És realment fàcil romandre un mes callat. Cert que, en llegir teories conspiratives sobre l’actuació professional de la Fiscalia, el primer instint és d’escriure per tal de rebatre collonades pròpies de comerciants d’odis. Però les vacances serveixen per veure la feina a distància, mirar-la amb recança i desempallegar-se d’inèrcies i mals costums.
He aprofitat aquesta distància per afegir valor a les capacitats dels possibles lectors i riure’m de mi i d’aquesta paternalista necessitat d’explicar el que tothom amb dos dits de seny sap, amb independència de l’habilitat a l’hora de verbalitzar-ho.
Em sembla inútil començar el curs amb una doiuda exposició del que ja sabeu: que el govern Matas, amb comptades i honorables excepcions, era una banda dedicada a l’espoli i al saqueig dels comptes públics per a benefici propi i que no és creïble tant robatori sense la complicitat general. Còmplices de fet o d’omissió i, en qualsevol cas, traïdors de la confiança dels electors i del poble que havien de servir. Per això, m’estim més servar la distància.
