passat, després de quinze mesos de paralització de l'activitat dels creuers, però avui no han assistit a aquesta mobilització.

En el seu lloc, representants de la trentena d'entitats socials, ecologistes i veïnals que conformen la Plataforma contra els Megacreuers, organització local que s'ha adherit a la concentració unitària simultània amb altres ciutats: Barcelona, València, A Corunya i Vigo; s'han concentrat a Palma per demanar tant al Govern espanyol com a les administracions autonòmiques i locals que torni a limitar l'arribada dels creuers als ports espanyols per raons «de salut pública, d'emergència climàtica i d'impacte social.»

Sota una lleugera pluja que ha durat el mateix temps que la lectura del manifest de protesta, llegit per dos portaveus de la Plataforma, i recolzada pels aplaudiments dels assistents. Al manifest s'ha recordat que «Espanya és el segon país europeu amb més emissions de gasos amb efecte hivernacle procedents dels vaixells i el primer, per contaminació dels creuers.» I que «Palma és la segona ciutat més contaminada pels megacreuers.»

Han exposat que «davant la recent resolució del Govern central que aixeca el veto als creuers, des del 7 de juny, la Plataforma contra els Megacreuers exigeix que es decreti la moratòria sobre aquest tipus de turisme al port de Palma. Els motius són els mateixos que els plantejats fa dos anys: La necessitat d'estudiar i analitzar els impactes econòmics, socials i ambientals dels creuers sobre la ciutat i les Balears, per tal de posar limit a l'activitat turística dels megacreuers. Ara a aquests motius es sumen els derivats de l'alerta sanitària.»

Consideren que «l'activitat dels creuers és incompatible amb la protecció de la salut i el medi ambient per ser un turisme d'altes emissions contaminants, que causen enormes impactes sobre les poblacions destinatàries, els ecosistemes marins i els litorals.»

Així mateix, insten a les administracions autonòmiques i locals «a situar-se al costat de la ciutadania i el interès comú, en virtut de les seves competències sobre el medi ambient, salut i turisme, utilitzant tots els mitjans al seu abast per oposar-se a les ampliacions portuàries i al turisme dels creuers. Una activitat que posa en risc la qualitat de vida humana i la salut del planeta, i que genera enormes desigualtats. Una activitat que és supèrflua en un context de profunda crisi ecosocial i energètica. I que només afavoreix a quatre oligopolis que controlen el mercat global.»

Han afegit que «les organitzacions convocants arreu l'estat fan una crida especial a la ciutadania perquè prenguin consciència dels impactes del turisme de creuers i, en general, del turisme de masses centrat en la hipermobilitat. Proposam un tipus de vacances pròximes, de baix impacte, a favor de l'economia local i respectuoses amb el medi ambient.»

Per acabar dient que «la Plataforma contra els Megacreuers reitera la necessitat d'aplicació de la moratòria per a la definició d'una regularització de l'activitat creuerista basada en un diagnòstic i contrastat sobre els efectes de l'activitat dels creuers. Mentrestant, reitera la proposta de limitar l'afluència de megacreuers al port de Palma a un màxim d'un al dia.»