Ferran Aguiló
Es Guix de tots
Existeix una pregunta de gran recorregut filosòfic i políticament mala de concretar: què és el bé comú? Se suposa que les institucions, quan ni prevariquen ni governen pel benefici privat d’uns quants, són les encarregades d’elaborar les normes que el garanteixin.
Declaració d'impotència
La condició de jove és l’antítesi de la por. La religió, per contra, és en el temor on troba el seu millor brou de cultiu. Així, menys del 10% dels batxillers de centres públics a Balears se senten atrets a les classes que, amb doblers de tots, fomenten la religió –catòlica, evidentment, que no podem oblidar qui guanyà la "Cruzada".
Caure en l'embull
Amb antecedents com Mapau, Bitel o el Túnel de Sóller, hem après que no sempre és possible condemnar penalment allò que èticament repugna i que és evident. També hem après que els polítics imputats s’aferren a aquesta dificultat per obviar que l’ètica depèn de qualque cosa més que de la facilitat per aconseguir proves judicialment vàlides.
Erosionar l'amic
No cal anar a les hemeroteques per esbrinar que el debat de la llengua –la desaparició del castellà, segons els de la meseta, i de les formes dialectals, segons els gonelles de per aquí– és un tema que estratègicament es creà per erosionar el PSOE.
Desesperança
La virulència de Delgado ha eclipsat la manca de propostes d’Estaràs i de tot el Congrés. Gràcies al seu lerrouxisme, poden aparèixer com a patriarques de la moderació i del centrisme, tot i no aportar més idees que la suposada il·lusió i la impossible regeneració d’una estructura farcida d’alts càrrecs. Alts càrrecs sense càrrec...
Un congrés de nassos
Per nassos el Congrés de l’aparell popular no ha estat el passeig militar habitual en aquests casos. Els nassos de l’aparell calvianer que ha substituït la piconadora de la inèrcia de l’aparell amb els doblers de comandar sobre el pressupost públic més gros en mans populars.
Nova promoció
El Manifiesto no és diferent de la conspiració de l’11M, de l’àcid bòric o del maricomplejines. Són notícies que apareixen en la direcció d’uns determinats mitjans de comunicació talment en la d’altres inventen promocions de fascicles o de motlles de cuina amb la finalitat de vendre més exemplars.
Qüestió de cicles
És del tot probable que d’aquí a uns anys la crisi actual sigui una altra de les fases B de l’economia, objecte d’anàlisi per a estudiosos. Però el convenciment que no hi ha cicle etern, ni dels bons ni dels dolents, no ompl els depòsits dels cotxes ni les senalles en el mercat. A part de mantenir i reforçar les polítiques socials, de contenir la despesa corrent i de no generar alarmisme innecessari, què més pot fer un govern? Poc, la veritat.
Una passa
Vos he de confessar que la detenció de la Paca i cia i els escorcolls a Son Banya m’han semblat una d’aquelles notícies que t’agradaria que la ciutadania celebràs, almanco, amb tanta passió com una victòria de futbol. Sé que no significa el final del milionari tràfic de drogues, però sí de la vergonyosa ostentació d’impunitat..
Ben seu
Comprenc que no deu ser agradable per a Cirer sortir emparentada amb el presumpte delinqüent De Santos. Ara, s’imagini ella com ho ha de ser per noltros que, en el millor dels casos, la votàrem i ens endossà el pollo sense que gaudíssim del dret de triar-lo; el seu privilegi exclusiu.
Aprendre a guanyar
Tones de merda per la plaça de les Tortugues i mobiliari urbà destruït, enfrontament amb la policia, mostradors amb els vidres romputs, detinguts i ferits en diverses ciutats de la Península és el resultat, provisional i a l’espera de la festa de recepció que ahir vespre es feia a l’equip, de l’esbojarrada celebració de la victòria de la roja.
Estúpida joia
Vista la passió que envolta el futbol, en general, i la patriotera força que ha agafat amb la selecció espanyola, no és d’estranyar que la reivindicació de seleccions nacionals esdevengui un apassionat debat polític. Dissortadament i pel que s’ha vist i es veurà segons com vagi el partit d’avui, cohesiona més un torneig de futbol que liderar el rànquing de patents per nacions, per exemple.
Pura indolència
Si continuen així, ells o els relleus, aniran a les eleccions amb el dubte de passar quatre anys més a la dura oposició. Entenc que no hi posin gaires ganes i que Cirer i cia només es preocupin per no emprenyar el desitjat Nadal, perquè ells acceptaren ser polítics amb el cotxe oficial a la porta i ara viuen despistats i esmaperduts pel canvi.
Empegueïdes
Hi ha motius per estar empegueït. Qualsevol persona normal hi estaria. Així que ho supòs de l’exbatlessa Cirer i de la jutgessa San José, que han menysvalorat la importància d’allò fet per l’estrany personatge engominat que aterrà a l’Ajuntament de Palma amb ordres de ser el cap a l’ombra i els ulls i les orelles dels seus poderosos padrins, Matas i Rodríguez.
Salvar el cul
Ja hi tornam amb les rebaixes. Mentre Antich acaba de posar 1.200 milions sobre la taula (tan grossa com les nostres espatlles) perquè la construcció no arrossegui l’economia i faci estavellar la convivència (el respecte a l’immigrant és inversament proporcional a la xifra d’atur), el conseller Vicens diu que pel tren no hi ha aquesta alegria...
Peça de vudú
Els seguim la política –amb passió o per feina– sabem que canviar de parer, fins i tot radicalment, no és un invent de Rajoy i Estaràs sinó una actitud freqüent en aquesta societat d’immediateses i d’ideologies fetes a mida d’enquestes diàries. Però els canvis no són reals fins que la ciutadania no se’ls creu.
Competència de progrés
La nina de Rajoy, en poc més de tres mesos, ha passat de la rància tradició costumista beneïda pel bisbat a la zapateril mare fadrina allunyada del dictat eclesiàstic. Es demostren dues coses: les propostes socials del president ZP, titllades reiteradament de radicals, són les que responen a la societat...
Mal d'entendre
No és fàcil d’entendre que un pacte depengui de gent que no l’ha signat i que, fins i tot, se signà en contra d’ella. Almanco a mi m’ho és i pens que no som l’únic. No s’entén que UM al Consell posi l’enteniment amb el PP com a condició per a complir un dels apartats del pacte de govern...
El dit dins l'ull
No sé si és millor així i no perdre la rialla però no deixa de ser curiós que mig Mallorca ara es dediqui a fer messions sobre quins seran els propers a caure, arrossegats per la riuada Grande o per la tempesta d’uns anys en què sembla que ningú no volia guaitar els pronòstics borrascosos. Al carrer se senten noms. Els que creuen saber...
Mea culpa
Probablement hem d’entonar un mea culpa col·lectiu perquè se’ns passen actituds d’aquest Govern que amb el del fugat Matas no haguéssim oblidat. I no és just, especialment quan la cortesia cap als nouvenguts ja supera amb escreix el període raonable. Omplírem planes amb maledicències perquè el conseller popular de Medi Ambient, Jaume Font, retirà als agents forestals la potestat de presentar a la Fiscalia els resultats de la seva feina.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)