Ferran Aguiló
Amb arrels en el femer
Una flor no fa estiu i menys si les seves arrels són més inconsistents que l’estiu que pretén anunciar. La flor del PP que ens han anunciat aquesta setmana és l’arrelada en el suposat femer dels adversaris. Fems n’hi ha pertot, han assegurat, i sobre aquest merder aliè semblen disposats a anunciar la primavera.
Només els bàmbols
No és mala idea aixecar el veto que, de fet, té l’Agència Tributària sobre els càrrecs públics i passar-los pel mateix sedàs que la resta de ciutadans. Quan l’increment patrimonial ha estat grollerament engreixat en l’exercici de càrrec no és lògic que cap llum d’alarma es dispari en els totpoderosos ordinadors d’Hisenda. Ara bé, no tenim la Seu plena d’ous ni els corruptes seran glapits perquè s’investigui el seu patrimoni.
No són amics
El passat agost va fer un any de la sorpresa col·lectiva menys sorprenent que record: la crisi nord-americana de les hipoteques escombraries. En dotze mesos hem passat de la mirada distant i altiva, que assegurava que aquestes coses eren impròpies del nostre redol, a l’acollonament sobtat de mirar al terra, veure com era el mateix a ambdues parts de l’Atlàntic i que s’ha mogut talment una cobra ensinistrada al compàs del flabioler indi.
Esperit olímpic
Només l’aïllament radical m’hauria pogut estalviar el bombardeig mediàtic que els Jocs Olímpics han generat. D’entre l’agressió publicitària-informativa, he sentit un enfilall de perles dignes d’agreujar l’oïda més engalavernada. "L’esperit olímpic" és present en qualsevol paràgraf de més d’una frase i a ell li encolomen sentiments tan inexistents com el desig de fraternal pau o el valor igualitari de l’esport per sobre de la diversitat.
Servar la distància
És realment fàcil romandre un mes callat. Cert que, en llegir teories conspiratives sobre l’actuació professional de la Fiscalia, el primer instint és d’escriure per tal de rebatre collonades pròpies de comerciants d’odis. Però les vacances serveixen per veure la feina a distància, mirar-la amb recança i desempallegar-se d’inèrcies i mals costums.
Immolació de beneficis
Entre els defectes del capitalisme, no s’hi troba la immolació dels beneficis. Després de repassar l’inventari de financeres glapides en la megalomania de Grande, hem de donar la raó als que diuen que el sistema bancari espanyol pateix l’excrescència de les caixes d’estalvis.
Fins i tot els bons
El PP no vol fer el diagnòstic de les característiques locals de la crisi perquè seria fer autocrítica, i més s’estimen fer el ridícul que acceptar la part alíquota de culpa. El president Antich no vol fer previsions perquè només podria encertar a posteriori, i cada pedrada és peixet per a l’oposició.
Bona jugada
Tenir el marge d’actuació més ample és un dels pocs avantatges de l’oposició. Estaràs acaba de demostrar que ho sap i, el que és més important, ho ha aprofitat avançant les seves propostes anticrisi a les que avui farà el Govern per boca del seu president.
Tornar a la vida civil
Ningú no es mor de fam a Mallorca, però la normalitat és dura per a aquells que s’han avesat a ingressos desproporcionats a les seves capacitats i esforços. No hem de passar pena: si ara els expulsats de Calvià tornen a la vida civil, penjats hàbits i canongies, encara tenen una oportunitat de demostrar la vàlua que ni en el seu pas per la política ni en el seu levitar per assessories demostraren. Qui sap?
Dues maneres
És curiós saber que hi ha uns quants pobladors de les cases conegudes com Corea que, atiats per la política partidista, posen pals a les rodes de la reforma, exactament igual que fa el PP de Catalina Cirer a Cort. Després de la intervenció al Puig de Sant Pere –feta pel batle Aguiló–, aquest és el primer pla de reforma integral d’un barri que no té al darrere la cobdícia especulativa dels amics dels governants de torn.
El far
És humanament entendridor veure l’emprenyo que Antich i Armengol han pres amb l’opinió del GOB. Tenen humans motius; i polítics, fins i tot. No poden consentir que la imatge del seu govern passi pel sedàs públic del pepito grillo del territori balear i han de fer el possible per contrarestar les opinions autoritzades d’aquells que no han de saber de conjuntures ni de conveniències.
De què riu?
M’importa un rave el futbol entès com el negoci de les passions més primàries, però obrir el diari i trobar-me la rialla d’aquell que és el responsable de les penes de molts, em sembla, simplement, obscè. Perquè mentre Grande riu per haver engreixat el compte de l’empresa futbolera que cautelarment distancià de les altres, en aquest petit país nostre n’hi ha uns quants que ploren per haver confiat en la seva paraula i viuen en el dubte d’on són els seus doblers i què n’ha fet aquell que mostre els ullals als flaixos.
Espedregar la consciència
L’efecte balsàmic del govern ha permès un congrés socialista més propi d’un partit de costellada que de l’històric tripijoc de poders. Menys a Eivissa, on ningú no és capaç de definir fins on poden arribar els enfrontaments personals, la resta del territori insular és una bassa d’oli pel PSOE. Sempre he temut les basses perquè ofereixen una confiança...
A l'arronsa
Enginyeria administrativaO l’esquizofrènia administrativa els serveix per amagar incapacitats manifestes o el monstre creat a partir de la bona idea de la descentralització encara s’ha d’aregar. El cas és que, mentre el Govern central només reconeix els governs autonòmics com a interlocutors, aquests ja fa temps que no tenen les competències d’alguns temes a negociar a Madrid.
Sous rendibles
Les administracions incrementen personal sense que els resultats siguin proporcionals a la despesa, en la hipòtesi que hi ha resultats.
Negoci de vius
Només una desgràcia pot millorar les previsions anuals d’ingressos d’una empresa funerària. Sense un terrabastall, la mortalitat d’una societat com la nostra pateix poques variacions d’un any per l’altre.
El pelleringo
Hi ha un abús clar dels aires condicionats i només cal entrar a passejar-se per saber que el fred s’ha convertit en un reclam comercial que amenaça la salut dels presents i de tots, obligats a respirar la contaminació que provoca tanta tudadissa. A més, l’ús d’americana i corbata s’ha assimilat a un suposat senyoriu en la creença que el vestit fa el monjo i que la capa tot ho tapa.
L'arrel del problemai
El que ens passa amb el saqueig, reflectit en les xifres publicades en les balances fiscals, és que té la mateixa arrel d’altres problemes que ens impedeixen garantir la continuïtat com a poble amb la dignitat que creim merèixer. No solament som relativament pocs sinó, a més, estam afectats de la malaltia de l’autoodi, la forma més coneguda de la qual és l’anticatalanisme profusament conrat per aquells molests amb la nostra existència.
Definir-se o retratar-se
Comprenc que la negociació de les ART del Pla Territorial no està tancada i els negociadors serien molt boianos si fessin públiques totes les cartes. Però mereixem saber quin són els objectius de cada formació del govern. Només el Bloc els ha fet públics sense embuts. Els altres sembla que juguen a dir que volien el que aconseguiran i a barrejar tàctica i estratègia.
Només inconveniències
Perdonau la grolleria però si no la dic rebent. En temps de correcció política i d’amorfisme sexual no fa per qui vulgui ser alabat dir que alguns dels compromissaris en el Congrés del PP celebraren l’aparició de la senyora Cospedal perquè "està molt més bona" que el seu antecessor Acebes.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)
- [VÍDEO] Arran mostra l’acció contra la Conselleria i crema fotos de polítics i hotelers
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització