M. FUSTER. Manacor.
La ciutat de Manacor ha perdut el seu darrer republicà: Andreu Pascual Frau, més conegut com l'amo en Frau, que va ser l'impulsor de l'acte del 14 d'abril al cementeri de Son Coletes en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de tots aquells que lluitaren per la llibertat.
Ahir, la ciutat es va vestir de dol perquè, si bé per la seva ideologia Andreu Pascual, de 82 anys, havia tingut alguns enemics, l'amo en Frau era una bona persona que va romandre molts d'anys en silenci a causa de la dictadura franquista, que no deixava a ningú opinar d'una manera diferent.
Però tal vegada una de les decisions que no es poden perdonar ni als polítics ni al poble de Manacor és no haver deixat a Andreu Frau col·locar un monument dedicat a les víctimes de la Guerra Civil en el cementeri de Son Coletes, devora de la fossa comuna, on moriren moltes de persones assassinades pel fet de tenir una ideologia diferent de la dels repressors feixistes.
L'amo en Frau se n'ha anat d'aquest món sense veure realitzat un dels seus grans desigs: la col·locació del seu monument, fet de bronze, amb una sola inscripció: 1936 i la imatge d'un jove vestit de paisà. Andreu Frau havia sol·licitat a l'Ajuntament de Manacor, any rere any i de manera reiterada, sense caure en el desànim, l'autorització per instal·lar el monument i, sempre, encara que en alguna època governàs un pacte d'esquerres, aquesta petició es va denegar o simplement no va obtenir resposta.
Ni tan sols en la darrera legislatura, amb un pacte de progrés, Andreu Frau no va aconseguir que la seva escultura es pogués posar devora de la fossa comuna de Son Coletes. Quan demanaven a l'amo en Frau per què volia col·locar-hi aquella obra, ell contestava: «Perquè es tracta d'un acte de justícia en honor d'aquells que foren enterrats amb cal, en lloc de tenir un enterrament digne».
Andreu Frau venia d'una família de republicans i, per això, a alguns els mataren: «Quan vaig fer els 17 anys m'allistaren per fer el servei militar i, de llavors ençà, em vaig limitar a callar i a mirar perquè la por que vaig viure de jove, durant la Guerra Civil, em tenia aterrit. Fins i tot, en plena democràcia, encara tenc por de dir el que pens». Andreu Frau va dir aquestes paraules en una entrevista de fa uns anys, quan Diari de Balears encara s'anomenava Baleares.
